dimecres, 23 de febrer del 2011

Fahrenheit 622/700


En efemèrides de perversió tan senyalada...

Vicicle. Eh! Vicicle. Vicicle!!! Desparta't, cony!!!... Hòstia!! Què passa? Què passa? Foc? On és el foc? Perelman!! Me cague en l'ou!! Quin susto, per l'amor de déu! Què fas ací?... Que t'has equivocat… Eh! Què dius? Què dius d'equivocat?... És 451... Eh! Però, tu saps l'hora què és?... Que és 451… Les 451? Home, val que les hores catalanes són rares, però 451? Vols dir que no t'has passat amb els carajillos de vodka? Mira que despertar-me a les 4:51 del matí per a donar-me la vara amb una nova forma de xifra horària. Déu meu, què mal estem, noi. La mare que et va parir… Deixa'm la mare, que… Sí, excusez-moi. Però, xato, que no són hores pels numerets… No ho has entès, Vicicle. Que no és Fahrenheit 622/700, sinó Fahrenheit 451, la temperatura a la que crema el paper dels llibres… Ah! I, deixant a banda l'hora que és, aquestes coses les veieu a casa vostra?... I tant. Sempre hem defensat els llibres com a medi cultural… Ja. Però la pel·li no parla d'això. Gairebé m'atreviria a dir que, fins i tot per al Bradbury, els llibres són el que menys importa… Ara, m'he perdut… No m'estranya, tanta incògnita per aclarir, tanta conjectura acumulada sense resoldre, i veus una pel·li i et perds… Perdona, però la paràbola final dels homes i dones llibres apunta a un retorn a l'estadi de tradició oral com a única forma de salvaguardar unes senyes d'identitat que en un futur seran necessàries en un món millor, més just i lliure… Hosti, Perelman, avui estàs amb els carajillos a dojo. Bé, sí, és cert que el que importa d'un llibre és llegir-lo i fer-lo teu. Però, no és el que més em toca de la història, la veritat… Ah! Ja ho he pispat, tío. Tu, el que proposes és un tipus de paper, la temperatura a la qual creme siga més alta, entre 622 i 700º Fahrenheit, i per tant puga resistir millor els embats del foc… Ara entenc perquè no acceptares el milió de dòlars. No. No és ben bé això, Gregori. Au, vinga, deixa'm dormir que demà tinc que acabar d'arrodonir el pack escamot itinerant, per a fotre-li als nassos del Camps -Paco, no Francisco; diu que li diu el Marianet- les imatges de la TV3… Caram, que tampoc és una meravella de televisió. Val que és un nombre prim, però molt millor Tele5, si és de teleprims que en parlem… Mira, Perelman. Desprès del que has dit, ja no podré dormir. Però el més important no és TV3, tot i que a mi personalment m'han fotut l'única tele que no hem dona d'urticàries quan la veig. El que em fa esgarrifança és el mateix que el que passa a la pel·li… ¿No em digues que volen cremar els repetidors?… Perelman, vés a fer la mà… I em deixaràs així?... Tu saps el que vol dir la paraula perversió? Tu saps el que vol dir pervertir un estat de dret? O creus que els bombers han dut de sempre un llançaflames?... Ah! Acabáramos. I 622/700 són les mides d'aquests estris malèfics?... No, Perelman. No. Són les mides internacionals (polzades/centímetres) de les rodes d'una bicicleta de curses… Ara, m'he perdut… Bona nit, Gregori.

5 comentaris:

  1. Genial :) diuen que l'hipertext és el futur perquè ens retorna a l'estructura de pensament de l'oralitat. Ves a saber si no tenen raó.

    així, si la GV no pot multar ACPV, com és que han tancat el repe? perdó per la meua ignorància.

    ResponElimina
  2. Clidice, si no estic mal informat, els repetidors els ha tancat la pròpia ACPV perquè no pot fer front a unes despeses de 120.000 € mensuals de multa. El que està per veure, segons he llegit avui a l'article enllaçat, és si la Generalitat té potestat per a multar aquestes pràctiques, o com ella mateixa ha dit, en relació a més de 400 emissores il·legals, això és competència d'aquest òrgan governamental de Transmissions. Heus ací la perversió, o si més no, part d'ella.

    ResponElimina
  3. Molt bó relat i m'a fet memoria de la meravellosa peli del Truffaut que tant m'agrada
    pense que está totalment vigent hui i no per el seu valor artistic precisament.Enhorabona.besets.

    ResponElimina
  4. Molt bo vicicle! misteris de la legalitat ( és legal aquesta legalitat?) molt bo tot plegat ,el teu text, no pas les al·lusions a la realitat és clar que foti al camp el Camps!

    ResponElimina
  5. Concha, gràcies. A mi és una pel·li que em produeix un plaer especial per la seua ambientació. No tinc de raons, simplement és així. Un bes.


    Elfreelang, ets molt generosa, no és la primera volta que t'ho dic. No sé si és legal, però lícita si que no ho és. I aquestos són els que s'omplin la boca dient que ells estan per a complir i fer complir la legalitat. Perversió consentida.

    ResponElimina