divendres, 6 de juliol del 2012

The Hill


Potser els holandesos acaben refutant al mateix Mahoma en aquella cosa de qui té que moure's primer si la muntanya o el profeta. És a dir, el que tenen clar, els holandesos, és que si la muntanya, que pel que es veu -demostració empírica inclosa- ni está ni se la espera al país de les tuliperes, no ve, doncs ells tampoc emigraran de forma compulsiva a les fronteres pirinenques, alpines i transalpines -lo de transalpines no feia falta, ja ho sé, però em feia gràcia. Senzillament, es faran construir una muntanya com cal. Primer de 300 metres d'alçada, després, 600, i acabaran amb un col de 1200 metres sobre el nivell d'un mar que és per damunt d'aquest territori sempre amenaçat de ser engolit per l'oceà. Em reserve la meua opinió sobre tema tan flamenc, i que deixarà la mítica pica flandesa en una fotesa, d'això que escriga sobre ell. Perquè escriure em suposa una disciplina de coherència que habitualment no duc al pack de les meues opinions. És a dir, escriure posa ordre als pensaments i ahí, precisament, és on fa mal. Bé, ja no sé per on anava… Ah!, sí. The Hill. ¿L'heu vista? Tremendo el 007, oi? Jo no sé si se n'adonen els flamencs del que pot suposar-les aquesta muntanyeta de no res. Com a tortura ciclista, és més que evident la seua utilitat futura. Però, ¿i si a un pocasolta se li acut escriure un Elogi. Sí, sí, com ho dic: Elogi de la Muntanya? Ja l'hem cagat, amb perdó de la concurrència. Perquè començaran a arribar als dics que refrenen la cobdícia oceànica vaixells -bé, barquetes- amb verges de fusta negra amb o sense consueta de misteri sota el braç. Per cert, ¿vareu veure com se'l ficava sota el braç el Còdex Calixtí el degà de la catedral del Fi de la Terra -amb o sense partícula de Higgs? No?, quin espectacle, déu meu -mai millor dit- gràcies. A més, sembla que el va identificar com a autèntic per unes marques que ell mateix li va fer (sic) Aquesta figura de l'arte de cúchares, aquest primer espasa, el degà, ¿sap què és això que anomenem patrimoni històric artístic? Ara, el guardaran en lloc secret, han dit, que només coneixeran dos o tres matadors, perdó, volia dir homes de negre. Doncs que Santiago els conserve la vista i la vida a tots tres i no se'ns moren d'un rampell d'honestedat, o trobar el maleït còdex pot arribar a ser més difícil que convèncer a la cosina de risc que s'abaixe de la colina. Ah!, josemari el que daria per saber què penses de… Perquè les teues opinions i forma de vida -tal i com em passa a mi- tampoc tenien molt a veure amb el que escrivies -tot i el teu veritable cognom. Ah, camins!. Camins sobre la mar, va dir el poeta. Per cert -i van dos- com que els valencians som generosos de mena, doncs jo proposaria als holandesos -flamencs o no- que si els abelleix s'emporten qualsevol de les two hills que hi han Camí de Sagunt a l'altura del Puig -no fan falta aclariments etimològics, oi?. Com que n'hi han dos, que trien. Una, és la que dóna nom al poble, i té unes bones rampes per fer sèries fins a l'extenuació, com a la pel·li. Per cert -i van tres- com de fills de puta són els que abusen del poder, eh?; però la rebel·lió dels condemnats a la presó militar no té res a dir a la que farem d'ací no res gràcies al bosó accelerat de déu. I la segona, colina, té nom propi, jo mateix la vaig batejar: Hill condom, perquè aquest artefacte de làtex -la utilitat del qual se li escapa a les meues opinions- és per tot arreu a peu de pujol. Ara, i el que avisa no és traïdor, el lloc és força inquietant per tothom -flamencs inclosos- ¿sabeu el que hi ha al seu cim?. Ah -i van tres- com sou de ràpids, què perspicaços, més que la partícula; sí, senyor, un altar per fer misses a l'aire lliure. Lloc santificat, per tant. Per cert -i van quatre- tot i la reconeguda aversió dels sacerdots a matèria tan innòcua, no haguera estat de més que el degà hagués utilitzat un bon parell de guants de làtex o seda per a tocar el sant còdex. Millor els primer, sens dubte, per la seua reconeguda vessant profilàctica que hagués impedit qualsevol possibilitat de contagiar el còdex de les seus opinions. Ah -i van quatre- què poc coherent ha quedat aquest turó. Vaig a per les disciplines.

5 comentaris:

  1. Ni les transalpines ni el imperio austrohúngaro et salvaria: cilici

    ResponElimina
  2. Ostres, José Luis, m'ho temia. Vaig per les disciplines. :)

    ResponElimina
  3. Com podem saber que aquest còdex -per cert, això té res a veure amb l'albarinyo Martin Codax- a què el degà va fer dues marques, és l'autèntic?

    ResponElimina
  4. Gràcies, Concha. Un bes.

    Jp, qualsevol expert en codicologia ho sabria identificar sense les marques, falsificacions a banda. Ara, millor que no abusés del vi (albarinyo) abans del veredicte. :) El repertori de Cantigas de Martin de Còdax (7, només 6 amb música) és profà, i la música del Calixtí és religiosa.

    ResponElimina