diumenge, 9 d’octubre del 2011

La "d" intercalada

El síndrome Medvédev

Mai havia sentit parlar-ne. Però desconec tantes i tantes coses de la vida, que qualsevol prova de la meua ignorància del món ja no em sorprèn pas. Primer he deixat anar un mig somriure. Ho sento. Però és ben cert que no pensava amb els nans de Florida i les seues alteracions de les tiroides o la hipòfisi, sinó que m'he imaginat a mi mateix llançant contra el mur encoixinat, i amb els seus corresponents cascs de ciclista, als nans habituals -sospitosos habituals?- com el Sarkozy, l'Aznar, el DSK, la Merkel -bé, no només parlem d'alçada física- el Berlusconi, la Rita, el Camps, el Zapatero, el Rajoy - aquest amb bici inclosa, quina vergonya per al sector!- la Santíssima Trinitat de les agències de qualificació, els mercats de la pocavergonya aliena, el Ratzinger... i tornant a endreçar la dèria, l'he presa amb el nan Putin i el capgròs Medvédev. I en arribar a aquest últim quasi li he demanat perdó: em sap greu, Medve -tenim certa confiança- li he dit. I és que a més d'home de poca alçada física, i de l'altra, i de capgròs, té un coll tipus Fernando Alonso que fa caure de tos a qualsevol dels millors sastres del món fashion. Qui fa quadrar el perímetre del bescoll del Medve amb la mida de la seua cisa, i que no semble un ninot de cavalcada, un cabut de fèria o una titella de guinyol, que és el que és? Em sap greu, Medve -ja us ho he dit- li he dit. Ets la representació política dels gregaris ciclistes. Un gregari de luxe, sens dubte, que fins i tot entre els esclaus n'hi han de classes, però un gregari, Medve, un servidor, un subaltern, un "mandao", així, en castellà, que els menyspreus castellans són força despectius, i sense la "d", que sempre suavitzaria la crua realitat. I és que la sonoritzada "d" té alguna cosa de màgica. Fixeu-vos, si no, en la palesa diferència entre bacalao i va calado, on la presència de l'aigua -simbolitzada per la "d" intercalada- suavitza la saladura de l'abaejo, també sense "d" perquè ja ha estat a remulla. I és que si al Medve li llevem les "d" intercalades, la vaselina, com si diguérem, doncs la cosa queda aclarida: Meveu. Qui et veu, Medve?... Doncs qui va ser, el Putin… Clar, li controla fins i tot la freqüència de les miccions, i de les altres. I aquest, el Putin -tot i dir-se Vladimir, i no Vlatimir- va sense "d" per la vida. Perquè Pudin, com a pastís que és, dulcificaria força la seua putinitat, si em permeteu el terme. Al igual que a la Merkel li suposaria quedar en vergonyosa evidència: Merdel. Potser aquesta també n'és una titella. Vés a saber. Però m'estic anant del tema, com sempre. La bici és el que té, ixes a pedalar i mai no saps on aniràs a parar. Estàvem parlant de nans. Dels que jo llançaria contra el mur de totes les lamentacions sense ningun tipus de remordiment i sense encoixinat, és clar. D'això, ara que pense, ¿les "d" que duu Diada no ens amagaran als valencians una realitat semblant a la dels nans de Florida? Ens agafen pels peus, ens donen voltes al Street Circuit, i ens llancen contra el mur encoixinat de les essències llevantines. I clar, a la mocaorà li han llevat la seua "d" intercalada, no siga que ens deixe en evidència, dient-nos el que som i d'on venim.

7 comentaris:

  1. moltbó el post ,crónica satírica-política per acabar en la nostra trreta de merdeta,tots el anys igual,el mateix no veig cap solució.beset.

    ResponElimina
  2. Pobres nans d'esperit que poblen arreu el teu poble i el meu....aquest si que es mereixen ser llançats i llençats....no els altres nans d'alçada però potser ben alts èticament...amb D o sense que passis, pedalejant, aquest (d)ia (D)iada

    ResponElimina
  3. Aquesta última "d" sembla que us faci molta por i, al final, sempre acaben manant els nans, els "teus", els que caldria tenir-los ben lluny.

    Paraula de pas: "manin". Sense comentaris.

    ResponElimina
  4. Més que gregari de luxe, em recorda l'antològic corredor colombià, el "cacaíto" Rodríguez, odiat pels seus propis companys per dedicar-se a "xupar" roda sense donar ni un sol relleu, sense ni un bri d'utilitat pel projecte ciclista en el qual s'hi veia implicat.

    ResponElimina
  5. Concha, no sembla propera una solució per a la nostra terreta, com tu dius. Un bes.

    Elfree, malgrat tot, gràcies. Sí que he pedalejat, faltaria més, i amb molt bona companyia. Un petó.

    Clidice, aquestes paraules de pas són tremendes, la claven ben clavada. Més que por, és desinterès. Aquestes coses no estan arrelades. No voldria generalitzar, però et pose un exemple. Avui hem estat pedalejant pel camp de Morvedre, a les contrades de Sagunt. I al poble on hem pegat un mos ningú diria que avui era la nostra festa nacional, per dir-ho d'alguna forma. Res, ni la més trista garlanda podia avisar al viatger del que avui es commemorava. Això és part del que amaguen les "d" de la Diada valenciana.

    Porquet, potser és el que tu dius. Cacaíto Medve. Sí, sona autèntic. Tens raó. És l'antiga qüestió dels homes de palla. ¿Cueces o enriqueces? Doncs ni una cosa ni l'altra, sinó tot el contrari. Medve és una mà dreta amb cames. Molt útil al Putin, és clar.

    ResponElimina
  6. Aquesta munió de nans que ens envaeixen...I els americans prohibint les seves competicions del tir de nans.
    Com sempre l’has ben picada...
    Salut.

    ResponElimina
  7. Ja veus, Ramon, al congresista americà ja li estava bé això dels nans si suposava un treball. Doncs que legalitzen la prostitució infantil i cotitzaran ben aviat. Salut.

    ResponElimina