dimarts, 15 de febrer del 2011

El Clot


Gràcies als meus contactes francesos -bé, franceses, ja sabeu, la Paulette, la Marinette… les nostres xiques a París, podríem dir, que no a l'Havana- he tingut accés als papers apareguts -pel que es veu, feia temps que no hi llevaven la pols- a Chez Georges. Tot i que pot semblar inversemblant -valga la redundància palindròmica- al dintre del grup de cançons inèdites, ha brollat, com una flor d'hivern, una cançó catalana, la mítica cançó catalana d'en Brassens, la qual tothom feia més una llegenda urbana que una realitat. Bé, la cançó és, més bé, valenciana, diguem-ho clar per a evitar els malentesos. La va compondre en una breu estada clandestina a València, als voltants dels '50, on, a banda de tastar per primera vegada la paella -de la que es va declarar incondicional, és clar- va tindre una mena de visions, de miratges esfereïdors -no em demaneu el perquè- del ja conegut universalment com a període cacalatravensis. Anàlisi profètica? Una sort de Cant del Sibil·lo, si em permeteu el canvi de gènere? Ningú dels llavors presents, amb el nostre VAE com a cap de cerimònies, no ho va entendre, tal i com ens informa el propi Georges, de la seua mà, en nota al marge: "Ils pensent que je suis fou à lier" Aquesta cançó va ser enregistrada l'1 d'Octubre -encara no existia el 9- de 1953 amb el títol de "Le vent" -sembla ser que a València per aquells dies va bufar un vent de mil dimonis i amb críptica referència política a la costa llevantina- i mitjançant el procediment de contrafacta li canvià el seu sentit endevinatori i la llengua, no cal dir-ho. El protagonista de la nostra cançó no sé ben bé com va quedar, però jo si sé com d'esmaperdut sóc des de fa uns dies. Heus ací, la cançó valenciana d'en Brassens. Observareu algunes paraules en cursiva, són uns petits gal·licismes que no hem gosat alterar.

EL CLOT

Si per atzar,
al pont des Arts,
un clot cabró
us fa rodar
cap per avall
al fons dels fons.

Si per mal art,
és colp fatal,
a l'horitzó
veureu els llamps,
raigs i destrals
del fi del món.

Fixeu-vos ben bé on era
aquest tros fotut de clot
perquè a partir d'ara
tot malson ja ve de cara.
Emprenyat el d'urbanisme.
Patrimoni n'és ofès:
"ja està bé poseu la roda
dins tan gran merder".

Si per atzar,
al pont des Arts,
el clot traïdor
trenca la roda
dels teus somnis
amb selló.

Si per mal art,
és colp mortal,
a l'aire un bot
dirà: "adieu,
vés tu i la bici
a l'altre món"

Fixeu-vos ben bé si era
l'últim raig d'un sol daurat
el que va cegar-vos l'esma
capbussant pecats.
I feu atenció profunda:
Emarsa, Gürtel, Brugal.
Tan de clot podreix la pruna:
tot hi dóna igual.

Si per atzar,
al pont des Arts,
un vent d'endins
llança la roda
dels teus somnis
dins d'un clot.

Si per mal art,
-déu, no s'hi val-
el vent cabró
dirà: "mon dieu,
vés tu i la bici
a fer la mà".

6 comentaris:

  1. jaja,molt bó a més de acid i corrosiu, m'a fet riure de veres,espere que no anirem tots a caurer dins el mateix clot que ho facin ells sols...espero!!!Enhorabona.besets.

    ResponElimina
  2. Molt bo, i el Brassens és genial.
    Haurieu de fer alguna cosa amb la Rita, el Camps i tota la pesca que us comana, per tal que us tapin els clots d’una vegada i per totes i pugueu anar a pedalejar amb correcta normalitat, home. ;-)
    Salut.

    ResponElimina
  3. Espere que no n'hàgeu patit cap mal ni tu ni la bici. En qualsevol cas, benvingut un petit bony si és amb Brassens, toujours Brassens. Salut, company d'escapada.

    ResponElimina
  4. Concha, em sembla que ja som dins d'un bon i fotut clot. El que està per veure és si se'ns sortirem o no. Un bes.

    Ramon, gràcies. No sé què podríem fer. Bé, sí, però em temo que no passarà. Ací sols omplim plaça quan es fa el trasllat de la geperudeta (La verge dels desemparats) de la Basílica a la Catedral. La distància no arriba a 30 metres, però la plaça és a rebentar. Els egipcis ens porten avantatge. Salut.


    Manel, toujours Brassens, és clar. Tot i que al pont de les Arts sí n'hi han de clots, aquest, ja ho saps, és d'altra mena. Salut.

    ResponElimina
  5. Alba, que no serem a Valenclot, també coneguda com a Clotland city?

    ResponElimina