Al blog de Tumateix ens proposen un microconte com a joc de lletres de Nadal. Un Vicicle passat per aigua ha fet el que segueix, alhora que us anima a participar-hi.
Plou a bots i barrals. Pedalege com un dofí esllavissant-se per les artèries aquoses del món. He escollit el millor corrent, malgrat que el meu GPS és un rellotge de fang i incertesa. Quin escriptor pot sostraure's a la comanda editorial del seu cor?
Imatge treta de la xarxa
Amb la força de la redonesa. M'agrada; és contundent.
ResponEliminaSalut i Terra
Molt bé.perfecte,precis i redò.Enhorabona.
ResponEliminaMolt, m'ha agradat molt! un microconte reeixit miraré de participar-hi
ResponEliminaEsta bé aquest microconte obligat. N'has sortit força bé, i n'has tret un bon partit.
ResponEliminaSalut.
Francesc, moltes gràcies. La contundència va vindre sola. Les paraules em la varen dictar. Així va ser, ho reconec. Salut.
ResponEliminaConcha, gràcies. Una de les premisses del microconte deu ser aquesta que tu dius, és a dir, la precisió. Un bes.
Elfreelang, moltes gràcies. Anima, i molt, que gaudiu amb el que un escriu. Un petó.
Ramon, és tot un desafiament. Comprimir una idea i donar-li una forma literària acceptable. Ho he sentit com a més pròxim a la poesia que a la prosa, fins i tot la prosa poètica. Salut.