Fent camí ciclista cap a Casinos,
hi arribes, en tan senyalada data,
on els bells ametllers de la contrada
vesteixen el sobri vestit del dol:
quatre fulles verdes i el lleu fruit fosc.
En el centenario de Miguel Hernández
(30 de Octubre, 1910-2010)
Els ametllers orfes
…del almendro de nata te requiero
No veureu fines flors,
nues les branques tendres,
sinó el bes brut de cendres
tornant del temps dels temps,
dels jorns molt ans d'abans
dels bells ulls clars i amants:
horitzó lluny del vers
on dorm el meu record.
Bell dol subtil del mot,
petjat amb por, tristesa
insolent, lleu carícia,
goig brull de la imperícia.
Presoneres dels versos:
flors rosses de llum pressa
a l'esguard, l'oblit: pena.
Profund enyor del bes
als senders més deixats.
Amagat broll daurat.
Vall d'ametllers de nata,
bressol de gebre i ceba,
hui és nat vostre poeta.
Para Rosa, en el día de su cumpleaños.
No veureu fines flors,
nues les branques tendres,
sinó el bes brut de cendres
tornant del temps dels temps,
dels jorns molt ans d'abans
dels bells ulls clars i amants:
horitzó lluny del vers
on dorm el meu record.
Bell dol subtil del mot,
petjat amb por, tristesa
insolent, lleu carícia,
goig brull de la imperícia.
Presoneres dels versos:
flors rosses de llum pressa
a l'esguard, l'oblit: pena.
Profund enyor del bes
als senders més deixats.
Amagat broll daurat.
Vall d'ametllers de nata,
bressol de gebre i ceba,
hui és nat vostre poeta.
Para Rosa, en el día de su cumpleaños.
Los almendros huérfanos
…del almendro de nata te requiero
No veréis finas flores,
desnudas las ramas tiernas,
sino el beso sucio de cenizas
volviendo del tiempo de los tiempos,
de los días mucho antes de antes
de los bellos ojos claros y amantes:
horizonte lejos del verso
donde duerme mi recuerdo.
Bello duelo sutil de la palabra,
hollada con miedo, tristeza
insolente, leve caricia,
espuma gozo de la impericia.
Prisioneras de los versos:
flores rubias de luz robada
a la mirada, al olvido: pena.
Profunda añoranza del beso
en los senderos más abandonados.
Escondido manantial dorado.
Valle de los almendros de nata,
cuna de escarcha y cebolla,
hoy ha nacido vuestro poeta.
Un gran poeta en Miguel Hernández. Le seva mort a la presó, ens privà d'una posible obra de maduresa que mai haurem conegut.
ResponEliminaRes millor que citar-lo:
Después del amor, la tierra.
Después de la tierra, nadie.
que tenemos que hablar de muchas cosas compañero del alma....compañero....poesia i poesia i la poesia ens salva, gran apunt amb molta poesia!
ResponEliminapreciosa poesía,en catalán y en castellano,da igual cuando la palabra suena bien,basta.El dibujo es precioso.
ResponEliminaRamon, sí que era gran en Miguel. Un dels meus poetes preferits i tot un exemple de coherència vital i poètica. Salut.
ResponEliminaElfreelang, gràcies. Què tremenda i consoladora a un temps l'"Elegia". Bé, el que deu ser un cant de dol, catarsis mitjançant la paraula.
Concha, gracias. Tenía miedo que al deshacer los heptasílabos catalanes, el poema perdiera parte de su interés. Pero no acaba de sonar mal en castellano, creo. Un beso.