Allgemeine Elektricitäts-Gesellschaft

A hores d'ara, qui no sap el que és un desert? Ningú, evidentment. Fins i tot els que mai no han vist una altra realitat, a dia d'avui -és el que té viure a l'era dels satèl·lits- en saben ben bé el que trepitgen: sorra, i només que sorra en quantitat més que suficient per a que tots els xinesos pogueren portar al canell un bonic rellotge d'arena comprat a qualsevol xino del carrer. Sí, els homes del desert s'han assabentat que no només pots xafar sorra, i que hi ha altra mena de catifes al llarg i ample del món per on poder fer les teues travessies particulars. Perquè tothom sap també el que és una travessia pel desert, no?... No, no penseu que vaig a apuntar-me a un revival del Paris-Dakar en bici. La passió ciclista no em dóna per a tant. És molt més senzill. Una de les meues particulars travessies del desert m'ha caigut al damunt en paradoxal forma -ja que parlem de deserts- de congelador de nevera marca AEG. No en té ni tres anys, i el rosari de la seua aurora està ple a vessar de grans enfilats pel dimoni de la incompetència, l'obsolescència programada, l'estafa i la mala fe. Coses de rosaris i crisis amb data de pronunciament. La causa tècnica és ben fàcil d'entendre: fa gel on no toca. Perquè el susdit congelador de l'encara no presentat frigorífic AEG-Electrolux, model Santo -fia't tu de les hagiografies- és NO-FROST, és a dir, d'aire -com el que infla la roda d'una bici- però no en fa d'aire, que en fa gel, i molt. Imagineu-vos una roda que en lloc d'aire volgués que l'inflàrem amb gel. Ei, xata, que això no toca. Què t'has pensat? Li diríem. Però és tanta la seua obstinació que acabes trucant al tècnic perquè fa pocs mesos que l'has comprada i la tens en garantia. Eso es que se han dejado, en un descuido, la puerta mal carrada. Descongelar durante 24 horas y solucionado. Ah!, doncs no sabia que si deixe la roda al balcó, em demanarà gel en lloc d'aire. Llavors, 24 hores tancada i la torne a inflar. Bé, doncs moltes gràcies. Però no han passat un parell de mesos i sant tornem-hi. He perdut els papers de la nevera. Què passa?, és l'habitual. Volia comprovar què diuen sobre les rodes de gel. Símptomes, causes, possibles solucions. Al capdavall els trobe on ningú ha pogut posar-los, tot just amb les instruccions del telèfon mòbil que no en tinc. Sembla ser que els caixons del congelador tenen que deixar passar l'aire. És a dir, no poden estar atapeïts de tot allò que més us coste imaginar, tal i com fa la meua dona. Discutim. Pilotera grossa. Acabem com el rosari de l'aurora. Jo mateix, que sóc l'home de la casa, faré el seguiment d'ara en davant, faltaria més. La roda sempre tancada i amb suau vent d'un ventiladoret que vaig comprar al xino de la cantonada. És el que té la tecnologia punta: cara, complexa, delicada i amb clara tendència a abandonar, al més mínim menyspreu, les seues funcions, i molt més si ve d'Alemanya, que en acabar la segona guerra mundial es varen fer molt sensibles i susceptibles. Però en pocs dies el gel ja ens arriba al dormitori. Sortosament, junt als papers del mòbil inexistent, apareix, sense buscar-la, la factura de compra de la nevera, encara tenim garantia. Torna el tècnic. Trau la nevera del seu lloc. Mira al darrere. Lleva un tap amb forat d'un tub que s'aboca a una cubeta que està seca i… congelador a tope 24 horas y después lo bajan, solucionado. ¿Vol dir que tinc que llevar definitivament el tap de la vàlvula de la roda i passar-me 24 hores inflant-la?... Caballero, es el protocolo… Ah, si és això, amb el protocol hem topat, Sancho. I la garantia va caducar el mateix dia que el gel del congelador ens obligà a utilitzar botes amb claus i fashion esquimal dins de casa nostra, menys al balcó, tot s'ha de dir, que és on la roda gaudia de la incomparable vista de les ruïnes que l'America's cup ens deixà davant de casa. El tercer home o tècnic fa la seua primera aparició. Hay que cambiar el ventilador y las resistencias. Tanto hielo bloquea el sistema y… No em diga res més. Que ja ho sé: la roda està punxada… Efectivamente, caballero… I quant em costarà la broma… Alrededor de 100 pavos… ¿Cent pavos per una goma de recanvi? Si val més que la roda… Però el desert és el desert. I els grans de sorra més nombrosos que els d'un rosari. No havien passat tres mesos, i un dematí em trobe despertant-me dins un iglú mentre la meua dona em diu: Nanuk, posa el cafè al foc. Però quina merda de goma m'ha posat aquest tio!. La segona aparició del tercer home o tècnic, ja us en feu càrrec, va ser un daltabaix: le seré sincero, la rueda está mal construida. No es estanca. Hace hielo donde no toca, de ahí que lo pida en lugar de aire. Es un defecto de fabricación, del mueble. Seguro que no les ha funcionado nunca bien. No se canse inflando una y otra vez el congelador. Se le va a hacer más largo que un rosario de arena. Igual la casa, que es una firma fuerte, le propone sustituirla por otra nueva a un precio ajustado. Però l'únic preu ajustat sembla ser que és el que marquen els mercats. I si parlem de mercats, doncs con la iglesia hemos topado, Sancho; ah, i el gran prestigi i responsabilitat de la tecnologia i industria alemanya. Què dius?... ¿Que la marca la varen comprar els suecs al 1996? Cony, doncs pitjor m'ho poses, que són uns mestres en fer-se els homònims.