Les petites humiliacions

Imatge de la xarxa

Home, no és per a tant, no et capfiques més… Vols dir que tinc la pell massa fina?... Tampoc és això, però potser files massa prim. A vegades des de fora les coses es veuen amb una dimensió, amb un distanciament, que els que som endins no podem albirar… Doncs, segons tu, n'estic exagerant, fent un gra massa?... Diguem-ho així… Et sembla normal el silenci com a resposta? La manca total de transparència? Les lloances inveterades a l'amo? Els llepem-nos continus disfressats amb les servituds de les bones maneres? I mentre, ací estem, esperant que ens demanen raó dels malfets… A veure, que a tu no t'han untat?... Sí, però jo m'ho he currat. No com d'altres… Bé, és cert que, segons quines, les necessitats canten a doble cor. Però n'hi ha qui per la seua presència pública, la continua exposició, els contactes i tot això, doncs sembla que donar-les-en més que als altres és normal… I què és el normal? On és el que importa? Digues-m'ho. Si no som al nostre lloc, com s'ho faran? Que nosaltres som a l'eix principal. Que si fem fallida, açò se'n va tot a pastar fang. Com t'ho diria? És com llançar margarides als porcs… Caram, que tots hem begut oli?… Doncs mira, que vagen jugant i qualsevol dia es trobaran amb ferides que ni la millor de les rectificacions les podrà curar. I, llavors, tot seran malediccions i lamentacions, tot al mateix pot, com l'olla podrida. Jo ho tinc ben clar, a mi o m'engreixen més - tu ja m'entens, ojo! i sense que en queden taques enlloc- o deixaré entrar en el negoci a qui tu saps… Per favor, com pots ser tan inconscient? Saps ben bé la ruïna que suposa el que dius. Al principi, si de cas, cridaràs l'atenció, però el teu final és ben cert. A qui se li acut semblant barrabassada?... Doncs als que estem més que farts de veure com els hi donen greix sempre als mateixos. Que deuen estar empastifats fins a les celles… Vigileu els coixinets, amics viciclistes. Sempre pendents de la cadena -tan obvia ella- sembla que els pobres rodaments interns de les rodes o l'eix de pedalier, la direcció o els marxapeus no tinguen el seu petit cor sensible. No sé qui va dir que el miracle de la roda no n'és la seua naturalesa circular, sinó el forat del centre on descansa l'eix. I heus ací, que el forat, amb un nouvingut al negoci com el rovell, no té res a fer. Res a dir.