Cuixes de ciclista a la garagardo

Ingredients per a 3-4 comensals:

1 bicicleta

3 cuixes de ciclista -francès o portuguès a elegir- amb les seues corresponents entrecuixes

3-4 dents d'all

oli d'oliva verge -com el ciclista-

verdures de temporada -al cas que ens ocupa: 1 ceba roja, 1 pebrot verd i 1 pastanaga-

dues garagardo d'1/3 -Shandy i Voll-Damm-

un got generós de suc de taronja

sal i pebre.

El primer que farem serà pujar-nos a la bici i fer la ronda dels camins de l'horta nord. Haurem tingut la prevenció d'agafar una motxilla de mitjana capacitat, ja que les butxaques del mallot potser no seran suficients. Si tenim bici amb basquet com a portaequipatges, cap problema, serà més que suficient. L'única hortalissa indispensable per a la preparació d'unes bones cuixes de ciclista a la garagardo és la ceba, d'aquella qualitat que més vos agrade. I podeu afegir-ne aquelles verdures que més us vinguen de gust. Jo, la ceba li la compre a l'amo d'una orxateria que hi ha a l'eixida d'Alboraia al costat del carril bici. Vaig fer per casualitats de la ruta una etapa fins Marines vell i com no el vaig deixar enrere, i el vaig esperar, total anava més sol que la una, em va prendre certa estimació. Fins i tot volia regalar-me un paó blau -mai no sabré si era gallus o lusitani-, que a dia d'avui encara es passeja per l'orxateria. Me'n fa molt bon preu, i la ceba que cultiva m'agrada, és dolça i roja com la remolatxa. Els pebrots verds, de carn ben fina i pell d'àngel, els trobe a l'eixida de Meliana, camí de la vaqueria, al tros ben coqueto que té un altre company de ruta circumstancial. Me'l vaig trobar a la via de servei que duu a Olocau, havia punxat. Jo tinc el bon costum ciclista -algun dia parlaré en profunditat d'aquests costums- de preguntar als que hi veig de peus a terra i amb la bici a la mà, per si de cas necessiten alguna cosa: "¿tot bé?", és l'expressió clau, concisa i clara. D'habitud, tothom fa que sí amb el cap i dóna les gràcies de viva veu, però és el cas que aquest llaurador de Meliana no portava càmera de recanvi i jo li vaig donar una de les dos que sempre duc, i no li la vaig cobrar, faltaria més. I al poc temps me'l veig amb l'esquena doblegada, no per la bici sinó pel tros de terra, i el vaig saludar, i des de llavors li compre la seua verdura, de gran qualitat i que sempre em deixa a preu i pes d'amic. Les pastanagues no us hi puc dir on les aconseguisc, al igual que les taronges. Perquè ja no parlem dels companys ciclistes, sinó de les… I Vicicle és un cavaller. Bé, comencem. Ah, per cert, la bicicleta ja la podeu aparcar. De les cuixes de ciclista cadascú que les compre on millor li semble. Ara, tenen que ser de ciclista verge i criat sense cap mena de crueltat.

A la cassola hi posareu un bon raig d'oli, els dents d'all i una mica de sal, tal i com si anàreu a fer la vera paella. Prèviament haureu tallat a fines tiretes la verdura, el pebrot i la ceba, i la pastanaga a rodetes ben rodones, com si foren de… bicicleta, molt bé. Quan el flaire de l'oli calent cremant la sal i els alls arribe al punt de la vostra satisfacció ja podeu posar-hi la verdura esfilagarsada i la pastanaga en rodetes -ah!, Marinette-. Baixeu el foc, i paciència que el arte es largo y, además, no importa. Les verdures han d'ofegar-s'hi a poc a poc, com els grans grimpeurs pujant el Tourmalet, pose per cas, amb una mica de sal per a que transpiren millor i fins que arriben quasi al punt de confit, de caramel.

Afegireu les cuixes i entrecuixes, sempre en perfecta disposició radial, de 3 o 4 pals depenent el nombre de cuixes. Al nostre cas, tres. Marcareu ben la carn abans d'afegir el suc de taronja

-ah! Madeleine- i la garagardo Shandy que duu suc de llima o qualsevol altra cervesa del vostre gust. Rectifiqueu de sal i pebre.

La Voll-Damm, com ja haureu sospitat amb la vostra habitual perspicàcia, és per al cuiner. I paciència porque la vida es larga y el arte un juguete. I una horeta o tres quarts de xup-xup, que la garagardo és curta, però sempre podem repetir, i més si estem en bona companyia.

Una volta la salsa haja reduït al vostre gust -a mi personalment m'agrada ben travadeta- doncs ja podeu convidar els amics. Sempre podeu afegir-ne, un poc abans de servir, unes creïlles ben roges fregides a generosos daus: Un coup de dés jamais n'abolira le hasard. Ah, i suqueu bona cosa de pa, que la vida es corta y el arte una quimera. Passeu, doncs. Passeu i tasteu, si us plau.

Ah, i una picaeta abans, fins que repose el mínim precís. 

Et in Arcadia ego.