Cotton de Tulear

París, l'amour, mon amour

Què vols? Ja, el de sempre. És posar-me a fer el primer pipí del dematí i ja ets ací amb la teua careta de noia que mai no n'ha trencat un plat, i amb les teues potetes al damunt de la porcellana. Vols veure aigua de l'aixeta, eh? Al bidet, oi? Ai, Mona, com ens toreges. No sé si ho he dit alguna volta, a la meua gosseta li diem Mona. I és francesa, de Madagascar. No m'estranya que aconseguiren la descolonització amb gossetes com aquesta. No fa cas a ningú. Cosa dels republicans i els independentistes. Liberté, égalité et fraternité. Mona, és que sempre te n'ixes en la teua. I jo tinc que provar d'obrir-li l'aixeta sense deixar de pixar i sense esquitxar fora de la tassa, ja sabeu. Cotton de Tulear? Colló de Xulear, si més no. I ahir que anàvem de mani i bici tot plegat -encara que no deixaran de torejar-nos- no vares perdre ni un instant per fer-me memòria de la proximitat inesperada i esperançada, però, dels carrers reconvertits en rues.

La Venta de los Toros, amb la barra lliure dels tractes

Vàrem travessar la terra arcàdica dels déus pagans a la devesa. Deixàrem de banda la Venta dels Toros, amb la seua plaça excavada, posseïda ja per les males herbes que miren de redimir el fals mite del minotaure.


Que el darrer tracte que hi vàrem tancar a la seua barra lliure, diuen, va ser la visita del Papa. Al seu dintre, els mansos de la ramaderia dels Amiguitos del alma. Des de la barrera, rient a mandíbula trencada, hi poseu a qui tots sabeu. I vàrem pujar pel riu de les absències cercant la llum amortida, però neta, dels carrers parisencs. Ja hi som. París, Place de l'Hôtel de Ville.


I tot canvia amb l'escenari. La plaça és a vessar de valencians que han acudit a respirar uns quants balons d'oxigen de tant i com s'ofeguen al Sud. Vinc amb un dels meus particulars amics de l'ànima,


i em trobe amb un altre:


I me n'adone que la veritable amistat no admet diminutius. Ens intercanviem vestits. Vestits de paraules per vestits de sons. Guanye jo, i molt, amb aquesta economia d'intercanvi i supervivència. Poca cosa, tot plegat, direu, però no hi han diners suficients al món per pagar-ho. Viàtic viciclista, insubornable, impagable. Com que la cosa es demora, fem temps debatent sobre l'universal tema de la Vera paella valenciana i la seua tècnica magistral. (Rita, volem un congrés internacional sobre aquest transcendental metafísic).


I comença la processó. No sabem manifestar-nos sense el posar processional, tot i estar a París. Deu ser el pòsit de tanta setmana santa marinera. Anem a buscar, travessant per la Rue des bateaux, la Rue Jésus peintre. Ah!, que és Sorolla. Bé, crec que és el mateix, segons el Metro. Passem davant del Tribunal -hores d'ara reconvertit en fashion neocon- i girem cap a la Rue Pigeon. I en passar l'Église de Saint-Apple, tirem a mà esquerra direcció Les Routes principals. No sé qui va pactar el recorregut, però dur el sant pel túnel que travessa sota la Gare du Nord i s'aboca a la Place d'Espagne em sembla un gol del Sarkozy, com sempre molt poc civilitzat.


Rue de Saint-Vicent, el nostre sant més universal ens porta de nou a l'Hôtel de Ville, on fa temps substituïren els minibars per barra lliure. Cerveses?, algú ha dit cerveses? I à boute de souffle cerquem aixopluc sota les branques d'esmicolades llums d'un cant de Sibil·la incert de lloc -a la India, ens diu- i pròxim de temps, però. Lo jorn del Judici / parrà qui haurà fet servici. I com si d'un sortilegi es tractés, aquestes cerveses es transfiguren en escoltar el cant d'una Sibil·la de nom Margot o Pénélope o Fernande o Hélène o… I heus aquí, que el temps pren el seu vestit de roda fina -amb tiquet, no cal dir- i repeteix el miracle de la primera dona -prima donna, diuen els italians- Eva que ara es diu Georges, tant s'hi val que el seu cognom siga Sand o Dénia, i que canta al poeta, tant s'hi val, també, de la paraula o del piano, Brassens o Chopin. Massa cervesa, però, i al damunt d'una bici, perdoneu, ara vinc. Què vols? Ah, el de sempre. Mona, quantes coses em queden per aprendre de tu. Bona nit.