El malefici

A iniciativa de relats conjunts

Era la cinquena mort sobtada. A la ISS la gent començava a inquietar-se. Un virus mai vist? Eren davant d'una pandèmia a l'estació? Què collons estava passant? A més a més, pendents com tots eren dels permisos nadalencs, no més faltava que acabara imposant-se la quarantena. Les ordres des de Prefectura varen ser molt contundents: deixeu al cadàver quiet fins que arriben els investigadors.
I diu, que tots cinc varen dinyar-la al damunt d'aquest trasto?... Sí, així va anar… Que tenien tocat el cor?... No. Tots havien passat les revisions mèdiques amb un "apte per a volar". De fet, estem parlant d'individus entre els 45 i 55 anys que feien esport de forma regular… Per tant, que foren a la bici estàtica quan el traspàs no era cap irregularitat en el seu quefer quotidià?... No. Efectivament… Però l'informe forense dels quatre anteriors diu taxativament: "cor trencat"… Sí. I és tan cert com desconcertant… I les anàlisis patològics no donen com a possible la causa vírica. Però convé que ningú no es done massa esperances sobre les vacances de Nadal, no fos necessari precintar l'estació… Aquesta última frase la va dir més per a sí mateix que com a part de l'anterior conversa amb el responsable de l'àrea de gimnàstica de l'estació. Examinà el cos. Tot indicava mort sobtada. Potser aquells ulls estabornits no eren els habituals, però, en veritat, què era habitual en aquesta classe de decessos? Jefe -li va dir l'acòlit que li havien encolomat com ajudant- potser siga el malefici… Mira, t'ho podria dir més fort, però no més clar: un, no em digues Jefe o et quedaràs sense dents. Dos, el malefici te'l fiques per la sortida del sol… Però, Jefe, perdó, senyor, en la Central barallen aquesta hipòtesi… Com pots ser tan rematadament imbècil? Què tens damunt les espatlles?... És una endevinalla, senyor?... Deixem-ho estar. Escolte -va dir, dirigint-se de nou al cap d'àrea- aquest monitor acoblat a la bici què funció té?... Bé, als primers models feia estadístiques de l'esforç, rendiment en tants per cent i coses d'aquestes. Desprès, s'adonaren de la inutilitat d'aquesta dèria i el varen fer servir com a monitor de vídeo… Vol dir que qui pedaleja pot gaudir d'imatges adients?... I no adients també… Perdó?... Home, que cadascú pot posar-s'hi el que més li agrade… Ah! Ja ho capte. I què veiem últimament?... Doncs, això: RB-FC-MR-BXVI-JMA-C9-BE-ZP… I què volen dir les sigles?... Ah!, no ho sé. Aquesta ens va arribar directament des de Prefectura i tot sembla indicar que era un reforç de resistència cardíaca… Alçaren el cadàver. Feren la paperassa habitual i tot seguit l'acòlit pujà a la bici estàtica per ordre del seu superior… Senyor, és possible que estiga corrent un gran risc, no ho creu?... Si és el que jo pense, tu estàs totalment immunitzat. Engegaren el vídeo. El subaltern començà a pedalejar. I als ulls atònits de l'inspector es varen succeir els següents fragments: RB: Valencianos, buon giorno! FC: la fórmula 1 no costará ni un euro MR: bueno, unos hilillos BXVI: de un anticleriscalismo como en la década de los treinta JMA: donde había armas de destrucción masiva C9: monyiga d'aca, xe, de categoria BE: como el delta del Ebro que pasa por Zaragoza ZP: que aprobaré el estatuto que apruebe el parlamento de Cataluña. L'inspector va sobreviure gràcies als taps que es posà als oïts. L'encolomat quedà incòlume, fins i tot alegre, tot semblava confirmar la teoria del malefici.