dilluns, 16 d’agost de 2010

L'auca de la "vicicleta"

Des de Tumateix ens proposen el joc de l'auca. Aquesta que ací teniu sobre la vicicleta vull dedicar-la a tots els amics i amigues de la Bici i de manera molt especial a R.

Dues rodes, amor, gaudeix.
Si una tira, l'altra espenta
i et xiuxiuen el mateix:
ara riu, sigues contenta.


Antípodes marxapeus.
Si l'un a dalt, l'altre avall.
Ja no saps si cap o peus:
què més dóna al capdavall?


Plat gran, ràpida passió.
Plat petit o mantinguda.
Tu diràs la posició
de la cadena volguda.

I dues mans al manillar.
I dues natges de primera.
Que no es volen aïllar
del quadre de primavera.



Imatges de la xarxa

5 comentaris:

  1. No soc gaire amant d’anar en bicicleta –de fet no en sé- i soc més de caminar, tot i que reconec que l’art del pedalejar ha de ser font de molts plaers. Per casa nostra –Barcelona i els seus rodals- hom pot veure llocs on hi ha aparcades bicicletes i si hi entres, a l’establiment hi trobaràs una bullanga divertida i sorollosa, cruspint botifarres i bevent en porró. Sempre m’ha agradat barrejar-me amb tant esportiva i divertida penya.
    Trobo l’auca que has ponjat molt divertida i interessant.
    Salut.

    ResponElimina
  2. Ramon, si n'has fet un passeget "vicicliste" t'hauràs adonat que per a mi la "vici" és quelcom més que un esport. De fet aquest blog naix de tot allò que rumie pedalejant i de la vana il·lusió d'explicar aquest deler. Moltes gràcies pel oxigen i tan de bo passes alguna bona estona per ací com jo mateix a la boia de Port Pelegrí.
    Salut.

    ResponElimina
  3. Una senyora auca, d'aquelles que fan goig!

    ResponElimina
  4. Gracias por tu auca pensando en mí.

    ResponElimina
  5. Zel, moltes gràcies, és molt generosa. Encara no he pogut passar en temps pels teus bolgs, però n'he pispat un poquet d'ací d'allà i m'interessen.


    Rosa, un beso muy fuerte. A ver si podemos pedalear juntos pronto.

    ResponElimina