El penell ocult del món

LAS TRES BRUJAS. El sapo llama. ¡Vamos en seguida!

Hermoso es lo feo, y feo lo hermoso:

¡a volar! al aire sucio y asqueroso. (Se van.)

(Shakespeare, Macbeth)

I el penell pedala amb la disciplina immaculada del carter que mai no truca dues vegades perquè té el cor innocent dels que beuen vi a l'ombra amable dels sons gestuals i els llavis que no volen saber res de les paraules ja que tot està dit si a ell li diuen Campió Faust Campioníssim perquè el seu millor amic i enemic és Bruno de Bartali cognom no dit del seu gos però àngels tots dos mentre escolten a Glenn picar de dits al piano un Bach en do menor com el Kírie de Mozart que sona sobre les aigües que miren de trencar l'amor dels homes amb els diners del déu dels diables negres asfixiats només de veure al racó d'aquell cau on les tres bruixes de Macbeth llepen polos de granota un petit avís del Monsieur Hulot fent vacances ovidianes envoltades dels records de la Josephine i el Fred o el somriure caníbal de l'Eddy trontollant costera avall al compàs suïcida de la guitarra d'un gitano compatriota fins a Marsella port de vida i mort de port que decir un puerto es decir algo ha muerto com els hi passa als besos que arraconem a les interlínies dels versos d'amor no dit ni fet però somniat en cadascuna de les pedalades que el carter li fa a les seues rodes de filferro al damunt del penell ocult del món.