dissabte, 13 de novembre de 2010

El malefici


A iniciativa de relats conjunts


Era la cinquena mort sobtada. A la ISS la gent començava a inquietar-se. Un virus mai vist? Eren davant d'una pandèmia a l'estació? Què collons estava passant? A més a més, pendents com tots eren dels permisos nadalencs, no més faltava que acabara imposant-se la quarantena. Les ordres des de Prefectura varen ser molt contundents: deixeu al cadàver quiet fins que arriben els investigadors.
I diu, que tots cinc varen dinyar-la al damunt d'aquest trasto?... Sí, així va anar… Que tenien tocat el cor?... No. Tots havien passat les revisions mèdiques amb un "apte per a volar". De fet, estem parlant d'individus entre els 45 i 55 anys que feien esport de forma regular… Per tant, que foren a la bici estàtica quan el traspàs no era cap irregularitat en el seu quefer quotidià?... No. Efectivament… Però l'informe forense dels quatre anteriors diu taxativament: "cor trencat"… Sí. I és tan cert com desconcertant… I les anàlisis patològics no donen com a possible la causa vírica. Però convé que ningú no es done massa esperances sobre les vacances de Nadal, no fos necessari precintar l'estació… Aquesta última frase la va dir més per a sí mateix que com a part de l'anterior conversa amb el responsable de l'àrea de gimnàstica de l'estació. Examinà el cos. Tot indicava mort sobtada. Potser aquells ulls estabornits no eren els habituals, però, en veritat, què era habitual en aquesta classe de decessos? Jefe -li va dir l'acòlit que li havien encolomat com ajudant- potser siga el malefici… Mira, t'ho podria dir més fort, però no més clar: un, no em digues Jefe o et quedaràs sense dents. Dos, el malefici te'l fiques per la sortida del sol… Però, Jefe, perdó, senyor, en la Central barallen aquesta hipòtesi… Com pots ser tan rematadament imbècil? Què tens damunt les espatlles?... És una endevinalla, senyor?... Deixem-ho estar. Escolte -va dir, dirigint-se de nou al cap d'àrea- aquest monitor acoblat a la bici què funció té?... Bé, als primers models feia estadístiques de l'esforç, rendiment en tants per cent i coses d'aquestes. Desprès, s'adonaren de la inutilitat d'aquesta dèria i el varen fer servir com a monitor de vídeo… Vol dir que qui pedaleja pot gaudir d'imatges adients?... I no adients també… Perdó?... Home, que cadascú pot posar-s'hi el que més li agrade… Ah! Ja ho capte. I què veiem últimament?... Doncs, això: RB-FC-MR-BXVI-JMA-C9-BE-ZP… I què volen dir les sigles?... Ah!, no ho sé. Aquesta ens va arribar directament des de Prefectura i tot sembla indicar que era un reforç de resistència cardíaca… Alçaren el cadàver. Feren la paperassa habitual i tot seguit l'acòlit pujà a la bici estàtica per ordre del seu superior… Senyor, és possible que estiga corrent un gran risc, no ho creu?... Si és el que jo pense, tu estàs totalment immunitzat. Engegaren el vídeo. El subaltern començà a pedalejar. I als ulls atònits de l'inspector es varen succeir els següents fragments: RB: Valencianos, buon giorno! FC: la fórmula 1 no costará ni un euro MR: bueno, unos hilillos BXVI: de un anticleriscalismo como en la década de los treinta JMA: donde había armas de destrucción masiva C9: monyiga d'aca, xe, de categoria BE: como el delta del Ebro que pasa por Zaragoza ZP: que aprobaré el estatuto que apruebe el parlamento de Cataluña. L'inspector va sobreviure gràcies als taps que es posà als oïts. L'encolomat quedà incòlume, fins i tot alegre, tot semblava confirmar la teoria del malefici.

17 comentaris:

  1. Molt bo!
    Estic d'acord amb la conclusió, la teoria del malefici queda més que confirmada! :-D

    ResponElimina
  2. En realitat era molt complicat sobreviure-hi. Un molt bon relat.
    Salut.

    ResponElimina
  3. M'ha agradat molt! ai ai quin malefici! no m'estranya que es morís d'un atac de cor! Molt bo vicicle, molt bo!

    ResponElimina
  4. Allò que és més incomprensible és que no haguem mort tots d'un atac de cor, al menys tots els que hem escoltat en directe aquestes bajanades!

    Un relat molt bo. M'ha encantat.

    ResponElimina
  5. Fantástic relat per bó i per fantástic,¿fantástic?
    crec qu'es molt real,tant com la nostra vida i la nostra tasca local.Deuriem estar tots morts d'espant,peró... ...

    ResponElimina
  6. Mientras exista la imaginación, todo es posible. Muy imaginativo relato.
    Yo creo también en la teoría del maleficio,y ya que el presente es de los gordos, me he estado informando de métodos para combatirlo. Parece ser que la mirra es un incienso purificador y se emplea para acabar con ellos. Al hacer una incisión en un arbol brota una resina que al secarse se vuelve rojiza . La mirra ayuda a la elevación mental y limpia espiritus malignos. LLegados a éste punto todo parece esperanzador , pero hay un detalle que me da vueltas en la cabeza y de no ser así haría que el procedimiento fuese inviable. ¿En una plataforma espacial hay árboles ?. Si por supuesto que los hay. ¿Porqué no?. Un beset molt fort.

    ResponElimina
  7. MacAbeu, gràcies. Tot plegat és més un malefici que qualsevol altra cosa.

    Gràcies, Ramon. Sí que n'és de difícil sobreviure davant de quines coses, sí. Salut.

    Jordi, benvingut al blog viciclista. Veritablement letals.

    Elfreelang, ets molt amable. El que no entenc és com n'hi ha immunitzats.

    Benvinguda, Carme. Què raó tens. Cal pensar-ho, sí. Com no hem petat ja de pura vergonya. Moltes gràcies.

    Concha, gràcies. Tant de bo parlarem només d'un conte. Continuem vius i alerta. Un beset.

    Rosa, probaremos el sortilegio de la mirra, aunque me temo que no va a ser fácil. Un beso muy fuerte.

    ResponElimina
  8. Que sàpigues que llegint-ho també fa mal al cor. A veure si aniran caient lectors del blog...

    ResponElimina
  9. Pd40, tens tota la raó, tot i que espere que el malefici no actue en els lectors del blog. D'això, que triés fragments en castellà que sempre són un poc més llunyans. Bé, menys el de C9 que no té remei. Benvingut i gràcies per comentar.

    ResponElimina
  10. Ja és de terror, ja, amb aquesta colla d'impresentables.
    Salut i Terra (no per a ells).

    ResponElimina
  11. Sort que tenia les pastilles a mà!!!

    No ho tornis a fer mai més això (o com a mínim, no sense un avís al començament!)

    Boníssim!!

    ResponElimina
  12. Francesc, potser tirar-les hi terra al damunt tampoc fos tan mala idea. Metafòricament, és clar… Gràcies per passar. Salut.

    Barbollaire, potser tindrem que fer provisió de Sintrom o quelcom semblant. Moltes gràcies. A la pròxima faré l'avís, de debò.

    ResponElimina
  13. Bon relat, ens mostres la nostra feblesa com a humans fora de la terra.

    ResponElimina
  14. Montse, ho has llegit amb més talent del que jo l'hi pose. Determinades coses, és cert, ens afecten fins i tot a l'espai sideral. Gràcies.

    ResponElimina
  15. Alyebard, moltes gràcies. Tens un greu problema a la teua ISS.

    ResponElimina