El jurado, a deliberador/ao/ado...

Beef tongue

Vaig tindre una amiga anglesa amb la que practicava el francès, el grec -el clàssic, of course- i d'altres llengües similars, però no pas l'anglès, que sempre serà la meua assignatura pendent. I us confesse aquestes intimitats lingüístiques perquè el tracte amb els insulars, fins i tot amb els de Barataria, i molt més si són saxons, sempre augmenta la nostra capacitat de deducció o, millor dit, d'inducció, com les cuines més modernes. En poques paraules, la xica aquesta, la Charlotte -la pastanaga de l'ase, li deia jo amb el millor dels meus somriures- em va encomanar el virus Holmes, el de Sherlock, no el de John, què més hagués desitjat jo. D'això, llegint aquest matí els fulls pdf de la sentència, puc assegurar i assegure que l'estampada és obra d'una dona. La meua habilitat anglosaxona infusa per a l'anàlisi grafològic així m'ho confirma. I a més, menteix. Sí, sí. I sap que menteix a les seues conclusions. Perquè no ha estat capaç de creure's les pròpies mentides i empassar-se-les com de difícil és empassar-se la llengua de vedella bullida, a pèl, -el boiled beef tongue- que tant els hi agrada als justos conciutadans del llogater de Baker Street. Que per què sé que sap que menteix? Molt fàcil, perquè els renglons cauen com la nostra economia particular, és a dir, en caiguda lliure, sense frens. Au!, estic fart, va por ustees, vosotroo… I ahí em teniu, lliscant costera a baix per l'Oronet. Què pot significar un suïcidi particular entre tan descomunal suïcidi col·lectiu? Res, res de res. Però què els hi costava guardar les formes? Feia falta la fatxenderia del Lliri? Sí, la chulería del Lirio. Que no tenen de plantilles amb renglons ben drets als jutjats? Cony, doncs du-te-la de casa teua, xica, que vas a fer el ridícul més espantós mostrant la teua ànima confosa i mentidera en públic. I pel que toca a l'ortografia, pa' què estan els ordinadors i els seus processadors de textos, amb corrector inclòs? I desprès el passes a mà, perquè si dic que fases el manuscrit potser et desconcerte. Que la sintaxi i el cap clar i ben moblat no el corregeix ni la darrera versió de l'Office. Sí, és clar -em direu- però ajuda a dissimular, que, pel que es veu, és del que es tracta. Tal i com si incapaços de fer l'equilibri al damunt d'una bici, doncs li posem unes rodetes al darrere. És clar que és un engany, però funciona. Que engany amb engany és menjar de tontos, doncs sí, igualet que menjar-se la llengua de ningú, i molt més si ho fem amb la pròpia. Al capdavall, però, el que em preocupa… No sé si dir-ho… Bé, para lo que me queda en el convento, me meo dentro… Si les dones tenen -està més que comprovat científicament- majors capacitats lingüístiques que els homes, i l'estampadora era la més llegida del nonet o quintet de les provacions, què nivell assolien les altres i els homenets sense pietat?

Gràcies, Jorge