diumenge, 22 de gener del 2012

Love for sale

Vegeu ací
Benvolguda Tamara:

Lo de la teua germana Petra no m'ho pots tindre en compte. Deixa de banda els retrets. Són coses que passen. No li pegues més voltes. A més, al capdavall, em va trair per una cerimònia de només 4 milions de dòlars i una caseta de 66 -milions de dòlars, no metres quadrats. Si fa no fa, per 70 milions de xavos de merda, amb perdó. Poca cosa per a tot el que jo sóc capaç de dir-li -o fer-li, ehem- a una dona, quan s'ho mereix i l'estime. Entén-me, Mara, has de fer un xicotet esforç. I ara fes atenció: ahir a la vesprada no els hi podia fallar. Són la meua gent, els meus amics. No els hi podia decebre. Sé que anant a les mani mai no em guanyaré la simpatia del teu pare. Què hi farem? Ja t'he dit que admire profundament al Bernie, no pel que és capaç d'estafar, o dels exclusius somnis de quatre de rodes de merda -i van dos, de merdes- que ven a bon preu, ja saps que més de dos rodes ho considere una perversió de la felicitat, sinó per engendrar dues filles, com dues exclusives fines rodes de carretera, que no se li semblen una merda -perdó, i van tres. I aquesta dèria que t'ha donat darrerament de que la gent valore el que fas, has fet o en faràs, és una batalla perduda. Mira, si no, els pobres funcionaris. Els desgraciats mestres, profes, metges i d'altres que desprès d'empassar-se una carrera de cinc anys com a mínim i uns màsters de merda -i van quatre merdes- tenen que preparar-se una oposició ben fotuda -de merda?... Sí, potser- i amb esforç i un mínim de sort aprovar-la, i aconseguir un treball gens fàcil de fer dia a dia -tot i l'opinió que els taxistes en poden tenir- per un sou de merda -i van cinc o sis, segons es mire. Així, benvolguda Tamara, no et pots queixar que ningú no et faça cas pel que no has fet ni faràs. I no passa res mentre els diners de papi Ecclestone siguen al teu abast. Perquè sembla que tots els que s'han esforçat per saber educar o curar a tothom, i no només als que poden pagar-s'ho, són tractats com una mena d'empestats, de vertaders causants del deute que tots el venedors de fum tòxic, com ton pare, són capaços d'insuflar al cervell dels desemparats que confonen el català i l'anglès quan lligen la paraula èxit. Perquè vosaltres mai no haveu hagut de gastar gas butà, no? Si no ho entens, ja en sé la resposta. I si sí, ara m'ho explique la poca traça de merda -set- que en teniu del pare.

Vicicle


I si teniu una estoneta:


Gràcies, Siria

4 comentaris:

  1. "per un sou de merda -i van cinc o sis, segons es mire."

    De traca

    ResponElimina
  2. Ben mirat i ben llegit, ara tot és una merda, fins i tot l'amor ... quin fàstic,molt bó el post.beset.

    ResponElimina
  3. A mi que em rebaixin el sou tant com vulguin, com aquell qui diu, si amb això impedeixo un acomiadament.

    Jo treballo en una biblioteca, i, encara que la meva tasca sigui menys necessària que la dels metges i els professors, no considero mai que la feina sigui una merda.

    Molt ben escrit, Vicicle!

    ResponElimina
  4. Sí, José Luis, les condicions laborals dels funcionaris fa temps que van a la baixa, com el seu poder adquisitiu. Senzillament, del que es tracta és d'acabar amb la classe mitjana empobrint-la. De traca, com tu dius.

    Si no tot, Concha, moltes coses que pensaven estar assegurades comencen a trontollar. Tots sabem quins són els responsables, i tanmateix semblen que estan fent un bon negoci.

    Helena, han aconseguit fer-nos creure que els acomiadaments depenen del que els més modestos econòmicament puguem sacrificar. A mi em sembla que no va per aquí la cosa. Per als que han creat deliberadament -i n'estan fent un bon negoci- aquesta crisi, la baralla al bell mig de la classe mitjana és una oportunitat d'or per a acabar de desmantellar-la amb el que ella representa com a necessitat d'inversió pública. Estic d'acord que aquestes feines no són una merda -que jo tampoc ho dic- però les condicions que les envolten ja comencen a fer pudor.

    ResponElimina