No em discutireu que Novembre no és un mes tonto… Tens tota la raó, Vicicle. Ni carn ni peix. Ostres! Què bona la botifarra, mare de déu de la llet!... Octubre té la contundència d'un començament seriós. La Tardor, malgrat el canvi climàtic, ens enlluerna de bell nou i… Pareu, pareu. Que jo vaig néixer el 9 de Novembre i no em ve de gust que us en foteu. Sí que és bona, sí… Osti, nano, però no em negaràs que és al mig del no-res, com el dijous. Perquè Desembre és tot un mes: Nadal, cap d'any, vinga la gresca. Duus el pa… Home, vist així, potser tingueu raó. Vi? Però no sé que té de dolent ser al mig del temps; bé, del no-res… Doncs, tot. Accepta-ho. Prou, gràcies. Novembre com a molt deuria durar una quinzena i prou… Ni això, cony, una setmaneta i va que xuta. I Nadal seria al tocar. Gasosa?… Sí home, i deixaré de banda el meu aniversari. Collonuts, sou collonuts… Bé, doncs cada quatre anys farem Novembre de traspàs. Què dius? En aplegar el fotut 9 bufes les candeletes i així tindràs l'aniversari, com els nascuts al 29 de Febrer… I els regals què, vindran amb efecte retroactiu per quadruplicat? Passa'm la llonganissa... Això dependrà del que t'estimen els teus… Com ho saps. Mira, tens el dia graciós, viciclet… No et passes, que viciclet no li ho consentisc a ningú. Val la pena l'allioli?… Ja la tenim. Quina pell més fina. No està mal, fluix d'all… Bé, doncs a partir d'ara et diré dijousset… Voleu fer el favor de callar. Ens estan mirant. Deixeu el tema ja, cony… Així que el 9 del 9?... Ad litteram, sí… De quin any, nano?... No t'importa… Ai, ai, ai. No serà del 69, oi?... Ah!, qui calla consent. 9 del 9 del 69. Dijousset, tu eres l'Anticrist. El xoriço?… Ja van dos, en això que et diga. Ens fa visita… Qui? Massa nous si ets valencià, company… Això ho he d'admetre. El del mig… Com Novembre, el no-res… Passa'm l'ampolla… El dimarts quan bufes li fas un pensament… Jo quan bufe no hi pense…
Ps. Estic veient per la TV3 l'arribada del que sempre és al mig a Barcelona. Baixa de l'avió i el rep, a peu d'escala, en Montilla. Sabeu el que es diuen?... "Hola, don Pepito. Hola, don José..." (etiqueta: "xist", segons el Presi Montilla)
Felices vigílies doncs ;) Ara, ja és ben cert, en el comerç Febrer i Novembre són els mesos fatídics ^^
ResponEliminaBé,Clidice, ja hi veus que per als viciclistes aquests temps tontos no ho són tant. I sense trencar la rutina, eh! que jo no l'espere, al del mig, clar. Un petó.
ResponEliminaJo tampoc l'espere,es més em desespere no més de veure la seva expresió-inexpresió,els seus ulls maleïts,les seves mans pregant.
ResponEliminaComp diu la Conxa... Fa una cara? Més aviat de dolent. Encara no he sortit al carrer, però m'agradaria saber quins aires es respiren.
ResponEliminaI per mi el pitjors mesos, potser, són setembre, octubre i fins a mitjans de novembre!
Ben bons! Mai em passen coll avall...
Gràcies, Vícicle, per participar!
La meva abraçada.
Estàs a punt de fer anys? doncs feliviciclitats vicicle! respirem aviat vindrà desembre...
ResponEliminaConcha, sí que n'és de sinistre, sí. Si la dita de: "la cara és l'espill de l'ànima" és certa, mare de déu de la llet el que tenim a Roma. Com diu Sciascia, Satanàs plega per no poder superar la maldat humana. Un beset.
ResponEliminaAnna, tot i que és molt subjectiva aquesta valoració que fem dels mesos, entenc el que dius sobre setembre i octubre. La foto d'aquestes nenes és irresistible. Una abraçada.
Elfreelang, no. Els vaig complir no fa molt, però m'ha aplegat a l'ànima això de "feliviciclitats" me les prenc i te les agraïsc amb efectes retroactius. Ets una maga de les paraules. Un bes.
Jo no l’esperava, però ja el tenim aquí –i donant lliçons sobre la que ell en diu la perversitat del laïcisme, quan ve a inaugurar la única catedral medieval que encara hom construeix al món mundial- Que el novembre et sigui propici, com la resta de mesos de l’any, Vicicle.
ResponEliminaRamon, donant lliçons i "fent amics" esmentant l'Espanya dels '30. Una "joia" medieval cercant la "reserva espiritual de occidente". Salut.
ResponEliminafelicitats, que segur que demà no me'n recordaré, o m'hauré adormit quan arribi a casa després de la jornada de treball, que no és com la del senyor del mig... Un petonàs!
ResponEliminaVícicle, saps que vaig pensar en el teu escrit de les nenes? No els hi falta rebre moltes abraçades i petons dels peres?
ResponEliminaPobretes...
No em va deixar gens indiferent, em va fer pensar. T'ho volia dir, però se'm va passar.
Bon dia!
Zel, demà no és el meu aniversari. Però, mira, m'han fet tanta il·lusió les vostres felicitacions que ho celebraré com si fos. Em ve de gust. Faré un xin-xin pels amics blogaires. Gràcies pel petonàs. Un altre de molt gran per tu.
ResponEliminaAnna, gràcies. Potser la decisió és massa madura per a unes nenes tan petites. A més, quan eres un nen t'estimes als pares d'una forma totalment inexplicable. Bé, l'amor és inexplicable en la seua essència. Però sí he pogut constatar trets massa adults en xiquets als quals els han furtat la seua infantesa o part d'ella. I potser pateixes molt més tu que ells mateixos, si més no, de diferent manera, ja que saps el que els quedarà gravat per sempre a les seues ànimes. Molt bon dia!