divendres, 9 d’agost de 2013

El cacerío


(The coach i el príncep Albert al gimnàs) Con frío castellano, en su capa de ciudad y en su, o no, habilidad… A veure, príncep, portem més dues hores intentant-lo. La roda de premsa és d'ací vint minuts. Faça el favor, i faça un últim esforç. Centreu-vos al màxim. Li repetisc la frase, faça atenció, és la frase definitiva i té que dir-la sense dubtes, és el titular que volem, no?: Confío en Castellano, en su capacidad y en su honorabilidad. Va, que no n'és per tant. Inspire a fons. Bé. Aguante l'aire. Expire suaument, però sense morir. Molt bé. Vinga, yes we can… Y es, vi que en… ¿Com que "Y es, vi que en"? La frase anterior, príncep, la del Castellano… ¿La the Castle, no?... Sí, la de Castle... Con tino castellano, en su caza sin piedad y con generosidad… Oh, déu meu, déu meu, per què ens vares abandonar?... Por qué en bares abonar, si paga Cuesta lo que cuesta? ¿Lo he dicho bien, entrenador?... Tanque la boca, príncep. Faça el favor de callar!!… Anirem per parts. Va, a poc a poc. ConfíoConfíoen Castellanoen Casto ya noCastellano!!... Ca Este llano… Castellano!!!... Casto llano…. Castellano!!!!!... Castella no… Castellaaanooooo!!!!... Cada estrella con su parella Està embogint. I m'està embogint, príncep. (A sí mateix: tinc que distraure aquesta obsessió seua pel que sap del Cuesta i no vol dir del Castellano) A veure, puge a la bici estàtica. Pedalege fort. Així, molt bé. Concentreu-vos en l'esforç. No pense res. Ara, de una tirada, sense respirar: Confío en Castellano… (Esbufegant) Contigo en Castellano… Ja, ja sé que em parla sempre en castellà, i a tothom, per què ho diu?... (Esbufegant) Confío en Castellano, en su cara dura y en su horror a la verdad… Relaxes, príncep, relaxes. Pedalege a poc a poc. Anem a intentar una cosa, fem-ho a l'inrevés, del final fins al començament, escolte atentament: En su honorabilidad y en su capacidad, en Castellano confío… ¿Entrenador, tú sabes que el Castellano les ayuda a que sus ilusiones se hagan realidad. Porque todo lo bueno de una casería está en dos cuestiones de tronío: cuánto Cuesta y quién invita?... Ara m'ha deixat sense wordsEn su honorabilidad y en su capacidad, del Caserío me fío… Açò no té remei. Deixe'm fer una trucada, príncep. (The coach es dirigeix al telèfon que hi ha penjat a la paret del gimnàs. En adonar-se que porta les butxaques buides li pregunta al príncep) Que té de fitxes de telèfon?... El teléfono cuesta lo que cuesta… Ja ho faig des del meu mòbil, gràcies: "Justo, tinc un problema". (En acabar la trucada, li parla al príncep) Au!, príncep, giteu-vos a l'hamaca i descanseu. (No ha acabat de parlar-li, que ja truquen a la porta: toc, toc, toc) Sí, qui és?... Sóc Justo, on posem el plasma?... A la Sala de premsa, Justo, si us plau. (Dirigint-se al príncep) Príncep, vinga en mi. Ara farem una pel·li, què li sembla?. La primera escena és a la torre del Castell. L'han fet presoner els seus propis cortesans, tots ells són corruptes i gent sense capacitat ni honorabilitat, com el Blasckadder... ¿Blasco?, no me asustes, quina por... Oi, que sí? I només un tal Casteyano -en y grega, ¿se n'adona? ¿sap què li vull dir?- li és fidel. Llavors, aquesta gentola que l'envolta li demana que signe el document on vostè abdica. Però vostè sap que el tal Casteyano -en y grega- acabarà per salvar-lo. Bé, els dolents obren la porta de la torre on vostè està confinat. I quan li presenten l'acta d'abdicació vostè diu: Confío en Casteyano, en su capacidad y en su honorabilidad. Què li sembla? Bé, no?... No sé qué decir. Es todo tan nuevo para mí… Va, anem a gravar. Un, dos, tres, claqueta!… Confío en Cayetano, en su rapacidad y en su sobornabilidad… Taaaalleuuuuu, no és bona!!!! Justooo, Justooooo, t'has portat l'imitador de veus?...

2 comentaris: