Pareu, que he punxat!

Tot i no ser transcripció literal de la realment emprada -sempre amb més càrrega malsonant- segur que us fareu clara idea del que suposa aquesta maleïda locució ciclista. És molt cert, però, que no s'afronta el mateix aquesta situació si vas a soles que en companyia. En la segona opció, el que toca és, no ho dubteu mai, endevinar qui dels presents té deler mecànic. Conec a més d'un que mataria si li impedeixes ser el protagonista essencial en aquest afer. Apa, aprofita't, la roda és teua! I, l'esforç també. Però si rodeu en solitud o els companys són encara més ignorants en aquestes cabories que vosaltres, permeteu-me, doncs, que us en done alguns petits consells. Primer de tot, si albireu qualsevol sobre dues rodes sense motor pel horitzó, res a dir, espereu-lo/s i quan s'aprope/n poseu cara de llàstima i desorientació alhora, de "cony què faig jo ara sense palanquetes" -encara que les dugueu sobre- gesticuleu maleint la bici, però aneu en compte no feu un gra massa, que s'ho ensumaran. Si sou de bons actors, s'aturaran i t'ajudaran. I si a més és el teu dia de sort, fins i tot serà al grup el viciós mecànic. Bé, problema resolt. Però si l'horitzó és més buit que les arques del actual govern valencià… Ah, amics, doncs llavors llegiu aquestes quatre foteses. A.- Per l'amor de déu lleveu la roda del quadre. Sols hi ha una manera de sortir-se'n bé d'una punxada sense traure la roda de la bicicleta, i no serè jo qui ho explique ací, diguem-ne que són coses de grans mestres. De no saber tampoc com es fa per llevar la roda, amics, deixem-ho córrer i no seguiu llegint, tot i que al final us faré cinc cèntims per a que se'n pugueu lliurar. B.- Si es tracta de la roda del darrere -mol més freqüent- tingueu la precaució de posar la cadena al pinyó més petit, açò us facilitarà el desmuntatge i posterior muntatge de la roda. En qualsevol cas deureu afluixar els frens, és a dir, separar les pastilles, si no l'anterior operació serà dificultosa. C.- Una volta fora del quadre, acabeu de desinflar la roda, si és que el neumàtic no està fet ja una figa. D.- Porteu al damunt 3 palanquetes desmuntables i al menys una cambra d'aire de recanvi? No? Què espereu, un miracle? Ja, l'horitzó. Bé, faré com que no ho he sentit. Fiqueu la primera palanqueta per la banda de la roda diametralment oposada a la vàlvula del aire, i pel seu costat més fi -com una ungla- entre la coberta i el fons de la llanta. Fem força i provem de traure un trosset de coberta fora de la llanta. N'hi ha models de palanquetes que duen un galze per fixar-les al radio una volta heu tret el primer tros de coberta. Podeu fer-ho sempre que açò no tibe massa la coberta. Si ho feu, i no hi ha forma humana de ficar la següent palanqueta, doncs, tot i que la coberta és fora de la llanta, no enganxeu la palanqueta al radio o acabareu fent-les malbé. I si a l'horitzó resplendeix el desert sahrauí, ja em direu que fem sense aquests estris. E.- Bé, ja tenim tret un trosset gràcies a la primera palanqueta, i la segona preparada per forçar un tros més gran de la coberta per damunt de la llanta. Potser no calga utilitzar la tercera, millor. Si el fragment de coberta que heu tret és prou gran i s'hi ha desatansat, feu relliscar l'extrem esmentat de la palanqueta entre la coberta i la llanta seguint la circumferència i serà suficient per a tindre tota una cara del neumàtic desmuntat. F.- Traiem la cambra d'aire. No perdeu el temps intentant esbrinar on és la punxada, si en porteu cambra de recanvi. Pa' què? Ja ho fareu a casa, si sabeu posar pegats, i si no, vosaltres mateix. Això sí, poseu-la ben lluny o acabareu muntant-la altra vegada, no serieu els primers. El que és totalment inexcusable és no revisar les dues bandes del neumàtic, la interior amb els tous dels dits i l'exterior amb el ulls de la cara fins que hi trobeu la causa de la punxada, si no us arrisqueu a punxar-hi només us poseu a rodar. Habitualment les punxades solen produir-se per l'acció de petits cristalls. Identifiqueu-los i lleveu-los amb el que siga, un furgadents, les ungles, una punta o fins i tot els dents, si és menester. G.- Agafeu la cambra nova. Fiqueu-li un poquet d'aire fins que amb prou feines mantinga la forma arrodonida i prou. Tanqueu el galet de la vàlvula o la desinflareu sense voler. I comenceu el muntatge ficant aquesta vàlvula per el forat adient de la llanta. H.- A partir d'ara es tracta de anar-hi disposant la cambra dins la llanta alhora que, aprofitant el seu volum, tornem a introduir la part treta de la coberta dins el perfil de la roda. Pels dos flancs al mateix temps. Un poc per l'esquerra, altre tant a la dreta, etc. Si vegeu que se'n resisteix la part inicial de la vàlvula, donat el seu grossor, premeu-la com si volguéreu tornar a traure-la del forat però sense fer-ho, això serveix d'engany i podreu assentar la coberta, que una vegada mig muntada, no presentarà dificultats per acceptar la disposició correcta de la vàlvula. I.- Som a la part més delicada del procés. La cambra és tota ella dins la llanta o quasi, però de la coberta ens en queden uns 15 cm mal contats i malparits. Tot indica que la tensió impedirà el seu muntatge final. No desespereu. Si heu seguit els passos anteriors aquest tram rebel deuria ser al extrem de la roda oposat a la vàlvula. M'equivoque? No? Bé. Sí?... Bé, farem vorer que estem en el bon camí o no acabarem mai, i recordeu que fa un sol d'injustícia i ens hem begut tota l'aigua calenta del bidó. J.- Agafem la roda com si fos una paella que portem a taula. La part rebel el més juny possible de nosaltres. En posició de lleu genuflexió i recolzant la part de la vàlvula a la nostra panxa anirem, amb les dues mans alhora, amassant la coberta en direcció a la part rebel. Açò ens permetrà guanyar uns mil·límetres valuosíssims que afavoriran la introducció d'una minúscula porció del neumàtic. Repetirem l'operació les voltes que siga necessari fins que un beneït "plap" ens confirme la nostra victòria pírrica. K.- Si parlem de rodes de bicicleta de passeig o de mountain bike, crec poder assegurar que cridareu "prueba conseguida", encara que amb el to típicament semi tràgic del desesper viscut. Però si el que tenim a les mans és una roda de carretera, quasi segur que tindrem que emprar uns últims sortilegis fins al "plap". L.- Farts d'amassar i de bufar, d'imprecar als déus, i de mirar cap a l'horitzó deshabitat, farem el que segueix. Recordeu que a la cambra hi havia d'aire? Ara és el moment de treure-li. Com que la cambra perd cos, deureu anar molt en compte de no xafar-la entre la coberta i la llanta o la tallareu, el que significa indefectiblement anar a la garjola i tornar al començament, però ara sense cambra de recanvi. Vosaltres voreu si us ve de gust seguir la sessió de bronzejat o us estimeu molt més seguir pedalejant. Si reprenem la tècnica d'amassar i dóna bon resultat, res més a dir. Infla la roda i fot el camp. Però si encara es resisteix -que és el més probable- proveu el següent. M.- Sostenint la roda a terra com si fora a marxar, la part rebel dalt del tot i d'esquena a nosaltres, farem força amb els huit dits llargs en aquella banda i els polses a la nostra. Si no en dóna el resultat previst, proveu una variant molt més desafiant que consisteix primer en pegar-li la volta a la roda. Aquest tram contumaç és ara cara a cara amb els teus ulls. I us mireu de fit a fit. L'envoltes tal i com si fora el coll d'aquell o aquella al que vares escanyar -un mal dia ho té qualsevol, no patiu- i prems amb el mateix odi d'aleshores o més. Si arribats al crim encara no has pogut ficar totalment el neumàtic o si tal com entra per ací se'n ix per allà, sols ens queda, amics meus, l'heretgia. N.- Cap mestre mecànic ho reconeixeria ni en públic ni en petit comitè, però hom ho ha fet en un moment o altre de desesperació. Torneu al principi -no us amoïneu- i agafeu una palanqueta. Feu un esforç i la disposeu en posició invertida al començament. El que servia per a traure, ara deu fer d'introductor. Compte en la cambra o estripareu la seua pell de banús. Hem d'intentar posar l'ungla del començament ara del inrevés entre coberta i llanta. No ho intenteu pel mig d'aquesta maleïda secció desobedient, sinó allà on quasi és dins de la llanta. Feu palanca amb una mà mentre l'altra impedeix que el neumàtic llisque i se'ns isca al mateix temps per l'altre costat. Com tota heretgia sol tindre un resultat brutal i demolidor, o la fiques d'una punyetera vegada o la traus feta un nyap. És el que té el prêt à porter. O.- Al muntar la roda fixeu-vos en el seu alineament amb els frens i apropeu les pastilles que vareu separar o frenareu amb el cap per terra. P.- Addenda: observeu que la vàlvula estiga perpendicular a la llanta abans d'inflar la cambra. No espereu que la merda de manxa portàtil que porteu us òmpliga el neumàtic com cal. Atureu-vos a la gasolinera més pròxima i feu-ho bé. Si vostra roda porta vàlvula fina -és a dir, no de cotxe- deureu portar una petita peça que enroscada per una banda a la vostra vàlvula, permet enganxar a l'altra el presoner del tub d'aire de la gasolinera. Per cert, aquests compressors duen uns manòmetres que no estan pensats per a rodes de bici, sinó de cotxe, per tant, comproveu la pressió amb els dits. Si confieu en les seues agulles la roda us rebentarà als nassos. Ja acabe, paciència que el que queda és important per a la vostra integritat. Mai de la vida poseu oli o greix de la cadena a la llanta per a facilitar la submissió del últim tram rebel de coberta. Quant tireu a frenar ja us adonareu per què ho dic. Q.- Qui promet s'obliga. Si això de llevar la roda del quadre us fa mandra, per dir-ho de forma elegant, doncs agafeu la manxa, infleu la roda punxada tot el que pugueu, poseu el cul al selló de la bici i continueu pedalejant fins que noteu la llanta intentant degollar al pobre neumàtic. Baixeu el cul, infleu amb la manxa i pugeu el cul. Repetiu aquesta anguniosa seqüència fins arribar a casa o fins malbaratar la coberta, el que us complicarà notablement la primera part de l'oració, és a dir, tornar a casa. I no vull ni pensar si sou capaços de rodar amb la llanta nueta directament lliscant sobre l'asfalt. Maleïts sigueu. En tot cas, no deixeu de mirar de cua d'ull al horitzó, potser allí és la salvació última.