dilluns, 19 de març del 2012

Les paraules, el vent e as folhas


Diu la dita que diu:
"el vent se'n duu les paraules".
Diu, la que diu:
donde dije digo,
digo Diego.
I hom afegeix:
y donde Diego, ciego.
Dice el dicho que dice:
"las palabras se las lleva el viento".
Diu, la que diu:
donde dije digo,
digo oigo.
I hom afegeix:
y donde oigo, sordo.
I diu, la que diu:
donde dije hubo,
hubo mundo.
I hom afegeix:
y donde mundo, mudo.
Les paraules les duu el vent
si només són paraules,
folhas secas
al redós de nul·les pedalades.
En espera d'águas do março
que hi facen florir
l'autèntica primavera
dels ulls, els sons
e as esmeraldas folhas.

5 comentaris:

  1. Deliciós! Gràcies pels vídeos i pel poema.

    ResponElimina
  2. Una música divina vicicle...aixi es fàcil pedalar per la costa amunt de la vida!

    ResponElimina
  3. UAU!! La vertical no desmereix de dos vídeos excepcionals que no coneixia i tot i que han ferit el meu amor propi de brasilerista t’agraeixo de veritat.

    ResponElimina
  4. preciós cançons precioses i tot plegat meravillos beset

    ResponElimina
  5. Brian, moltes gràcies a tu. L'Elis, el Jobim, el Chico Buarque són una mena de segona família meua. I pensar que la seua llengua és a casa nostra, com si diguérem m'encanta.

    Elfree, totalment d'acord, amb aquesta companyia tot resulta molt més fàcil i molt més encantador per costera amunt que ho tinguem.

    José Luis, la vertical cara a porteria que fa el Messi ja la voldria jo als meus versets. :) Jo tampoc coneixia els vídeos, les cançons sí. I també m'he quedat ben sorprès, agradablement sorprès, no cal dir.


    Concha, gràcies. Aquesta música és una meravella, com tu dius. Un bes.

    ResponElimina