El Tall Anglès

El matrimoni Derrida

Obligats per diverses circumstàncies -gens profitoses, no cal dir-ho- sovint ens veiem necessitats de fer la compra quinzenal per comanda telefònica al Tall Anglès -no confondre amb l'altre Al Tall, of course. Fem la llista de productes sempre amb la prevenció de superar per pocs cèntims la xifra de 120 €, amb la qual cosa ens estalviem el suplement de 8 € del que El Tall denomina Envío/Montaje. Fins ací, l'equilibri existencial i còsmic al que tothom aspira dia a dia no trontolla. Vivim en un món perfecte ple de Talls Anglesos. Heus ací, però, que aquestes comandes s'han capbussat, avui 28 d'abril a la tarda -tot i l'oposició de la meua dona a reconèixer-lo- en el procel·lós món del viciclisme. Ja em direu. De tant en tant, i per tal de assolir les necessitats de tòxics i greixos inútils i malaltissos a la sang, que qualsevol humà del segle XXI deu posseir com a senyal de la seua correcta i continua adaptació al medi, encomanem una safateta -i he dit una!!!- d'aletes de pollastre o little chicken wings. Uuummm. Ben rostidetes, a punt de caramel·lització són exquisides. Si hi mengeu, preneu el costum d'ingerir dos xupitos de qualsevol beguda per sobre dels 40º abans menjar-les i darrere els postres, com a preventiu i catalitzador de la toxicitat i els greixos; i alhora, com a principal actiu al rentat i desinfecció del vostre aparell digestiu. Mà de sant. Bé, hui a la tarda, deia, enlloc de l'acostumada safateta, ens han dut dotze safatetes. Sí, sí, ho heu sentit bé: DOTZE!!!. Què és açò, el menú del Darrer Sopar? Hem cridat, bé, ha cridat la meua dona, urgentment, al Tall. Biiiiimmmm, biiiiiiimmmm. I dic cridar i no trucar, perquè va ser un veritable crit el que hi va fer: que a la factura hi eren les dotze safatetes! Señorita, pero es que, además, dónde las guardo yo? No nos caben en la nevera… I m'atreviria a dir que gairebé a casa tampoc… Ah, que pasarán a recogerlas antes de que acabe el reparto a domicilio, como muy tarde a las ocho, vale… Però s'han fet les nou de la nit -just quan jo hi he arribat, mig banyat per la pluja- i ningú no ha donat senyals de vida. Un altre crit. Señorita, es que hace mucho rato que esperamos y están fuera del frigorífico… Teta, açò va en segones… Què dius?... Que n'hi ha que llegir entre línies, amor meu. Que en tot aquest embolic n'hi ha un missatge subliminal que no m'agrada gens ni mica… Que has begut?... No. El te amb llima de sempre, o'clock… Pues ja em diràs què vols dir. Sí, señorita, habíamos quedado en que pasarían antes de las ocho… Molt fàcil: Eco, tenim un problema, però semiòtic… No, no puedo guardarlas en la nevera, te lo digo en serio… Semiòtica a casa nostra, ves per on… A casa nostra, tete, el que tenim són dotze garbinades d'aletes de pollastre que, a més a més, acabaran per fer-se malbé. Pero si están toda la noche en el banco de la cocina, mañana las tiraréis, no?… Teta, escolta'm, algú pensa que tinc el cul massa gros. Sí, sí. I que un parell d'ales m'aniria d'allò més bé pa' pujar l'Oronet, encara que foren de pollastre, versió fried chicken… Què li has posat al te, a banda de la llima? No estaràs fent com la reina mare: rentades bucals amb un col·lutori de ginebra? Oye, y qué te parece si las reparto entre los vecinos? Es que da conciencia tirar tanta comida... Per favor, mante, que açò és molt seriós. Que al Bahamontes li deien El Águila de Toledo… Entonces, me las descuentas y las reparto, no? Sí, a mí también me parece la mejor solución. Gracias, guapa, muy amable… ¿I què em dius dels versos d'Aleixandre? "Yo iba en bicicleta, casi alado, aspirante… Y yo casi ya por el aire, / yo apresurado pasaba en mi bicicleta y me sonreía… / y recuerdo perfectamente / cómo misteriosamente plegaba mis alas en el umbral mismo del colegio" Ho sents? "Plegaba mis alas" Estic avergonyit de mi mateix per no adonar-me d'antuvi que l'hermenèutica de les little chicken wings passa, indefectiblement, per la seua vessant viciclista… I jo, de que demà 29 d'abril tothom prendrà little chicken wings per a menjar. I saps per què? Perquè era una comanda del Buckingham Palace per al Derrida Casament Reial de demà… Com dius, Derrida? M'ho estàs deconstruït tot. Potser m'equivoco? No sé. Abans que em suïcidi, però, aclareix-me un dubte: què faran, una barbacoa?... No, bullides amb maionesa…Bullides amb maionesa! On és la finestra?... On sempre. Me'n vaig a parlar amb els veïns i a repartir little chicken wings. Tu fica't a la dutxa i mira d'aclarir-te l'hermenèutica… Vols dir que al capdavall acabarem pagant-li la convidada a la parella?... Doncs clar, com sempre… Reclamarem les tornes… Sí, home, sí, apa... Doncs al Coppi li deien la Garsa i al Bartali l'Àngel Volador… Au!, vés… Veus, tu mateixa ho dius…

El Tall Anglès