dissabte, 1 de setembre de 2012

Quién sabe dónde


Tot és pegar-li voltes i no ho trobe. Ja sabeu la meua dèria. Bé, una de tantes: demostrar que la bicicleta és un ésser viu i contingent, no pas entelèquia: ens, en el més profund sentit hegelià. L'existència de la seua ànima ja va quedar palesa, cosa que no podem dir de tots els cossos bípedes de l'ordre superior o de dues rodes amb recolza peus inclosos, fixeu-vos el Clint Eatswood, pose per cas: xato, alegra'm el dia i tanca la boca, que sense guió no ets ningú. Però un detall, gens menyspreable, em porta de cap. ¿On és, a la bici, aquell òrgan -com a mínim un- totalment prescindible que tot ésser viu i contingent posseeix? Sóc d'una generació sense gola, bé, sense amígdales: oiga, pa' quién es y cómo le dicen, quíteselas y se ahorra un dinero en penicilina. I això que la cosa anava de davallada. A casa meua, vivien dos tietes, germanes de la mare, que n'estaven operades d'apèndix. ¿Apendicitis? No, mesura profilàctica: total pa' lo que sirve. Fins i tot hi havien radicals que asseguraven que el millor hagués estat llevar-se, ja que estem, la melsa: se puede vivir perfectamente; i, ja posats, la vesícula biliar: oiga, hará unas digestiones de cine, és a dir, espectaculars, l'enveja dels àpats nadalencs. De fet, de la melsa sempre he pensat que era on era perquè: o bé un accident o bé un colp de puny te la trenquen de segur, amb la posterior extirpació i alegria dels familiars: això no és res, podia haver estat pitjor. I clar, ¿on són les amígdales, la melsa, l'apèndix o la vesícula biliar -totes quatre molt contingents- d'una bici, si ni el més xicotet caragolet pots llevar-li sense que perillen els teus òrgans prescindibles i els altres?. A més, si al present supòsit afegim el que molts sospitem dins la línia de pensament hegelià-marxista: l'estructures socials no són sinó un remake del cos humà, la cosa empitjora, i molt. ¿On és la melsa d'un país? Aquella cosa que li pegues un colp, la desfàs i pots seguir tan content? ¿Potser els serveis públics? Sí, per què no. Li pegués una bona martellada i c'est fini. ¿Que potser n'hi haurà qui mai no ha sentit parlar de què és un teatre o un tal Bach, i se sentirà més buit que un forat negre? ¿O aquells que moriran d'un no-res -pandèmia més que espatarrant d'ací no res -ei, sense guionet? Sí, i què, però mengen mal que bé tots els dies, beuen i diuen tonteries, què més voleu? ¿I la vesícula? Doncs comença a ser no només aconsellable desfer-se d'ella, sinó jo diria que imprescindible, atès el que hem d'escoltar, sí o sí, que diuen certs polítics, oi? Les amígdales, en fi, són els brillants, per la seua absència, mecanismes de control. La infecció és impossible perquè tot és d'allò més que legal. ¿Lícit? Ja comencem amb els matisos cagafestes. ¿I l'apèndix? Doncs fins a dia d'avui -bé, d'ahir- no ho hagués pogut dir. L'apèndix, sens dubtes, és el banc dolent. Allà on van certes porqueries de l'intestí financer amb la quimera d'un Midas (nom artístic de Mitt Romney) que ho convertirà en or de la nit al matí; això sí, amb els diners dels contribuents i amb el més que possible resultat d'una gloriosa peritonitis. I a la bici, la veritat, no ho trobe tot aquet eixam de prescindibles. Per la qual cosa potser deuria revisar la seua ontologia, i sobretot, deixar tranquil al pobre Hegel, que com deia Flaubert dels alemanys: és un poble de somniadors… Però, què organització militar!.

10 comentaris:

  1. Hi ha que vore el que es poden estirar els diners dels contribuents.

    ResponElimina
  2. Això sembla, Jp. Però ja estem en la ruïna. D'ací no res, peritonitis. Salut.

    ResponElimina
  3. Tens raó, si la bici no te res prescindible no es humana, la qual cosa agrairan molt “els teus òrgans prescindibles i els altres” si vols seguir desbordant-te (amb escrits com aquest)

    Salut i no et deixis treure res mes

    ResponElimina
  4. Benrevingut, José Luis. Gràcies pel desbordament. :) Pel que dius de treure'm coses, home si paguen bé, que la cosa està molt mal, per no dir fotuda, que estem en horari infantil.

    ResponElimina
  5. Bona comparació corporal....jo em pregunto el cor on és? i els budells? i el tal Clint ostres tant que m'agrada com a director i que poc com a americà del partit republicà !
    tal com dius de la bicicleta tot té profit...bon diumenge i bon inici de setembre amb iva o sense!

    ResponElimina
  6. Elfree, no sé on és el cor d'aquesta societat que sembla no tindre'n. Dels budells jo diria que el seu sistema electoral fa la feina, fins que no puga digerir-ho tot. Bon inici de setembre. Un petó.

    ResponElimina
  7. no crec que ens estirpen res perquè les llistes d'espera són interminables...molt bó el post,enhorabona i beset!!!

    ResponElimina
  8. Ho faran en la privada, Concha, que guanyen molts quartos. :) Un bes.

    ResponElimina
  9. Els que no tenim amígdales sabem el que és una faringitis del 15, o sigui que el que et penses que arregles per una banda, ho espatlles per l'altra. I, què punyeta! les he reclamades tota la vida! Ara caldrà estar molt al cas, perquè no ens ensarronin ni una engruna més. Sí, ja ho sé, ells són dalt i fan el que volen, però caratsus, algú els hi ha posat no?

    ResponElimina
  10. Clidice, jo tinc faringitis crònica, segons el metge. Sort que pedalar estimula el sistema immunitari, però la irritació constant hi és. Efectivament, algú els hi ha posat, però segurament ni els que varen votar s'ho esperaven, que del que alguns deien al que fan és un camí més llarg del que va del blanc al negre. Segons Rajoy, la realitat no els deixa fer. ¿I com és que no coneixen la realitat de les coses, al menys millor que nosaltres, els pobres mortals? Quins polítics són? I amb els assessors que paguem tots.

    ResponElimina