divendres, 5 d’abril de 2013

Fer cim


Las regiones apacibles y vagas en que me movía eran el patrimonio de los poetas, no el terreno del crimen. Si hubiera llegado a mi meta, mi éxtasis habría sido todo suavidad, un caso de combustión interna cuyo calor apenas habría sentido Lolita, aun completamente despierta. 
(V. Nabokov)

Què pot suposar "fer cim"? Sí, què pot suposar, hores d'ara, dir, amb l'esguard trencat per l'obstinada realitat i, tanmateix, mirant la concurrència sense pantalla de plasma pel mig: jo he fet cim. Què n'esperes, l'aplaudiment?... Si, a més a més, mai no has pogut enganyar-te a tu mateix, i saps que cadascuna de les pedalades que fas ets una mica més vell, una mica menys savi, una mica més pobre i una mica més desgraciat, què… Mentre hi ha de pobres noies en flor de paper; mentre pobres, també, galls són el vívid retrat emplomat dels seus herois de cims interesteroidals; mentre a l'altra part del món, unes pobres, també, dones, han aconseguit poder pujar-s'hi a la fi al damunt d'una bici -això sí, amb la supervisió d'un baró, que pel que es veu els homes, en aquests indrets del món, tenen tractes amb el també emplomat esperit sant -global religion- i ho saben tot de tot del tot- què… I faig la meua primera precisió o matís: ¿paga la pena fer cim en aquest nostre món actual?... I la segona: a com tenim avui el quart i mig d'ànima?... L'altre dia algú em comentava que el que importa són els contactes. Un contacte de qualitat mitjana, posem per cas, són uns cent cinquanta grams d'ànima. I m'ho deia com a cosa que n'és de rabiosa actualitat. Tanmateix, u creia que aquest primitiu mecanisme de promoció social estava més que superat, com també ho era el braguetazo, i que el que realment importava eren els mèrits personals. No, no, són els contactes i el d'això. Ah!, cony, haver-m'ho dit abans. I on puc trobar un pack de contactes i braguetes a preu econòmic?... Als partits, a la política, estan els millors, si la cosa no et ve de família… Però això de la política és un servei social, no una promoció personal, i, a més a més, jo sóc un solitari. Com a molt pedale amb els amics. No vull ni sentir parlar de penyes… Doncs, res a fer, Vicicle, el teu futur és diu ostracisme. Proba amb la bragueta… Home, és que els anys no passen debades… Les blaves, Vicicle, són mà de sant… Serà de santa. Però faig la meua tercera i darrera precisió: que m'han dit que aprimen, i en lo poquet que ja pesa l'ànima, què…

3 comentaris:

  1. Per què continuem pedalant? I tú me lo preguntas? Per no caure, per simple viciclisme, pel gust d'anar passant tot travessant el paisatge, per donar la cara al vent, per sentir bategar el cor, per admirar les rodonor de certes ciclistes, per trempar sense pastilletes blaves, per no haver de buscar influències, pel do poètic de la gratuïtat… per tot això que tu saps millor que ningú. I perquè en el fons som ànimes solitdàries i en l'extensió de totes les planures sabem escalar els cims. I demà a les 9.00 al sitio que tenemos allí.

    ResponElimina
  2. m'encanta el comentari de manel jo només dic que la cita de Nabokob és perfecta ... i per descomptat el post beset!!!

    ResponElimina
  3. Sí, senyor: a l'extensió de les planures són els veritables cims. Preciós comentari, Manel. A les 9h, al sitio que tenemos allí. Salut.

    Concha, moltes gràcies en nom de Manel i Vladimir :) i, per descomptat, un bes.

    ResponElimina