divendres, 29 de juny del 2012

Cendres de matinada



La meua primera marxa cicloturista, organitzada per la penya ciclista ferroviària de València, El Raíl -poc originals, oi?- travessava tota la serralada de Cortes de Pallars, Macastre, Dosaigües, Iàtova, Torís... que avui crema sense control, i les cendres de la qual han arribat de bon matí a València com una pluja seca. Començava, aquella marxa, al mateix lloc on terminava, és a dir, a l'estació València-Sud de la línia de Torrent. Al bell mig de l'itinerari estava l'Alt del pantà de Forata, a partir del qual començava el camí de tornada. Vaig pagar totes les penyores del nouvingut. El seu perfil era -i dic era, perquè ja no es fa- un trencacames molt exigent. Encara recorde el dolor als engonals a les darreres rampes -a l'alçada de Calicanto- ja de tornada cap a l'estació; perquè a casa també vaig tornar en bici, i no en tren, és clar. Imagineu-se la meua cosina de risc en aquells moments, d'haver existit. Eren les set del matí d'avui quan he eixit al balcó de casa meua. Era ple de petites cendres grises, un polsim de pigues cobria la pell ofesa de la ciutat. Al cel s'havia quedat, sense bitllet de tornada -i sense bici, no cal dir- la inclement basca d'ahir a la nit, i aquell capvespre encara hi era. Un besllum de verd grisenc lluitava per apartar el capvespre que no volia partir. No havien passat un parell d'hores, però, que un sol de fum verdosenc aconseguia fer-li lloc a les cendres negres i fragmentades que arribaven amb el record perdut d'una fulla d'agulla verda a la memòria. He fet les fotos que ací podeu veure. Al llarg del dia, la quantitat s'ha multiplicat. Sé -digueu-me demagog, em té igual- que hi ha una relació directa entre aquest infern i el malbaratament dels cabdals públics que hem viscut i vivim els valencians, i que no em dona la punyetera gana descriure per enèsima vegada. Quan els diners no estan on deurien estar, és el que passa, la realitat té l'obstinació dels nens, sempre fa la pregunta més inconvenient al lloc i el moment més inconvenients. Potser, però, els camises blanques (Camps, González Pons, Cotino i tutti quanti) s'arromanguen aquells braços que tant els ha agradat estirar on les mànegues dels quals ressalten la seua pell bronzejada, i donen un cop de mà a la parròquia. O potser és massa esperar? Heus ací, que les cendres d'aquest volcà vegetal han cobert la nova Pompeia mediterrània, deixant als seus habitants glaçats front l'evidència: n'hi ha cendres de matinada que no produeix l'amor, i que, molt al contrari, mai no trobaran l'au fènix que revife el seu esplendor al llarg de mil i una nits.


11 comentaris:

  1. Duem tota la vida igual. Una cosa que fa anys que no m'explique és com encara queda un pi viu.

    ResponElimina
  2. Doncs sí, Jp. A hores d'ara el foc amenaça ja La Calderona. Quin fàstic!

    ResponElimina
  3. El cielo lloraba ceniza,
    supongo que lloraba réquiem por los árboles... un beset gris...

    ResponElimina
  4. Supones bien, Siria. Esperemos que no avance por la Sierra de Martés, de alto valor ecológico, y por La Calderona, donde está mi querido Oronet. Un beset gris...

    ResponElimina
  5. Veig que segueix, es molt greu. I tens raó, no es demagògia, que si els arbres votessin, ja veuries com netejaven el bosc. Es molt trist.

    ResponElimina
  6. és molt trist veure aquest color al cel i aquestes cendres que no paren de caure recordant l'infern del foc i un altre en què estem atrapats.molt bó el post.beset.

    ResponElimina
  7. Sí, José Luis, és molt greu. Sembla que ha hagut zones on el foc ha passat de llarg perquè les sovintegen els ramats, que sempre ha estat una forma de netejar el sotabosc, però allí on no passa el ramat tens l'obligació de fer-ho tu, i deixar-te de malbarataments innecessaris. Bé, jo ho veig així. Tot i que sembla no ser l'opinió general.

    Concha, molt trist. No para aquesta pluja de cendra, i veurem com acaba la cosa perquè està més que sense control, està sense els mitjans necessaris. Un es.

    ResponElimina
  8. Un solar bastíssim...i era metafòric, però no, ja veus, estos cabrons ho faran literal i quan reaccionem (reaccionem?) ja no ens quedarà res per salvar...
    No hi ha dispositius perquè no hi ha diners, perquè se'ls han gastat en tonteries de 'nuevo rico', de pijo provincià, d'esnob mediterrani amb camisa blanca i monyo engominat...el que està passant aquests dies, és un desastre natural, sí, d'acord...però la poca resolució del mateix només ve donada pel mal govern del Partit Popular que durant 20 anys està xuplant del pot i gastant-se els nostres diners...Així, que responsables d'aquesta desgràcia n'hi ha i per si no queda clar són els membres del Partit Putrefacte i també aquells que els voten (i dir açò, no és fer demagògia)...I ACÍ NO DIMITEIX NI CRISTO!

    ResponElimina
  9. Subscric tot el que dius, Alba. Jo també pense que no és demagògic anomenar les coses pel seu nom, però és un dels seus arguments preferits. Em deia un dels meus companys d'avui que els incendis comencen a l'hivern, i tenia tota la raó. Hi ha que prevenir, preparar, mantenir… Que uns focs com els actuals són molt virulents ningú no ho dubta, però no és mateix que es troben el terrenya ben adobat o molt al contrari, reticents a les flames. Si, a més, els efectius no són sota mínims, potser a hores d'ara no estaríem parlant d'açò, sinó de metàfores, que és molt més plaent, sens dubte. Un bes.

    ResponElimina
  10. cendres de matinada i matinada de cendres...quin greu i quina ràbia els incendis mal gestionats i els focs que tot ho arrasen...potser podríem tirar a la foguera un grapat de politicastres malnascuts

    ResponElimina
  11. Sí que dóna ganes, sí, Elfree. Quina gentola tenim. I els que els han votat sabent el que se sap, són còmplices, sens dubtes.

    ResponElimina