L'ou tricolor

A mi, la veritat, que el José Carlos -perdó, que el JuanCa- ensopegue i s'esclafe el seu nas bourbònic, amb barbeta inclosa, contra les rajoles del patí de sa casa o del portal de l'infern -o de Betlem, que tant s'hi val- no em preocupa ni més ni menys que la recuperació parcial o total que el seu ex gendre haja fet, fins al dia d'avui, d'aquell ictus dreyesià (Carl Dreyer: "el que la hace la paga", Dies irae) cosa -l'ictus del gendre- que, d'altra banda, me la porta ben… d'això, tot s'ha de dir. De fet, només m'interessa, el susdit gendre, perquè si queda com l'Akab, doncs millor per a la literatura holística (cfr. Hola i d'altres publicacions de literatura tan exclusiva) I faig menció del gendre Mari, perquè la cosa va de caiguda física. Quan toque parlar de caiguda espiritual i dreyesiana -que tot arribarà- és a dir, de diners i pecats, ja faré menció del gendre Urdan. I vaig al que vaig: tenim una família reial ben literària, ja veieu. Tots haureu sentit parlar d'aquell conte d'un rei que ningú no s'atrevia a dir-li que anava despullat. Doncs, paradoxalment, vivim en un conte de fades gore on ningú no s'atreveix a dir-li al rei que si va vestit i porta l'uniforme de treball, el de bonito, vaja en compte -no en conte, és clar- i no el faça malbé amb tantes caigudes. Els que vàrem fer la mili, no podem evitar un petit neguit en veure determinades coses. Certament que no vàrem anar per vocació: tú, pa' dentro… És que jo… Es que na', y te me pones firmes, cuando me hables.  Ar!. Però jo el meu uniforme de passeig el tenia idolatrat. La seua immaculada condició era un obsessiu sine qua non, per a tocar el dos de la caserna sempre que podia. I que un rei -pel que sembla- el refregue per terra, em posa dels nervis. Per tant, tindrem que buscar-li un doble. Cosa ben literària. Contractem, doncs, qualsevol que estiga a l'alçada d'un parell de pantalons obscurs i una camisa de mànega curta, totes dues peces de coloracions terroses camuflatge, és a dir: amb un ciclat de passarel·la local tenim més que suficient, quedaríem molt millor davant Europa, i ens estalviaríem una pasta, no cal dir. I és que u, en la seua modesta ignorància, comença a pensar si aquest paio no en té un ou de cada. És a dir, un de monàrquic -el sangblavós- i d'altre tricolor, responsable de totes les seues ensopegades o entropessades monàrquiques. I és que tots estan, sembla, fins el Vaticà (sic) per reivindicar els tricolors, vés per on. Així, jo li recomane el José Carlos -torna-li, caram, el JuanCa- la inapel·lable reconversió al model termita, i que rebente davant el més mínim indici de perill per als de la seua raça, és a dir, el més aviaaa… Per cert, un dubte que em neguiteja, i molt: ¿al pegar l'entropessada i caure, i amb la violència del xoc, on va anar a parar la gorreta esclafada tipus paraca que tant li afavoreix? Ho dic, perquè jo, diumenge passat, al caure, el meu casc de ciclista no va moure's ni un mil·límetre, i em va evitar redoblar el ridícul que ja n'estava fent, motu proprio, al barranc de Xiva, també dit del Poio. Però, ¿i ell? ¿Potser els darrers esdeveniments han portat al barreter o capeller reial a afegir-ne una cinteta camuflada que abaixa per les patilles rodejant-li la sotabarba, i l'evita, en circumstàncies com les relatades, aguditzar l'efecte letal que per als sangblavosos tenen tan literàriament exclusives passes reials? ¿Se'n recordeu de les gorretes de mariner de la comunió o dels contes de Calleja? Doncs el mateix, però xafadeta i color mer… Pura literatura.