dijous, 9 de maig del 2013

D'abusos, besos, colors i ortografies


Que els teus somnis, petit saltamartí, no et lleven la son -em va dir un monjo cec d'ulls blancs que pedalava, tot i els llargs faldons del seu hàbit mongívol, cap al cim de l'Oronet, amb una seguretat i elegància a prova de malsons. I va posar al meu costat, damunt el meu manillar, la seua mà esquerra oberta amb un euro a la palma. No podràs agafar-me-la, petit saltamartí. I mentre li preguntava, com a distracció, què cosa volia dir amb aquell "agafar-me-la", li vaig pegar un colpet a la seua mà per la part dels nusos, i l'euro va volar per l'aire cap a la meua boca amb la facilitat amb que es desfà un nu de puta. Ja passaré comptes en Caront -vaig pensar. Petit saltamartí fill de la gran p… -va cridar el cec donant manotades homònimes; però jo, amb un bon esprint, ja em deixava caure per l'altra banda de l'Oronet, camí de Torres-Torres, traçant les corbes amb les paraules del monjo de rerefons. La veritat siga dita, mai no n'he estat massa insistent o fidel amb els meus somnis -em deia a mi mateix; a qui, si no? I mai no n'he perdut la son. Ergo… plovia sobre mullat. Però ara tenia un euro a la boca i baixava més content que un nínxol, perdó, que un gínjol, en què estaria pensant?. I de sobte, aquell home amb una piragua amb la punta a terra, tota dreta, i al seu costat, agafada amb la seua mà esquerra, em fa l'alto amb la dreta, tot just en la pitjor revolta de la baixada: 180º, estreta i a mà dreta, les que tinc entravessades. Duia el mateix hàbit faldiller que el monjo cec. Kaixo, txitxarra txiki! -em va dir, i vaig deduir que era Karonte, amb K de Kasc. La conversa va ser prou surrealista perquè ell no feia sinó preguntar-me, en basc, klar, que què karam portava jo a la boka, i parlar basc amb un euro sota la llengua és un impossible metafísik. Ez, ezer ez; ez, ezer ez -intentava dir-li jo. I posava els seus llavis com si volgués donar-me un beset, mentre jo provava de dir-li que ez, ezer ez. Proveu, proveu. Fiqueu-vos un euro sota la llengua i proveu a dir: ez, ezer ez. Què, on ha acabat l'euro? Doncs això mateix em va passar a mi, però amb la mala fortuna de pegar-li, amb l'escopinada crematística, un bon colp a l'ull esquerre d'en Karonte. I s'ho va prendre com un menyspreu. Que se li va posar l'ull d'un roig cardenal que feia més por que en Rouco -o Rouko- Varela -o Barela- però d'una autenticitat que aclaparava. Sí, perquè n'hi han de colors que semblen la veritat corporificada, i d'altres, falsos, més falsos que la moneda que de mano en mano va. Per exemple, el de l'hàbit d'aquestos dos tipus de l'Oronet, el cec i el kanoista. Un coloret safrà destenyit com el que queda al drap de cuina quan fas la paella, que què sé jo. Aquell coloret i els morrets em van donar astrugança, malastrugança -o txarrastrugantza. I vaig tocar el dos, el tres i el que fera falta. Ja passarem comptes, txitxarra txiki, ja en passarem! -cridava, molt cabrejat, en Karonte. Per què, em preguntava, si ja li he donat l'euro? Sí, amb una escopinada, és wert -perdó, cert, en què estaria pensant ara- però no va ser de mala fe -o fede txarrean. De cua d'ull, i en corba a esquerra, vaig veure com arribava el monjo cec a la seua alçada i com començaven a xarrar -o txarrar,  vés a saber. Akeia komplizitat em ba semblar inkietant. Ki era el monjo zek? Ke li debia jo enkara al Karonte ke va kedar-se de morros? De kin kompte em parlaba? Per ke potroak estaba jo pensant ara amb ortografia baska? I kina falta li feia akeia o kualsebol ortografia als pensaments? Kom hages dit ma mare: hacía falta eso?. El kas es ke la kara del Karonte em semblaba familiar… Potroak!, si era la Angela, la Angela Merkel, i se habia aprofitat de la ortografia! Ara entenia lo del bes, bolia conbertir-me en granota… si jo ja u sok!

2 comentaris:

  1. El príncep es veu que ha sortit al seu pare curtet - curtet alguns pensen que és una perla penso que si és una perla ... serà sense cultivar No???Vergonya molta vergonya.Beset.

    ResponElimina
  2. No tant curtets, que el que els interessa, caram!. Molt kultivats no són, no, tens tota la raó. :) Un bes.

    ResponElimina