Dòping

Quan al gran Jacques, el Jacques Anquetil, li varen retreure el seu possible positiu -va negar-se al control antidòping- desprès de batre el rècord de l'hora al velòdrom l'any 1967 -i del que va ser desposseït per la seua negativa- va respondre el que podríem prendre com a l'argumentari del ciclisme modern, i, per extensió, de bona part de l'esport de competició, que a mi m'interessa exactament igual que l'evolució de les hemorroides de Fabra, Alberto Fabra, que té cara d'anar restret, la qual cosa produeix, en general, una clara tendència a les malformacions bassals de l'anus (annus horribilis?) és a dir, gens ni mica; va respondre, deia, que no pots guanyar una clàssica o un critèrium internacional i a l'endemà fer pols el rècord de l'hora, sense alguna classe d'ajuda. Així és. Si la massa demana espectacle no voldreu que els lleons respecten al cristià per tal de no eixir moguts a la foto. I aquesta cosa és la modernitat, o postmodernitat, que a mi igual se me tiene, que deia aquell. Primer, la vida és una competició -la coneguda llei de la selva, ja que parlem de lleons- i segon, aquesta competició n'hi ha que guanyar-la, caiga qui caiga o de com el fin justifica los medios, parlem de camps de concentració, extermini sistemàtic dels febles, BCE, FMI, estat de xoc, prima de risc, mercats financers, filetes de Irún, diürètics o grandes eventos i bombolla rajolera amb visita del Papa inclosa. Zaplana ja ho va dir: estoy en política para doparme. Declaració d'intencions que a València va arrelar amb més força que les males herbes als camps d'arròs o de xufa. Havia que posar a València al punt de mira del món mundial, i pel que sembla ho hem aconseguit gràcies a la gran Família Popular: el nostre Consell demana la intervenció de l'Estat central i la prima de risc creix a màxims històrics. Podem estar molt orgullosos, mai no ens havien fet tant de cas a Europa. L'aeroport de Castelló ha estat citat com a exemple al millors Colleges d'economia del món civilitzat com a irrefutable exemple de dòping familiar: ¿os gusta el aeropuerto del abuelo?. L'ERE de C9 és la versió actualitzada dels tractaments de desintoxicació més salvatges i d'un ajust de comptes amb la història: ara que el senyor dels trajes, ¿i dels anells?, va donant lliçons de responsabilitat social del dopat. Emarsa i Gurtel seran la base de la novel·la negra del S. XXI, el dia que trobem l'escriptor que sàpiga llegir entre les innumerables xeringues i les bosses de plasma propi que van quedant-se al marge del camí. I el humanisme catòlic d'en Cotino, amb recuperació de l'espiritualitat de Déu (sic) -¿potser també s'havia dopat Déu nostre senyor?- deixarà en una xerrameca insuportable el conjunt de sermons del, fins ara, mallot groc dels sants valencians i, per tant, un bon entès del dòping avant la lettre, o no, el pare Vicent.

Tais-toi donc Grand Jacques

Que connais-tu du Bon Dieu

Un cantique une image

Tu n'en connais rien de mieux