divendres, 18 de febrer de 2011

Pura formalitat


Pel que sembla, i tal i com bufa el vent -gràcies, Brassens, per avisar- he hagut de trepitjar el famós clot del pont de Les Arts. Tot i que ara mateix, no sé on sóc. De fet, al meu voltant no és el pont, no n'hi ha un mal indici d'art, i no serà que no hi pose tota la meua carn estètica al rostidor. Tinc el cap com els pobres companys -que no amics- del Palleter, i fins i tot com el Palleter mateix quan assajava amb el tambor, és a dir, com un bombo. Ara venen a per mi. Sembla que volen ajudar-me… S'ha fet mal. S'ha ferit?... No ho sé. Em trobe atordit… Té taques d'oli i de greix a la pellissa, se n'adona?... Eh, què vol dir?... No res, home. Vinga amb nosaltres, som de Valenbisi. Prop d'ací, al passeig de l'Albereda tenim la Central… Atabalat, com era. Esmaperdut de debò. Sense cap idea. Què fer? Què dir? M'he deixat anar. Sí, és clar. Gràcies, home. La dita Central era més bé la Centraleta. Mirant cap a Vivers, la torre de la dreta que feia d'entrada de la ciutat o de jo que sé. Superfície habitable: no arriba als vint metres quadrats. Fosca, humida i amb goteres ara que comença a ploure… No sembla que s'hi haja fet molt de mal. El que no acabe de comprendre és d'on ha sortit el greix. Li abelleix alguna beguda calenta?... Pot ser un cafè?... Sí, és clar. A veure. No. No, ho sento, s'ha acabat. Li fa un got de llet calenteta… Gràcies, però no la tolero pas… Doncs, és l'única cosa que li queda a la màquina. Li la trec i li fa uns glopets, home… És que em fa vomitar… Caram. Taste-la i al menys es calfa. Prenga… Tantes atencions m'obligaren a acceptar el maleït got de plàstic blanc amb llet més blanca. Com si fos una mateixa cosa alhora calenta, líquida i flexible. Vaig fer un parell de glops i ja em temia el pitjor: l'angunia i el vòmit desconsiderat amb tanta gentilesa… Com es diu?... Qui? Jo?... Sí, vostè… I per què ho volen saber?... No res, home. Pura formalitat. Tenim que omplir el part d'incidències, ja sap… No. No sabia. Però els estava tan agraït, tot i la incomoditat que sentia pel tracte rebut i per la llet calenta. Doncs, em dic Vicicle… Data de naixement?... Vol dir que és necessari?... Ah, no es preocupe, que la informació és confidencial, queda xifrada… Bé, doncs **/**/**… Ciutat?... Clotland city… I què feia al riu a aquestes hores?... Tornava a casa. Isc del treball força tard… Caram!... Sí, jo els hi dic horaris de càstig… Càstig? Que n'hi ha algú que li fa, ja m'entén… I què té a veure? Açò sembla un interrogatori policial. ¿És imprescindible que el seu company ho anote tot a l'ordinador? Sembla una comissaria i una declaració d'imputat… Bé, sí que tindrà que firmar aquest document com a part del part. Em segueix?... Doncs, no. Ho sento. Moltes gràcies, però amb el seu permís, me'n vaig… No sembla que la llet li hagi caigut malament… No, és cert. Què insinua?... No res, home. Però segui, home, que ja acabem. Mire, no fa un parell d'hores hem trobat un cadàver prop d'on vostè. El greix al seu tratge no el podem explicar. Però sols el farem una pregunta: com tornava vostè a casa?... Jo? Pel riu, com sempre. Amb bici. És clar, amb bici… I on és la bici?... Eh? Doncs haurà quedat al fotut riu, dins del fotut clot que he trepitjat. No?... Calmis, home. Calmis. Al seu costat no hi era… Algú l'haurà furtat mentre jo era inconscient… Com sap que era inconscient?... No sé. Ho imagino. Però és pot saber de què se m'acusa? Jo no li he fet mal a ningú, i menys a aquesta noia… Noia? Per què noia?... Ho han dit vostès… No. Nosaltres, no hem dit res. De fet, l'únic que en sabem del cadàver és el seu número d'identificació: **/**/**… Quina casualitat, no?... Ja veu, pura formalitat.

6 comentaris:

  1. Duc una enrabiada, Cletu, descomunal.
    No hi ha dret!
    Petons lliures.

    ResponElimina
  2. Hauríeu de tramitar una pura formalitat ben senzilla: feu-li un bon “tratge”de llana al vostre amic i foteu-lo clot avall, que sàpiga el pa que s’hi dóna. A l’hora de votar, boteu-lo. I quan els unionistes us diguin que val més ser cua de lleó que cap de ratolí ( dit en versió lliure de la traducció literal de com s’expressen a l’imperi decadent) responeu que no veieu cap lleó a l’horitzó, doncs tot són hienes i les d’aquesta espècie carronyaire solen ser escuades de mena.
    Salut i solidaritat.

    ResponElimina
  3. Cletu, si vols i pots


    ACPV demana
    a tothom que pose la seva web o bloc en negre i que ho avise al correu sensesenyal@acpv.cat

    ResponElimina
  4. Anna, moltes gràcies, arribe ara i me'n vaig de seguida, però ja ho he fet. Es veia vindre. Un petó.

    Ramon, no sé si ho podrem fer. La gent està cega o vol estar cegà. No volen copsar la perversitat que significa utilitzar les eines d'un estat de dret en benefici propi i com a represàlia vers els que els critiquen i mostren la seua podrida moral al món. Salut.

    ResponElimina
  5. Gràcies, maco!
    Abraçada fooooooorta i petó.

    ResponElimina
  6. el negre ens senta bé,perque estem negres de aguentar tantamerda(perdó).a veurem que pasa,espere que es fasa algo!!!está molt mal escrit peró la intenció és bona.beset.

    ResponElimina