La jota dels holandesos (181è joc literari)

Per una sèrie d'esdeveniments que no venen al cas -si en voleu, us faré cinc cèntims en altre post- els protagonistes de la dissortada història de "Nineta o com una imatge val més que mil paraules" varen coincidir a les festes de la Pilarica de l'any 1659 integrats en sengles grups de cantaires i balladors de jotes. Tot i que varen aclarir el malentès de l'esmentada carta i d'aquest singular triangle, no hi varen poder fer les paus, sembla. Heus ací, que per intercessió de jmtibau he tingut que transcriure el que es varen dir davant els festers i públic en general, mentre llepaven sengles caramels llambordes. Qui m'anava a dir que acabaria transcrivint jotes aragoneses en català de cantaires holandesos revestits de baturros? Dec advertir que certs continguts poden ferir sensibilitats delicades, tant pel que diuen com pel que entrediuen.


Els dos:

Ara que et veig me'n recorde
i vull fer-te'l pensament.
Ara que ja tu m'hi trobes
vull fer-te'l raonament.
Ara si vols tu m'escoltes,
vull dir-te'l meu patiment.

Ella:

Tot i que m'ensume els aires
que el teu despit vol bufar.
Ara que sent el mal flaire
de qui deuria callar,
vull que el món tot, per buscaire,
et faça el deute pagar.


Ell:

Noia que no ets prou llunyana,
sàpies que sóc molt content.
Que em tiren més dues rodes
que els teus grans pits de forment.
Més, una bona cadena,
que els teus cabells sense esment.

Els dos:

Ara que et veig me'n recorde
i vull fer-te'l pensament.
Ara que ja tu m'hi trobes
vull fer-te'l raonament.
Ara si vols tu m'escoltes,
vull dir-te'l meu patiment.

Ella:

Noi, quan t'arribe la pena
de no aixecar-se la molla,
digues-li a la magra nena:
Filferros, el rent no brolla.
Que amb un forment d'eixa mena
mai pujarà la panolla.

Ell:

Heus ací gran ignorància:
la panolla això no menja.
Blat de moro és ferramenta
del que avui n'és la revenja.
Demà potser busques treva
i gaudir del que hui penja.

Els dos:

Ara que et veig me'n recorde
i vull fer-te'l pensament.
Ara que ja tu m'hi trobes
vull fer-te'l raonament.
Ara si vols tu m'escoltes,
vull dir-te'l meu patiment.

Ella:

Si males menges em veus,
molts paladars em desitgen.
Dóna-li corda a les rodes
i mira com tots t'esquitxen
de tantes boques que em diuen
fes-me un lloc on ets a mitges.

Ell:

No entenc de mitges senceres
que la meua és repleta
com la millor de les dones.

Ella:

Mai sabràs en vicicleta
que és una dona sencera,
si no la rodes completa.

Nineta:

Ja me'n teniu tots ben farta
que mai ningú me'n demana.
Quin és ací qui ho remena?
Fot el camp em diu la panxa.
I al sud no vages per ara
que hi és un perill ser guapa:

terres on les vicicletes
si és lliguen a una farola
ve l'alcadessa Na Rita
i te'n duu a la garjola:
"esta vull i esta me'n encisa"
Mare, si et troba ben sola!

Els tres:

Si vols saber com acaba
esta jota viciclista,
posa-li espelmes a missa,
ara que el toc ja repica.
Que si a Flandes posà pica
ací sols n'és Pilarica.