Què et passa, estimada?

Va, anem. Què passa? Ui, les dues rodes frenades, què estrany? A veure. Alce la de davant, li done una espenteta i… Ah, doncs no, sí que funciona, i perfectament. Serà la del darrere… No, tampoc. Osti, i tanmateix sobre el pis és que no es mouen ni un mil·límetre cap de les dos. Mai m'havia passat açò. La mare que em va… M'ho diuen i no m'ho crec. Si tinc que arrossegar-la i tot. Serà possible. Res, que no vol. Sembla la meua gosseta Mona quan l'enganxes amb el gürtel i no vol moure's, pega el cul al pis i tens que fer-la lliscar pel corredor de casa com si fos una figureta de Lladró, però de bon gust. Ah, ¿com no ho havies pensat abans? Ja està. Els carrets. És clar, amb aquesta pudor de gasolina escampant-se per tot arreu, doncs s'han gripat, de segur. El greix que cobreix els coixinets s'ha dissolt i s'han bloquejat els rodaments de l'eix. No, no. Què tonteria acabe de dir, si no fa ni deu segons que rodaven quan les he enlairat. Déu meu, ¿serà alguna cosa molt més interna. Íntima? Però què?. Doncs la tenim, i grossa, perquè la psicologia d'una bici no l'assoleix ni el millor psicoanalista argentí. A més, no vaig a parlar-li ara. Que més d'u ja m'ha pres per un beneït de les dues rodes, per a que ens posem a fer una xerradeta cheek to cheek: ella, estesa al sofà, i jo, amb la pinta que duc i el pudor a crema solar, prenent notes a la llibreteta dels telèfons. Xica, no sé. I precisament avui, que feia mig any que no regaven la plaça, i ben dematí l'han deixat com un espill. Xe, si no fa una setmana que varen podar la palmera central, que duia anys i panys fent punteria amb els passejants només bufar el vent de garbí. Serà que no li agrada el look Pipi Calzaslargas que llueix? Però, és clar, si no li pregunte, tot són només que especulacions desoladores, com les finances. Ja sembla açò Hable con ella, però a l'inrevés. Bé, crec, perquè no l'he vista. Amb el Pedro no puc, i ho he intentat, però no, ja sabeu: sense estructura no hi ha ètica. I ara què els hi dic als de la penya? És que la meua bici no va voler baixar al carrer. ¿Us ho podeu imaginar? Les miradetes seran ganivetades. Mira, vaig a fer un vídeo i que els hi quede clar que jo n'he fet tot el possible. No, no l'he manllevat de la coneguda pel·lícula de Costa-Gavras.

¿I si li cante la cançoneta? Ei, estimada, si estem en el heaven.