divendres, 28 de juny de 2013

Solstici


És el cas que l'arribada de l'estiu significava l'arribada de les ombres. S'abaixaven les persianes de fusta, pesades com elles soles, no del tot, i s'obrien les finestres només aquella mida indispensable, un pam, perquè l'aire fluís amb la tendresa fresca de la pell de pedra d'una botija. La lluïssor del sol era una estridència que s'esmicolava per les interlínies grogues de les làmines que vessaven ombres crues a llistonets al menjador, com si fos la sala d'aquell bungalow de Palm Beach on mai sabrem qui va assassinar a qui sap qui. Aquest clima ombrívol, que a dia d'avui tant trobe a faltar per perdut, era consubstancial a la quintaessencia de l'avorriment per a un nen. Era com una migdiada que s'allargués gairebé des del matí fins al capvespre perfumat de llessamí. I els nens vetllen la son dels pares, és un fet. Perquè a l'endemà vetllaran el seu darrer son, i millor així que no a l'inrevés. Era una casa dominada per les absències. Un territori on les hores buides arribaven a durar un dia sencer o més, un infinit, i on el mobiliari acabava sent un element que intensificava, donat el seu estatisme, la profunda sensació de desfici, de tant i com el coneixies i reconeixies en aquesta allargada espera del no-res. Quantes vegades no hauré repassat amb els dits i els llavis les filigranes d'ebenista que tenia la consola del rebedor de casa a les seues potes, assegut a la butaca del seu costat amb el cos doblegat als recolzadors i el cap dins les potes? ¿I el dibuix incert d'aigües grises a la pedra negra del seu tauler repassades minuciosament pel meu dit índex? Quantes passejades similars pels mobles del menjador, la cuina, els estudis, la buidor d'un territori de bells dorments el petit príncep del qual mai no arribarà a poder-los besar. I alhora senties que la vida surava al carrer mentre tu estaves submergit a l'aigua seca de la foscor  i la solitud. La casa evaporava les seues dèries per les fenelles de les finestres, i la frescor de la renovada innocència inundava les ombres. Alguna cosa m'impulsava a prendre nota de tot el que no passava en aquelles habitacions, de tot el que mai no va succeir a les cambres on a dia d'avui habita només la memòria. Els nens són com esponges que absorbeixen allò que l'instint els hi demana, la intuïció d'un futur que no entenen, i que serà a les urpes de la nostàlgia. Si pogués prendre de bell nou seient al menjador, mirar a poc a poc el que la vida va arraconar a les seues quatre parets. La butaca on la mare dorm amb la boca un poquet oberta, l'hamaca que el pare ha obert també al racó més fresc del passadís, allí on l'aire no acaba de decidir si entra o ix, i que només ell sap. Ah!, si pogués tan sols per un instant seure al sofà que va comprar l'avi, i deixar que el daurat del sol furtiu banyés, com si fos de primera, els meus genolls d'incipient ciclista, les meues cames creuades que encara no arriben a tocar el pis negre amb nuvolets grisos que només veiem amb claredat sota la taula, allà on no el trepitgem, i l'emoció d'una música promesa ben dintre d'un piano tancat, mut, poètic per imprevisible, lleuger com els sons que fan les ales dels àngels trencant el gel de la vida amb la facilitat que ho fa el whisky amb els glaçons de l'enyor. Si pogués; ai, si pogués, pedalaria calladament, pedalaria envoltat d'ombres, de solsticis, de nits desiguals i besllums solars sostinguts pel no-res, perquè el meu cos m'acompanyés o no en aquesta estranya etapa... no sabria dir-vos-ho.

6 comentaris:

  1. m'has transportat de nou al paradís de la infantesa on les persianes baixaven, es bevia aigua fresqueta del selló i es feia la migdiada a l'ombra

    ResponElimina
  2. Doncs d'això es tracta, Elfree, d'evocar temps perduts, paradisos perduts. Un petó.

    ResponElimina
  3. Molt bé, llaurador de la memòria, habitant en el pedaleig etern de la nostàlgia, proustià d'avançada. Gràcies per la carícia de fresca ombra, per la lentitud de les hores evocades, pel paradís de paraules de la infantesa.

    ResponElimina
  4. Gràcies a tu, Manel, per les teues paraules. Osasuna.

    ResponElimina