Des del seu blog, jmtibau, ens proposa un relat sense la lletra "e" inspirat en aquesta imatge. És el 177è dels seus jocs literaris.
Volia tornar, fa molt, fins ací. Posar-hi la roda damunt la sorra. Mirar com cau l'aigua cap avall i gira cua cap a mi. Li trobo -ai, las!- a la bici poc d'ànim, tristor, com si ja no hi vol ço. Tindrà culpa la llarga llunyania? Li fa mandra tombar-hi aquí? Abans, fa anys i panys, n'hi havia, prop d'ací, un bonic hort amb taronja roja sang i catifa maragda i llimona. A la tarda, la tova llum solar d'horabaixa donava alguna guspira blava i brillant, com si fos d'un canviant foc ritual al damunt d’un sòl mig daurat i pagà. A poc a poc, l'idòlatra brum a l'aigua m'hi dormia l'ull i m'obria la oïda als sons i a la nit. S'animava la vida oculta amb la sorollosa cridòria animal. La granota i la cigala, la ratapinyada i la omnívora gavina. Mai no ho voldria oblidar, sinó arribar a trobar-hi com a nous l'aroma florit i l'aura salina d'ahir. Avui, si fa no fa, tu m'ho dius, amiga: "busca l'antiga llum, la passada olor, la solada". Ara, la cadira arrabassada al llar fa giravolta i dol al barranc. La brossa duu fang com un sudari bastard. I l'oblit fa mal sota la constància sonora d'un món passat.
Et felicito, te n'has sortit molt bé. No ens n'adonem del munt de paraules que porten la "e" fins que intentes fer una cosa com aquesta. ;-)
ResponEliminaFelicitats, no és gens fàcil. A mi m'ha costat bastant. La penjaré el cap de setmana.
ResponEliminaSalut i Terra
Molt bo! Felicitacions, de veres (veus quanta "e"?jo ni ho prove...) Salut!
ResponEliminaEstà molt bé aquest exercici d’escriure sense una vocal determinada...Crec que ho has aconseguit amb tot de mèrit i amb molt sentit. Enhorabona!
ResponEliminaBlogger se m'ha engolit el comentari o és un follet misteriós no ho sé però hi torno: moltes felicitats un text brillant que m'ha agrada més que el meu!
ResponEliminagràcies. Així aprenem a valorar les lletres.
ResponEliminasalut
Si un text complex i ben escrit es pot fer sense la e, per a l'escriptura quotidiana ¿ens podríem arreglar amb la meitat de lletres?
ResponEliminamolt bon rlat!
ResponEliminaMuy bien escrito,real ,nostágico,fluído.realmente bonito,la foto da pena,!que triste!no sé como acabaremos,pero mientras hallan buenos relatos como este,recordaremos... ... otros tiempos.
ResponEliminaPerdoneu, tots i totes, amics i amigues, la tardança en agrair-vos els vostres "balons d'oxigen". I no creieu que n'estava pedalejant, eh?
ResponEliminaMacAbeu, moltes gràcies. Sí que és cert el que dius, i més per als que fem terminacions verbals amb "e".
Francesc, molt agraït pel que dius. Nosaltres, els valencians -caram, a què em recorda açò?- tenim un plus de mèrit pel que li dic al MacAbeu, no ho creus?. Salut.
Alfred, gràcies, molt content que t'haja agradat. Ja haguera volgut tindre una dècima part del teu vocabulari sobre la natura. Salut.
Ramon, ets molt generós. Sí que és cert que em preocupava no fos tan sols un recull de sensacions més o menys adients, però, la veritat, aplegat un punt, en això ja em conformava. Vaig tindre la sort del principiant. Salut.
Elvira, eres massa bona en mi, t'ho agraïsc sincerament. I pense el mateix: el teu m'agrada més que el meu. Un petó.
Jesús, gràcies a tu, que ens estimules a fer coses boniques -o almenys ho intentem- amb les teues idees. Salut.
Jorge, per al que alguns han de dir, els ens sobren totes les lletres. Ets molt amable. Una abraçada. Ens vegem dissabte .
Estrip o Strip? Que d'aquesta et lleves la "e", no? Encara no he llegit el teu "rlat", però de segur que el gaudiré. Benvingut i s'agraeixen els ànims.
Concha, me alegra mucho que te guste. Todo un desafío, que tiene como gran recompensa vuestras palabras. Un beso muy fuerte.
un relat fantàstic et felicito
ResponEliminaNúria, bruixeta, ets molt amable. Gràcies i benvinguda.
ResponEliminaUn relat rodó fins i tot sense ni una "e"
ResponEliminaFelicitats!!!
Montse, moltes gràcies. Sí que costa prescindir de la "e". M'alegra que t'agrade.
ResponElimina