dilluns, 5 d’agost del 2013

Els cosins de Madrid

La forca i el bolic baix a mà esquerra. 
Rotonda Tarongers-Catalunya

Informe d'investigació
Dades principals:
Data: 4 d'agost de 2013
Lloc: Rotonda encreuament Avinguda Tarongers amb Avinguda Catalunya
Hora: 8:30 AM
Objecte de la investigació: conjunt escultòric (sic) de la susdita rotonda constituït per bolic o pasterada de filferros a peu del monument central de formigó en forma de lletra majúscula gama, si l'observador és en posició sincronitzada amb la maneta de la brúixola mirant cap al nord, o ben bé el símbol de la forca si l'observador li dóna l'esquena a la maneta i perd el nord, tot i que seria com si arribés des del nord.
Denunciant: Vicicle, major d'edat, iber resident.
Causa de la denúncia: Donada la manifesta impossibilitat d'entendre el conjunt escultòric de la susdita rotonda, insta a les autoritats competents la seua urgent i inapel·lable retirada.
Descripció dels fets: En el dia, lloc i l'hora senyalada, l'interessat al·lega que conduïa la seua bicicleta com a començament de l'etapa que sol fer tots els diumenges. I que com tots els susdits diumenges s'ha quedat ben trasbalsat en passar pel susdit encreuament i mirar lo monument de refiló o gaidó. I que n'està ben preocupat, diu, pel que puguen opinar els seus cosins de Madrid, i, per extensió, els madrilenys que hi passen.
Hipòtesis de treball: ¿Té cap sentit tot plegat aquest malbaratament de pòrtland i ferralla? ¿Hi ha alguna cosa a entendre? ¿Són les rotondes indrets on calga buscar alguna mena d'unitat de sentit o destí en lo universal? ¿Algun madrileny ens podria ajudar?
Perquisicions:
Interrogatori de Vicicle: de les preguntes efectuades al denunciant, podem concloure que l'interessat presenta els habituals desequilibris fruit de l'excés d'exercici físic. Posem per cas les seues no amagades simpaties pels seguidors de la religió pastafari, o ben bé la seua inveterada afició a la cervesa. A més a més, no acaba de donar clares raons de la profunda preocupació que li produeixen els conjunts escultòrics d'algunes rotondes de la ciutat que, diu, mai no n'ha pogut entendre:

Aspirina con patas -Manel, dixit-

La pantera rosa 

El parotet

Volver a olvidar

El monument a la riuada del '57

i fins i tot, la seua preocupació arriba a conjunts escultòrics extramurs com són:


25 d'abril de 1707 a Gandia 

o la denominada 


El aeropuerto del abuelo a Castelló

tot i que reconeix comprendre millor aquestes dos últimes. Per a finalitzar, no veu cap impediment en que ens posem en contacte amb els seus cosins de Madrid -com a criteri de sentit universalment reconegut- que, per cert, són a Dénia de vacances.
Interrogatori dels cosins de Madrid: hem d'aclarir d'entrada, que cap dels cosins interrogats presenta relació alguna amb el món de l'art, ja que professionalment es dediquen a la ciència i la enginyeria, i que, ens juraren, mai no havien vist cap dels monuments interfectes. Dit açò, els hi vàrem presentar les proves pericials, és a dir, les fotos -ací dalt- dels grups escultòrics que tant inquieten al denunciant. Per a donar la màxima objectivitat a la investigació, el protocol seguit va ser molt semblant al que fan els psiquiatres, és a dir, els ensenyàvem, en sessió individual i per separat, les susdites proves pericials -les fotos- i ells deien el primer que els venia al cap. La coincidència de les seues valoracions va ser d'un 100%, és a dir, unànime, el que confirma la bondat del protocol. Aspirina con patas, La pantera rosa, El parotet -no varen dir libélula perquè en tant que estiuegen a Dénia ja coneixen la paraula- Volver a olvidar -van aclarir, els dos, que li ho va suggerir la figureta de l'oscar que és al bell mig del colom blanc, detall del qual Vicicle mai no s'havia adonat- i El aeropuerto del abuelo -que deien, els dos, està inspirada en una foto que va aparèixer a la premsa nacional-

Certament, l'avió és al cap de l'abuelo

varen ser entesos al primer cop d'ull. Fins ací, cap dels dos va fer errada alguna. Varen actuar amb total seguretat. Amb criteri gairebé científic, com no podia ser menys. Però la cosa va començar a complicar-se amb la Riuada del '57. També els dos, paradoxalment, varen coincidir en la seua valoració: Obelisco a la Viagra. Els hi vàrem explicar la tragèdia del '57. I encara varen accentuar la seua expressió de perplexitat. ¿Les excitan las catástrofes?, varen inquirir. La cosa no va millorar amb la rotonda de Tarongers, tot i la coincidència: Dallas, ciudad sin ley, varen concloure, argumentant la presència de la forca

La forca

i d'una d'aquestes boles d'arbust sec rodant pel carrer principal de la city.

La bola o pasterada

La veritat siga dita, ningú dels presents a l'interrogatori, i fins i tot el mateix denunciant, Vicicle, que va assabentar-se desprès, va saber què dir a la proposta de Dallas, ciudad sin ley. Però al arribar a 25 d'abril de 1707, tots dos varen admetre no acabar d'entendre la cosa, ni d'entrada ni d'eixida. Veien figures, això sí, agrupades en dos bàndols, que els hi recordava la rendició de Breda. Se'ls va fer cinc cèntims de la batalla d'Almansa. Perquè tothom sap què és el que va passar el 2 de maig de 1808 a Madrid -101 anys desprès, curiosament, de la desfeta d'Almansa- però pocs saben alguna cosa del 25 d'abril de 1707. I encara ho entenien menys. Por qué celebran una derrota?, varen preguntar. No, els cosins de Madrid no entenien res d'aquella rotonda de Gandia, ciutat reconeguda universalment com a platja de Madrid.
Conclusions:
1.- Atesa la denuncia del denunciant en la seua primera part, és a dir, en allò que afecta a la rotonda d'Avinguda de Tarongers creuament amb l'Avinguda de Catalunya, s'insta a les autoritats competents:

a) retirar d'urgència la batejada com a Dallas, ciudad sin ley i per extensió la mal identificada com a Obelisc a la Viagra -i que és a la continuació de la ya tal Avinguda de Catalunya, al tram conegut com Avinguda d'Aragó- ja que no les entenen ni els madrilenys.

2.- En lo que pertoca a la segona part de la part denunciant i les seues inquietuds manifestades, tornem a instar, ara per procediment sumaríssim:

b) demolir ipso facto Volver a olvidar, per no ofendre la memòria del susdit actor, ni cap altre tipus de memòria.
c) dinamitar per plagi universal i maldestre: La pantera rosa i El parotet
d) dissoldre Aspirina con patas, pels mals de cap que produeix
e) desballestar El aeropuerto del abuelo, donada la seua obsolescència, no sense haver-ne pagat primer els drets d'autor al reporter gràfic que la va inspirar

3.- I en atenció dels dubtes generats pel denunciant als seus cosins de Madrid amb la interposició de 25 d'abril de 1707 -i el seu actual recurs d'alçada- front a 2 de maig de 1808, proposem:

f) mirar d'explicar als madrilenys i a tots aquells que li peguen voltes a la susdita rotonda de Gandia, que n'hi ha de pobles que commemoren les seues derrotes, tal i com d'altres ho fan amb les victòries. Que, al capdavall, commemorar una derrota és una prova de que no tot es perd a les batalles, tot i que ni ells mateixos no s'ho acaben de creure. I que com diu la dita castellana: para aprender perder, per tant som un poble ben savi… o no. Vés a saber.

A Iberia ciutat -no línies aèries- i a 5 d'agost de 2013

Signat: La poca Autoritat no imputada que encara queda.

4 comentaris:

  1. Realment aquestes escultures no hi ha per on agafar-les són el que es diu HORRIPILANTS.Molt bó el post beset fort!!!

    ResponElimina
  2. Més que la vessant estètica, el que em preocupa és la semàntica i la capacitat que els madrilenys tenen per entendre o no algunes coses, ja que n'hi ha -el batlle de Gandia- que s'ho prenen com a criteri objectiu d'allò que cal mantenir o desballestar. I sí, algunes són més que horripilants. Un bes.

    ResponElimina
  3. crec que moltes vegades l'estètica et porta a la semàntica ... on no hi ha, no hi ha ...beset

    ResponElimina
  4. Nulla semantica sine aesthethica. :) Un bes.

    ResponElimina