A family of companies: expire date

Les dues bossetes

Clic! Poiiinng! Plaf! Ui! Cony! I van tres. Només aquest matí. Tres vegades a terra. Tots els dies igual. Tous les matins du mon. Però què tenen? Què els hi passa?... Que no pegan. Pues esta remesa la acabo de abrir. Y eso que en el codo no hay pelos. No, a hores d'ara encara no. Però tot arribarà, que menys al seu lloc natural m'ix pèl on mai no ho havia fet. Clic! Poiiinng! Plaf! Uy, si es nuevo. Si es que el adhesivo está seco. A ver ahora. Clic! Parece que aguanta. Lo subo un poquito. Arggg!... Ahora enseguida disminuye la sensación… Arggg!... Poiiinng! Plaf! Corcho! (Bé, va dir hostia, però em sap greu per l'Amparette, i ho deixe en corcho) Qué barbaridad! Ahora verás… Amparette ix de la Sala de teràpia electromagnètica, una mena de preparació o entrenament antídot elèctric per si de cas acabem algun dia a la milla verda. Com allò que feia el Rasputín, que prenia cianur a petites dosis per si de cas el volien enverinar. Amparette entra a la Sala amb dues cintes de velcro. Trae aquí!, diu en ràbia. Com si el problema l'estigués provocant jo, si més no, una petita part. Posa l'elèctrode i l'envolta amb el velcro. Però el pega-pega no està de petó tornillero, sinó com a molt, qué bien te conservas, oye! I com que l'ha ataconat amb tot el seu odi professional doncs: Clic! Sssrackk! Poiiinng! Plaf! La madre que los pari… Tal i com si fos un saltamartins, mira. ¿Vols que li pose unes gotetes de cola de contacte?... Qué dices?... Jo és que sempre duc al damunt la bosseta de reparacions ciclistes per si de cas. Mai saps on pots punxar… No te sigo… Xica, doncs que si punxes, poses un pegat i no et desinfles, m'entens?... No, pero haz lo que quieras… Duus ací. Mira, li poses un poquet de cola. Quina fragància, oi? Hum! Pegues l'elèctrode. I d'ací no res queda recautxutat… ¿Y los ultrasonidos?... Pel damunt, que açò si tires en força te'n duus la pell. Així, ara quan acabe el TENS, li poses el Voltaren i au!, fem els UA... Qué empastre… Però ja no cauen, te n'adones?... I me'n vaig cap a casa amb els nous apèndixs al colze esquerre. Mira què bé, s'ha acabat el problema. Què poquet costa fer anar el cap. La saviesa cognitiva. El racionalisme cartesià. Deixe, al damunt de la taula del menjador, les dues bossetes de plàstic amb els elèctrodes de sobra que mai no faré servir. I el meu esguard de gos coniller queda fix, amb les parpelles horitzontals i la mà dreta alçada, en atenció, a les dues etiquetes del cantó baix dreta: expire date: 2010-05. Però si l'Amparette diu que acabava de obrir la caixa avui mateix, i jo me la crec, que és l'Amparette, no fotem. ¿Vols dir que compren material caducat a preu actual? Cotino! Blasco! ¿Fins on arriba la vostra mà executora? ¿On van a parar els diners de diferència? Quina family of companies rep el sobrant d'un saldo que es paga a preu de mercat? Tous les matins du monde són camins sense retorn. I tant.