El selló i el celler

Imatge treta de la web de brooks

Rep, aquest matí, un correu desolador del meu cunyat. Si els que llegireu El malefici vareu estar fregant un atac de cor, preneu-vos una pastilleta de Sintrom abans d'escoltar la resposta del conseller (sic) Blasco. El que avisa no n'és de traïdor.

Si tots tenim el dret de trobar sabata pel nostre particular peu, tot cul deuria poder asseure's al selló que li faça de motlle. Deuria ser un dret universal e inalienable… Doncs, no. No n'estic d'acord, Vicicle. A més d'un li fotria jo un selló de punxes… Ja hi som. No parlem d'això, home. Ho dic en abstracte. Als pocavergonya deixa'ls un moment de banda i escolta'm. El meu primer selló de carreres va ser de pell. Negre, marca Victus, tota una premonició, mai no el vaig poder ensinistrar. Això que en diuen d'acabar sent el negatiu de les teues natges, mentida. Mentida pura i dura. El seu cuir, de vora 4 mil·límetres de gruix, va ser el més untat, lubricat i hidratat amb greix de cavall de tota la contrada viciclista; doncs res, fent honor al seu nom va romandre inassequible al desànim. A més a més, el temps li va traure un gemec que mai no vaig saber interpretar: érem a les acaballes de la seua resistència o simplement reia sobiranament sota el meu darrere malferit? D'això, que defense com a dret universal e inalienable, poder gaudir d'una educació pública gratuïta i de qualitat, alhora que la sanitat pública empare per igual a la totalitat de la població sense discriminació alguna i mitjançant tots els recursos necessaris, ajudar als pobles deixats de la mà de déu i combatre les injustícies fredes dels maleïts amos del món… A veure, Vicicle, no t'has anat un poquet del tema? Parlaves del selló i el cul viciclistes, si no ho entés a l'inrevés… Ja la tenim, sempre amb matisos secundaris. Sempre cercant l'escletxa per on desacreditar els meus pensaments més elevats… Elevats? Però si va de culs… No n'has entès res. Imagina't un cul convex damunt d'un selló convex i viceversa, el cul còncau sobre un còncau receptor, no et dol l'ànima sols d'imaginar-ho? Tan insensible has arribat a ser?... Te trobes bé, Vicicle? Què t'has begut aquest mati, l'enteniment, l'oli o una ampolla de whisky sencera?... M'ho he begut tot! Tota la cervesa dels fatxes -Benimaclet, mon amour- el xampany dels corruptes, el vinagre de la justícia amb els ulls ben oberts de la injustícia, l'ambrosia líquida dels déus venuts, l'aigua pesant de les morts anònimes, la pluja àcida que ruixa als nous esclaus i el mar ofès de les pasteres perdudes. Què em dius? Encara no ho has comprés? No n'ets capaç d'abastar la importància d'un selló com déu mana? Que parle als sords? Que ningú em segueix? Que sóc al desert dels silencis?... Calma't, Vicicle, calma't. T'ha caigut mal la beguda. Va, home, va. Pren açò… Què és?... Una purga o un bàlsam, depèn… Més alcohol?... Sí, el vi dels borratxos, el licor dels versos, l'absenta dels somnis i l'aigua beneïda dels sons ofesos. Seu… No puc… Per què?… Perquè el selló encara és ple d'espines…