La "d" intercalada

El síndrome Medvédev

Mai havia sentit parlar-ne. Però desconec tantes i tantes coses de la vida, que qualsevol prova de la meua ignorància del món ja no em sorprèn pas. Primer he deixat anar un mig somriure. Ho sento. Però és ben cert que no pensava amb els nans de Florida i les seues alteracions de les tiroides o la hipòfisi, sinó que m'he imaginat a mi mateix llançant contra el mur encoixinat, i amb els seus corresponents cascs de ciclista, als nans habituals -sospitosos habituals?- com el Sarkozy, l'Aznar, el DSK, la Merkel -bé, no només parlem d'alçada física- el Berlusconi, la Rita, el Camps, el Zapatero, el Rajoy - aquest amb bici inclosa, quina vergonya per al sector!- la Santíssima Trinitat de les agències de qualificació, els mercats de la pocavergonya aliena, el Ratzinger... i tornant a endreçar la dèria, l'he presa amb el nan Putin i el capgròs Medvédev. I en arribar a aquest últim quasi li he demanat perdó: em sap greu, Medve -tenim certa confiança- li he dit. I és que a més d'home de poca alçada física, i de l'altra, i de capgròs, té un coll tipus Fernando Alonso que fa caure de tos a qualsevol dels millors sastres del món fashion. Qui fa quadrar el perímetre del bescoll del Medve amb la mida de la seua cisa, i que no semble un ninot de cavalcada, un cabut de fèria o una titella de guinyol, que és el que és? Em sap greu, Medve -ja us ho he dit- li he dit. Ets la representació política dels gregaris ciclistes. Un gregari de luxe, sens dubte, que fins i tot entre els esclaus n'hi han de classes, però un gregari, Medve, un servidor, un subaltern, un "mandao", així, en castellà, que els menyspreus castellans són força despectius, i sense la "d", que sempre suavitzaria la crua realitat. I és que la sonoritzada "d" té alguna cosa de màgica. Fixeu-vos, si no, en la palesa diferència entre bacalao i va calado, on la presència de l'aigua -simbolitzada per la "d" intercalada- suavitza la saladura de l'abaejo, també sense "d" perquè ja ha estat a remulla. I és que si al Medve li llevem les "d" intercalades, la vaselina, com si diguérem, doncs la cosa queda aclarida: Meveu. Qui et veu, Medve?... Doncs qui va ser, el Putin… Clar, li controla fins i tot la freqüència de les miccions, i de les altres. I aquest, el Putin -tot i dir-se Vladimir, i no Vlatimir- va sense "d" per la vida. Perquè Pudin, com a pastís que és, dulcificaria força la seua putinitat, si em permeteu el terme. Al igual que a la Merkel li suposaria quedar en vergonyosa evidència: Merdel. Potser aquesta també n'és una titella. Vés a saber. Però m'estic anant del tema, com sempre. La bici és el que té, ixes a pedalar i mai no saps on aniràs a parar. Estàvem parlant de nans. Dels que jo llançaria contra el mur de totes les lamentacions sense ningun tipus de remordiment i sense encoixinat, és clar. D'això, ara que pense, ¿les "d" que duu Diada no ens amagaran als valencians una realitat semblant a la dels nans de Florida? Ens agafen pels peus, ens donen voltes al Street Circuit, i ens llancen contra el mur encoixinat de les essències llevantines. I clar, a la mocaorà li han llevat la seua "d" intercalada, no siga que ens deixe en evidència, dient-nos el que som i d'on venim.