La cançó de l'amo

Imatge de la xarxa

El meu amo és un tipus fenomenal.
L'ha pres amb mi. Em vol pelar.
Fa calor, Vicicle, vine tot just dinar.
El Sol enforna, la llauna fumeja.
La suor va a doll i l'asfalt s'apega.
Amunt, avall. Amunt, avall.
I jo no em pele, doncs tant s'hi val.
Millor, encara, volaré als cims.
Fins i tot l'agost ja no em crema.
Prepare la cursa. Ell m'hi paga la resta.

El meu amo és un tipus massa legal.
L'ha pres amb mi. Em vol suïcidar.
Fa fred, Vicicle, del torn, la nit faràs.
Els ulls llagrimegen, el nas emboscat.
Dorm la ciutat sota les rodes lliscants.
Amunt, avall. Amunt, avall.
I no em suïcide, doncs tant s'hi val.
Paga la pena no haver de dormir.
No posar-hi al sòl els peus. Paga ell.
Faré les Brevets de 200, 600 i 2000.

El meu amo és un tipus no gaire banal.
L'ha pres amb mi. Em vol ofegar.
Ja plou, Vicicle, fes la ronda als pantans.
La pluja em llisca: bell nou bateig.
Els peus trepitgen raïm de cotó i fang.
Amunt, avall. Amunt, avall.
I no m'ofege, doncs tant s'hi val.
Seré més fort a l'infern del nord.
Enguany hi faré la París-Roubaix.
La meua llamborda pel seu deler.

El meu amo és un tipus poc professional.
L'ha pres amb mi. Em vol petar.
Tramuntana, Vicicle, cap al nord hi aniràs.
Força 10 i assassina ventada.
Si fa no fa, ara ve la mortal volada.
Amunt, avall. Amunt, avall.
I jo no pete, doncs tant s'hi val.
Que per molt que bufe, no és un llop.
I tot i faça el que avui fa, ell no sap
que de voltes i voltes se'n fa el meu pa.

El meu amo... bé, tant s'hi val.

(9 d'Octubre, migdiada)