El veredicte

Innocents, innocents!

Sí, ja tenim el veredicte… Com diu, doctor? Quin veredicte?... Perdoni'm, volia dir el diagnòstic… Ah, m'havia espantat… Doncs agafi's, que vénen corbes… Què vol dir?... La ressonància ha confirmat els pitjors pronòstics, amic meu, té un càncer cancritzant, com una bicicleta de pinyó fix que camina avant i arrere amb la mateixa facilitat, una mena de gangrena gasosa que s'estén amb necrosi inclosa allà per on va, al seu cas el colze esquerre, és el que diem carinyosament el tumor Pakito… Com que Pakito, com que tumor? Però on sóc? Què passa? Què m'està dient?... Amputar, amic meu. Amputar, i punt. El mal s'ha estès sense control i afecta ja al moll del sistema… Quin sistema? Jo no sóc un sistema… Però en té, no un, sinó un bon grapaet. I quan la cosa afecta al sistema, benvolgut amic, n'hi ha que tallar pel que encara està sa… Però què ciència és aquesta que només cura amputant? I no em diga benvolgut amic, que no fa ni deu minuts que s'han vist les cares per primera vegada, cony!… Calmi's, calmi's. Que li pujarà la tensió arterial i encara tindrem més gasto del previst. Pel que diu del tall i la ciència, em sona d'en Buñuel, oi que sí? Què magnífica pel·lícula Tristana. Va, no em diga que no. Ara, vostè de Tristán té ben poca cosa. Com a molt, Tristancito… Deu estar equivocat, doctor, si jo només em vaig donar un colp al colze… I al Hitler el varen elegir democràticament, i ja veu on pot arribar la perversió quan afecta al sistema… Torna-li amb el sistema. I ara em fica pel mig els alemanys. La Merkel no, per favor, doctor, tinga compassió de mi. Talli'm el braç, deixi'm més curro que el Manco de Lepanto, però per favor, per pietat, l'Àngela no, l'Àngela no, l'Àngela… Cari, Cari, desperta. Què et passa?... Eh, eh. Osti quina angoixa, quin malson. Doncs no pensava que m'havien de tallar el braç esquerre pel fotut colp al colze. Mare de déu de la llet! Es veu que amb el veredicte de merda d'ahir ho he barrejat tot, i només trobava la idea de tallar caps, saps?, tallar, tallar, emascular -si és que volem fer-ho més il·lustratiu del que passa- per a sanejar el nostre País… Tranquil·litzat, amor meu, que demà serà un altre dia… Ei, quanta dolçor. Ara vinc, vaig a fer-me un gotet d'aigua. Escolta, sembla que la màniga esquerra del pijama és molt llarga, no em veig la mà… Aaaah! Me cague en l'ou! El malson dins del malson! Hòstia divina! Quin susto, per favor. L'última vegada que llig les notícies abans d'anar a dormir. L'última. Ho juro per la bicicleta que em va parir.