dijous, 17 de febrer de 2011

La direcció


Mireu-la. Sí, la imatge, dic. Sí, mireu-la bé. Així, desproveïda dels seus vestits, dels tratges a la seua mida. Encara no li ha ficat cullera al quadre de la bici. Només són un parell de rodaments amb els seus casquets, el superior i l'inferior. El de damunt tindrà que avenir-se amb la potència i el manillar, el de davall acceptarà, si més no, la penetració de la forquilla que desprès sols parla amb els essers superiors, els déus incerts i capritxosos que tan bé s'ho fan amb el que pedaleja, el ciclista, tan penell o més que els de l'Olimp. És la seua essència, manar des de la humiliació consentida: el servilisme. Però manar. N'hi ha quelcom més gran? D'això, que aquesta peça deu ser convenientment ajustada. I tant, amics, i tant. Si tova, amb folgança, trencareu la forquilla al pitjor moment, per exemple al trepitjar un clot al pont de les Arts, no ho dubteu. Si massa atapeïda, la bici s'escorarà perillosament cap el fons més fondo dels fons abismals. A més, enrocada en un gir impossible, l'òxid gaudeix d'una oportunitat única per a proliferar. Compte, perquè ja no podreu dur el vostre destí cap a les voreres i els camins del mai se sap. Mireu-la, sí. Mireu-la bé. Perquè una volta encastada, amb prou feines la notareu. Pràcticament es dissol, es mimetitza amb els tubs que l'envolten. I si guanya la partida, sols li queda al ciclista que pedalejar ja per a d'altres, per compte aliè. Per a aquells, que havent venut el tot: el seu cos i la seua ànima, no els hi queda més pertorbada alegria que gaudir del toll de misèries que la magnífica esclerosi assolida els procura. Mireu-la bé. Mireu-la. Que el seu rostre canvia amb la rapidesa de l'esguard fugisser del dimoni. Amb la hipòcrita amabilitat dels botxins. I només vol que la renovatis ad aeternam, tot i que la pobre bici carranqueja o que el pobre ciclista esbufega de tants com són els seus somnis malbaratats. I per què, em direu, li varen fer un ajustament tan forçat, tot i que hui en dia, existeixen unes claus dinamomètriques que controlen el par de forces, la pressió adient a uns rodaments que mantinguin, per una banda, l'estructura de ciclista i bici, i, per l'altra, permeten respirar a la resta del món? És cert. Per què? No ho sé. O sí? Temps enrere tot es feia a ull, i així ens anava. Un bon mecànic, honest i savi, fi i elegant com pertoca a aquestes màquines subtils i delicioses, era un regal dels déus. Actualment, és difícil trobar d'aquesta mena de persones amb tan alt concepte de l'estètica. Però, precisament per això s'han quadruplicat els mecanismes de control. Ara la pregunta és: per què es sabotegen les claus d'aquesta convivència, d'aquest equilibri trobat amb tan d'esforç i sacrificis? Per què, el que deuria durar un màxim de 8 vol eternitzar-se fins als 18 o més, i demostrar així que és insubstituïble? Per què és permet que arribe a creure que la bici és una empresa, la presidència del consell executiu de la qual li ha sigut investida quasi per intervenció divina i sancionada pel arquebisbe, com si diguérem? Qui guanya, a banda d'aquesta direcció podrida pels orins més deshonrosos? La conseqüència fatal és que no gosem pedalar sense mans, despreocupadament, deixant-nos portar pels vents propicis, aquells que acomoden la roda davantera amb l'antiga amabilitat de l'amic que ens obria una porta i donava pas a les veles llatines dels companys solcant canals que porten vida a l'ullal del món.


Ací podeu apreciar com eren antigament. Al damunt i al davall de la part del quadre que anomenem el punt de direcció, les peces dels coixinets són més que explícites. Aquesta, muntada per mi mateix, crec que té l'ajustament precís. La bici va sola, com si diguérem.



Aquesta és la nova generació de direccions. Gairebé ni la veus, però està, paraula de Vicicle. Ve ajustada de fàbrica i no m'agrada. El seu disseny fa que el protocol -ja sabeu el que pense del protocol- d'ajustament siga prou onerós, però el dia que menys s'ho pense la desmuntaré, i li faré una cara nova, com si diguérem.


7 comentaris:

  1. Què us diré ..., que potser hem estat nosaltres que, avorrits de l'antiga peça hem apostat per la nova? o que, senzillament ens hem aplegat a la seva imposició, com altrament duem fent pels segles dels segles ... Això si, si desmunteu la segona, que sigui en una plaça, i no estaria de més que ho féssiu saber pel twiter ;)

    ResponElimina
  2. ah! i d'entrada hagués dit que era un racor això, però és clar, ho heu pintat força més complex :)

    ResponElimina
  3. Cadascú ha de poder triar la direcció que més li abelleix...en el ciclisme i en la vida oi? Un text boníssim prenyat de metàfores sucoses!

    ResponElimina
  4. Aquestes metàfores!. Mira, quan has començat a parlar de la imatge desproveïda dels seus ‘tratges’, ja m’ha semblat que anaves carregat amb bala, o d’escapada lliure cap a la meta volant... Com sempre molt bo i molt subtil.
    Salut.

    ResponElimina
  5. Clidice, ara mateix m'assabento que a partir de demà ja no veurem TV3 a València. ACPV no pot pagar 60.000 € de multa tots els mesos. I com dic al post, per què es permet? Per què, el govern central no ha mogut ni un fotut dit per a evitar-lo? Així, aquestes peces merdoses que deurien estar al servei dels altres, es serveixen dels altres i es pensen que són els reis del mambo. Vicicle, pels amics catalans, Clotland.

    Elfreelang, moltes gràcies. Doncs, no ens deixen fer camí per on cadascú estime oportú. Ací mana Paco, "el trajeao". I està, pel que es veu, molt emprenyat. És que l'han pispat amb les mans amb la merda. I perdona'm el detall realista. Des de Clotland, un petó.

    Ramon, ja m'has sentit. Demà, sembla ens tallen TV3. No, demà no. Ara mateix ja no es veu sinó és al canal internacional. Que no serà l'hòstia, la TV3, però que al costat de Canal 9 és… bé, deixem-ho estar. Com és possible açò en un país que es pretén democràtic i modern. És per anar carregat en bala o no? Redéu quin fàstic de gent. Són una colla de lladres. Estan imputats, des d'Els Ports fins a Guardamar. I els deixen fer. Aquí és els problema, que els deixen fer. Salut. El vostre corresponsal a Clotland.

    ResponElimina
  6. cada vegada estem millor, i ara sense TV3 es tragarem per un forat Anal 9 ,ara bé no sé si el podrem cagar després(perdó)eliminar dels nostrs cosos enmerdats(perdó),anem aviats.
    besets.

    ResponElimina
  7. Ho sento molt però avui em toca dir quina merda de país.
    De fet ho dic sovint.

    Codi: PARRIA Només cal canviar la primera vocal. El codi és d'un toma que impressiona. Molt intuïtiu.

    ResponElimina