Valenbisi

Bé, parlem sense embuts ni metàfores -no sé si podré, de fet havia pensat uns quants titulars tipus Valindignació, Valindignes, Bisicràcia o Vicicràcia real ja -segons vulgueu -, bé, parlem, dèiem, d'aquest servei municipal amb empresa privada inclosa, és clar -"Valencia, tenemos la fórmula"- que gaudim des del patiment més oprobiós els valencians. Per què els serveis públics, tots, sense excepció, no arriben mai a l'aprovat; des de l'ensenyament a la sanitat, passant pel metro, l'EMT, i un llarg etcètera, fins arribar a Valenbisi? Tres són, al meu parer, les raons principals del desencís que Vicicle ha tingut amb el servei ciclista, des que li furtaren la seua bici urbanita. Primera, per a un ciclista de les meues característiques, el pitjor és la bici. Després farem la seua crítica. Com a segon inconvenient, la distribució de les estacions. I com a tercera i última raó, tot i que reconec que per a d'altres usuaris pot ser la fonamental, la xarxa -per dir alguna cosa- de carril bici. Comencem a l'inrevés, ja que la bici potser no és el més important si parlem de l'interès general. La xarxa té forats, i són descomunals. Qualsevol home del mar no sabria dir-nos si està pensada per a taurons o per a aladroc, tal és la seua irregularitat. A València, aquesta xarxa, no és l'única cosa que està marcada pel nostre ADN faller: arbitrarietat, discontinuïtat, atomització i surrealisme, sobretot surrealisme. Prenem el cas del bonic eufemisme de "ciclocalle". La inversió en aquesta expressió tautològica d'essència és de tal envergadura que deixa en "números primos" i "bien primos" el cànon de la F1 -19 milions d'euros la carrereta. Per cert, Guantánamo projects ja ha començat el tancament d'un barri sencer, el de Nazaret. Cap problema.

Guantánamo projects i la seua tanca

Al que anàvem. La cosa del Ciclocalle deu anar així: a) Rita: vamos a darles una lección de ecologismo y modernidad a estos rojos que van de verdes b) El concejal: tú, necesito carril bici de bajo coste c) El técnico: ¿cuánto de bajo? d) El concejal: entre 0 y -0 e) El técnico: tendrá que ser un milagro e) El asesor: la calzada ciclable. Pero le llamaremos Ciclocalle f) Los operarios: haz tu el agujero y yo pongo la señal… Qué quiere decir Ciclocalle?... Pues no sé, la bicis siempre han ido por la calle… Oye, ¿aquí pintamos el suelo?... Bueno... I pel fet de promocionar l'ús de la bici: els forats, les senyals i la pintura es carreguen al fons d'ajuda comunitària. Pressupost oficial: milers d'euros. Pressupost real: entre 0 i -0. "Valencia, tenemos la fórmula". I de la nit al dia, en un tres i no res, passes a tenir més km de via ciclista que la Via Augusta i la ciutat de Amsterdam, totes dues plegades.

On és el carril bici?

Anem a veure...

Oooooh! Ciclocalle i Cotxecalle tot alhora, com sempre

Gràcies per la pintura

La segona qüestió d'aquest viatge a l'inrevés -que també ho hagués estat, segona, al dret- és la que pertoca a la plantació d'estacions. I aquí sí que no té molt a veure l'ADN dels valencians, que en afers relacionats amb plantacions hortícoles són d'una precisió pitagòrica. ¿Heu vist l'aprofitament, gairebé virtuós, que els nostres llauradors fan a l'horta? No? Doncs és un plaer, un veritable goig. L'equilibri en la distribució de conreus. La bellesa, per què no, de la traçada exquisida dels cavallons. La perfecta simetria dels espais. Ho reconec, l'horta és un dels meus amors. Doncs les estacions de Valenbisi sembla que hagen brollat a l'atzar de les llavors distribuïdes a tort i a dret per les cagades Vip de les gavines Vip de Vipilandia. D'això que als "cogollitos" o llocs guapos de la city hi trobes bici i estació d'escopinada en escopinada, però allà on el seu futur és l'actuació d'una bona excavadora, doncs l'escopinada és converteix en llançament de míssil d'abast intercontinental. Buenoooo! Aquí, en la pantalla, dice que la siguiente estación está a dos días de camino con sus noches… Oye, pues átala y hacemos noche en los bancos de esta plaza de indignados y mañana, dios dirá… I la tercera, la bici, ben pensat, com que no és d'ací, que és francesa, tampoc anem a fer un gra massa. Mireu el que li fan a la seua terra:

No comment

¿Es nota que varen fer una revolució, oi? D'això, que us estalvie un fum de detalls tècnics que a mi em semblen una ofensa a la dignitat del ciclista, però que comprenc que a la resta de gènere humà li pot semblar poca cosa. Ara, no m'estaré de dir que, com a bicis, són una merda, una sobirana i cosmològica merda en rodes, manillar i selló. Només el dinamo que porten a la roda del davant, si atenem al que costa moure-ho, deu ser capaç de generar més kilowatts que la central nuclear de Cofrentes en plena activitat. I si és la relació de marxes combinada amb el pes estratosfèric del trasto, te n'obliga a detenerte en las vistas del paisaje, que els metros no passen ni arrossegant-los, i la vida es dura, amigo, con la filosofía poco se goza (González Tuñón, dixit)

El que us deia, cap metàfora