dissabte, 19 de gener del 2013

L'ampolleta


Què vols? La competició és la composició… Com que composició?... Volia dir competició. La competició és la competició. I no vas a estar pendent d'on caram va a parar el bidó d'aigua buit, l'ampolleta, l'embolcall de la barreta o el tubet fet un nyap del gel energètic… Doncs que posen uns motoristes amb basquet arreplegador al darrere de tanta escombraria, perquè és d'una brutícia aclaparadora… Potser sí, però la composició és la competició… ¿La composició? Qual? ¿La de lloc, o la de deslloc? Perquè els bidons van a parar on mai no deurien d'haver anat a parar… Massa matisos, em sembla, Vicicle. Típic dels cagafestes o perepunyetes com tu… Excusez-moi, mon chère, però els matisos són l'únic i llarg camí cap a la veritat dels fets, que conec… Ets un exagerat, un proustià… Favor que em fas. Ja ho intente, ja. Però Proust, tot i la seua asma, sempre em deixa al darrere, amb Oronet pel mig o no… ¿Proust ciclista, i asmàtic? ¿Què em dius?... L'Indurain també ho era… ¿Proustià o asmàtic?... Asmàtic, i li permetien utilitzar broncodilatadors. Ventolín, vaja… Vicicle, sempre tan digressiu, concreta la cosa… Doncs que Lancelot va destapar-se l'altre dia. I alguns matisos eren inquietants… Què em dius?... Sembla que la Ginebra l'encalçava.

Lady Ginebra

Mai no en tenia prou. I, clar, el pobre xic, va caure en els beuratges… ¿Va refredar-se?... Jo diria que sí, perquè el primer esternut va esguitar a tothom… ¿?... Sí, no fases carasses. Va dir que set seguits és impossible sense dopar-se. I tothom va pensar el mateix… ¿Què?... ¿I cinc? ¿Cinc seguits són possibles sense Ventolín?... Vicicle, la terra comença a obrir-se sota els meus pedals… No m'estranya. Potser la Ginebra acabarà aclarint-nos els dubtes… Ben cert, ella deu saber alguna cosa… De fet, pel que m'ha arribat, sembla que desprès dels set seguits, la Ginebra es va quedar com si res, que no havia sentit gran cosa, m'entens?... I tant. Doncs quin endreç té la Ginebra, no?... M'ho diràs a mi, que sempre prenc una ampolleta en dejú… De què?... De ginebra, of course... I desprès què fas, la llances, de segur… Mai de la vida, la meua ampolleta és meua i la recicle…


3 comentaris:

  1. i ja saps on va l'envàs? vull dir l'ampolleta?
    que tinguis un bon diumenge amb bones i sanes pedalades!

    ResponElimina
  2. molt bó el post enhorabona i beset !!!

    ResponElimina
  3. Elfree, la meua sí. La dels altres, vés a saber. :) Gràcies per teus bons desitjos ciclistes. Un petó.

    Gràcies, Concha. Que guapa la Lady, no? Un bes.

    ResponElimina