dimarts, 21 de setembre de 2010

El moai somiatruites

Dedicat a la Montse de fons d'armari, llegint el seu moai em va vindre la idea

Què, com va?... Com ha d'anar? Avorrit, com sempre. Vuit-cents anys en la mateixa posició. Belles vistes al Pacífic. Estic fins a la pedrota que hi porte al damunt... Ho comprenc, perquè això deu de pesar lo seu, eh, nano?... No comences a buscar-me les pessigolles. La pedra és cosa meua. Tu no n'has de fer res, entesos?... Caram, com ens hem llevat avui, no?... Com què llevats? Ets tonto o t'han parit de gaidó? Si sempre estem de peus a terra, tòtil… Bé, si comences a insultar, millor deixar-ho córrer. Què, com va?... Altra volta?... Li dic a ell, no n'estic parlant amb tu, llest… Home, esta sí que és bona, ja seria cas que el somiatruites contestés. Això sí que no m'ho vull perdre. Digues-li, digues-li… Ei!, xato… I ara, si trobes algun xato a l'illa te regale la pedra… Això volgueres tu treure't el cudol del cap… No et passes amb la pedra que… Doncs deixa'm tranquil, que li deia a ell. Escolta, xa… bé, noi, què, com va?... Ja t'ho deia jo, és perdre el temps. Pa' mi que el bruixot tenia pressa i li va fer el sortilegi a corre-cuita i, clar, ja se sap, la màgia si es fa de "me cago en tu puerta"… Cony, no sabia jo que dominaves la llengua dels acudits i els precs, i això?... Bé, no fa al cas… Com tu vulgues. Què, com va?... Deixa-ho home, no paga la pena. Quin daltabaix. Imagina't que desprès d'estar nou mesos picant pedra, te'n portes, no sé el fum de quilòmetres muntanya amunt muntanya avall, la figureta de 40 tones fins ací, aconsegueixes plantar-la sense que llisque i es trenque el cap per la gola; hi tens a la xicota, als pares de la xicota i a la colla de companys de gresca esperant, i perquè el bruixot té pressa o s'ha passat amb l'alè i la sang dels déus te'n ix el que anomenem un somiatruites. És pa' tallar-li les orelles… A qui, al somiatruites, per què?... Cony, al bruixot… Hoy no hay moscas… Ehhhhhh! (ambdós)… Ha parlat, nano! l'has sentit? Ha dit que hui no n'hi han de mosques… Estic bocabadat. Si tingués cul m'haguera cagat i tot… Hoy no hay moscas, como dijo el gran Simón del desierto. És que avui acaba la meua època buñueliana… Ahhhhh! (ambdós)... I comence una nova vida, plena de voltes… De voltes, a dit de voltes?... Sí, sí, de voltes, ho he sentit perfectament. Imagina't, voltes, nosaltres que mai sabrem el que tenim a esquena nostra… Vull ser ciclista i faré tot el que calga per a que el Tour de França faça l'etapa pròleg a l'illa nostra… Però, què diu?… De què parla, aquest beneït?... I vosaltres fareu de públic entusiasta i acollidor. Així, els ciclistes rodaran amunt i avall en la contrarellotge més extraordinària, peculiar i singular que mai se n'ha fet a la història del Tour. Ah! Le vélo, le vélo… Millor no n'haguera parlat mai… Sí, pobre, millor… Ja, però al menys podria haver-nos fet cinc cèntims… Ara ens hem quedat amb… escolta, tu ja havies sentit parlar d'això dels ciclistes i del Tour?... Mai de la vida… Cony, pregunta-li… Ei, què potser, dèiem, podríem ajudar-te amb lo del ciclisme? Eh, què dius? Ei, xato, que t'estic parlant... Què, com va?...

16 comentaris:

  1. Gràcies per aquest regalet, aquest moais m'han fet arrencar una forta riallada que desitjo compartir amb tothom que llegeixi aquest relat.
    Et felicito!!!

    ResponElimina
  2. Un relat molt divertit. Ara, que si et fan cas i porten El Tour a la Illa de Pasqua, pot ser que hi hagin d’arribar amb patins d’aquells de pedals que lloguen a les platges ;-)

    ResponElimina
  3. Montse, gràcies. N'estic molt content de que gaudeixes del relat.


    Ramon, potser no els hi vindria mal al juliol fer part de la contrarellotge amb patinet aquàtic. Gràcies.

    ResponElimina
  4. Da mucha risa,pobres piedras,inmóviles y limitadas,muy bueno.Aún así dan un poco de miedo sus caras.

    ResponElimina
  5. Molt bo, Vicicle, he rigut molt i estic content d'haver descobert el teu bloc. Espero passar-mi sovint.

    ResponElimina
  6. Concha, me alegro que te haya hecho reir. Están tan serios porque nunca se han visto en un espejo.

    Brian, moltes gràcies. Em complau molt que passeu una estona agradable al meu blog. És el que desitjo.

    ResponElimina
  7. Molt divertit i molt ben escrit. M'ha agradat :)

    ResponElimina
  8. McAbeu, benvingut i moltes gràcies. És molt gratificant que ho passe-ho una mica bé llegint el blog.

    ResponElimina
  9. M'he trencat de riure! molt bon humor aquests moais!

    ResponElimina
  10. Elvira, gràcies per passar. Ets molt amable, m'alegre que rigues un poc.

    Lolita, benvinguda i moltes gràcies. Ets molt generosa. Estic content de que rigueu un xic.

    Petons ambdues.

    ResponElimina
  11. Molt divertit, m'encanta el teu vocabulari, es molt fresc.

    ResponElimina
  12. Nets, gràcies i benvinguda. Em feu feliç amb el vostre riure, de veritat. Sou molt generosos.

    ResponElimina
  13. Tot i estar en una illa del Pacific, aquest “pedrots” semblen ben tocats per la tramuntana.
    Tot aquest temps plantats ja diu portar a un caràcter tan disparatat. ^_`

    ResponElimina
  14. Perdició, benvingut. Sí, tens tota la raó, la tramuntana a voltes tira cap al fons a la dreta i pega una volteta pel Pacífic.

    Kweilan, gràcies i benvingut. Com els hi he dit a d'altres, em gaudeix molt que rigueu un poc al blog.

    Gràcies ambdós per passar i comentar.

    ResponElimina