dissabte, 9 d’octubre de 2010

La cançó de l'amo

Imatge de la xarxa


El meu amo és un tipus fenomenal.
L'ha pres amb mi. Em vol pelar.
Fa calor, Vicicle, vine tot just dinar.
El Sol enforna, la llauna fumeja.
La suor va a doll i l'asfalt s'apega.
Amunt, avall. Amunt, avall.
I jo no em pele, doncs tant s'hi val.
Millor, encara, volaré als cims.
Fins i tot l'agost ja no em crema.
Prepare la cursa. Ell m'hi paga la resta.

El meu amo és un tipus massa legal.
L'ha pres amb mi. Em vol suïcidar.
Fa fred, Vicicle, del torn, la nit faràs.
Els ulls llagrimegen, el nas emboscat.
Dorm la ciutat sota les rodes lliscants.
Amunt, avall. Amunt, avall.
I no em suïcide, doncs tant s'hi val.
Paga la pena no haver de dormir.
No posar-hi al sòl els peus. Paga ell.
Faré les Brevets de 200, 600 i 2000.

El meu amo és un tipus no gaire banal.
L'ha pres amb mi. Em vol ofegar.
Ja plou, Vicicle, fes la ronda als pantans.
La pluja em llisca: bell nou bateig.
Els peus trepitgen raïm de cotó i fang.
Amunt, avall. Amunt, avall.
I no m'ofege, doncs tant s'hi val.
Seré més fort a l'infern del nord.
Enguany hi faré la París-Roubaix.
La meua llamborda pel seu deler.

El meu amo és un tipus poc professional.
L'ha pres amb mi. Em vol petar.
Tramuntana, Vicicle, cap al nord hi aniràs.
Força 10 i assassina ventada.
Si fa no fa, ara ve la mortal volada.
Amunt, avall. Amunt, avall.
I jo no pete, doncs tant s'hi val.
Que per molt que bufe, no és un llop.
I tot i faça el que avui fa, ell no sap
que de voltes i voltes se'n fa el meu pa.

El meu amo... bé, tant s'hi val.

(9 d'Octubre, migdiada)

9 comentaris:

  1. Necessites un baló d'oxigen, de tant anar amunt i avall.

    Salut!!!

    ResponElimina
  2. ...traigo
    sangre
    de
    la
    tarde
    herida
    en
    la
    mano
    y
    una
    vela
    de
    mi
    corazón
    para
    invitarte
    y
    darte
    este
    alma
    que
    viene
    para
    compartir
    contigo
    tu
    bello
    blog
    con
    un
    ramillete
    de
    oro
    y
    claveles
    dentro...


    desde mis
    HORAS ROTAS
    Y AULA DE PAZ


    TE SIGO TU BLOG




    CON saludos de la luna al
    reflejarse en el mar de la
    poesía...


    AFECTUOSAMENTE
    VICICLISME

    ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER Y CHOCOLATE.

    José
    Ramón...

    ResponElimina
  3. Molt inspirat el poema, Vicicle, m'ha agradat. I no sé ben bé per què, em sembla que el teu amo i el meu (bé, el meu ex) devien ser amics; tot això del l'esclavatge inalàmbric, els torns de nit i les rondes preventives em sona molt :)

    ResponElimina
  4. ...y esque ir en bicicleta no es fácil,sobretodo,si los vientos los alienta quien no sabe soplar... ... .

    ResponElimina
  5. Montse, s'agraeixen i molt. Els vostres balons d'oxigen són una bona ventada d'aire fresc. Salut.

    José Ramón, gracias por el poema y bienvenido.

    Brian, aquests amos els han fet amb encuny. Ja que era la nostra diada -bé, migdiada- volia deixar palès que potser puguem treure força de la iniquitat dels que ens malmenen. Gràcies.

    Rosa, moltes gràcies.

    Alba, sí, els fan en sèrie. Gràcies per passar.

    Pues sí, Concha, mantener el equilibrio cuesta cada vez más. Un beso.

    ResponElimina
  6. Sort que la vida es pot agafar amb una certa ironia i si es poètica millor!

    ResponElimina
  7. Gràcies, Elvira. I compartir-ho és la clau de l'arc que ens enforteix.

    ResponElimina