La conjura dels necis

Coneixeu la novel·la del John Kennedy Toole? No? Doncs paga la pena. Punt. Fins ací la meua carrera com a crític literari. No només sóc un neci, a més, els meus enemics en la neciesa s'han conjurat contra mi. Dimecres passat, dia 1 de febrer -mal començament, sens dubte- vaig fer ruta amb un bon amic que no veia fa força temps. Vàrem quedar a Meliana, on ell viu. Feia fred, però el dia era molt guapo. Només arribar a la travessia d'Albuixec el meu amic va punxar a la roda del darrere. Com que no portava càmera de recanvi -i les meues no li servien, que ell la duu més llarga, la vàlvula, vull dir- vàrem tindre que arreglar-la. Bé, poca cosa. Quan tire a guardar els estris, la meua bosseta de ferramentes no vol tancar. La cremallera s'ha trencat. Bueno, pa' d'això estan les butxaques del mallot. Va, tira, anem anant. Faltaven vint pedalades per a arribar a Bètera i noto que la cinta de plàstic que m'acobla el clatell al casc es trenca pel seu costat dret, l'esquerre ja va dir no a l'estiu. Bé, l'arreglarem, què hi farem? Amb tot aquest enrenou, l'etapa, és clar, va ser més curta. Tornem per Foios. A l'eixida cap a Meliana el meu amic trenca un radi de la roda del darrere. ¿Ma fin est mon commencement? Mire de enganxar-li el radi, i que puga arribar a casa. Obrim els frens. Del divendres al Clínic d'Ulan Bator i del dilluns ventós del capità ja us he fet cinc cèntims. Però vet aquí que arriba el dijous. Avui dijous. Malgrat tot, he fet els meus ariketak (exercicis d'èuscar) que ja els hi estic agafant el puntet. La meua dona és a Barcelona fent-li costat a una amiga que té que resoldre uns problemes. I jo, sol a casa amb les bicis i la meua gosseta Mona. Són les onze del matí i li pegue una miradeta al congelador. Bé, em faré unes croquetes de pernil. Però què és açò? Dos dits de gel i neu al no-frost? La mare que em va parir i que va parir al maleït no-frost dels collons, i perdoneu la boqueta, però no n'és la primera vegada que s'estropella. Ja estem altra vegada amb la merda aquesta de la nevera d'aire? Si no fa mig any que la vàrem arreglar! Doncs sembla que el gel ha bloquejat el ventilador, i caput. Au, demana als veïns si poden guardar alguna cosa al seu congelador per a no perdre el teu particular dipòsit de queviures. Gràcies, gràcies. I ara, desconnecta la nevera. Deixa oberta la porta del congelador. Posa-li draps i tovalles, i un calefactor que accelere el procés de liquació i assecament. Ah, que et tens que anar al curro. Doncs au! Valenbisi i manta. I la classe i els ariketak tindran que esperar dijous vinent, que tens que tornar a casa teua no siga que la Mona -la gosseta- haja començat a desfer la draperia. I, a més, has de repetir l'escalfament del punyeter no-frost i eliminar del tot aquest gel amagat que pot trigar hamaika urte -onze anys- com a mínim, en desfer-se i començar a funcionar com toca.