dissabte, 11 de maig de 2013

Afrangesats


I així, sense adonar-se'n, arribà el dia que aquells biciferits de la franja est varen decidir organitzar la primera edició del que a partir d'aquell gloriós dia s'anomenaria Volta a Lapao. Bé, volta o volteta, que el territori no donava per a moltes alegries. Ei, però quina il·lusió els hi feia. ¿No tenien una llengua pròpia? ¿I unes contrades pròpies? Doncs tindrien una volta ciclista pròpia. Potser no seria tan important com Le Tour o el Giro, però amb un poquet de fortuna arribaria aquell desitjat moment en que La Lapao faria seu, tot seu, un nom més familiar, casolà, que li donés aquell frec carinyoset d'aspiracions intemporals tal i com el Giro també es diu La corsa rosa o el Tour La grande boucle. Qui sap?, potser la modesta Volta a Lapao arribés a ser La Lapaona o La Lapaondia o La Lapaostia o La Laparudeta com la Xeperudeta. Caram, quina excitació tenien els biciferits lapaons o lapaotes. Però heus ací, que els seus veïns de d'alt, els de la franja de d'alt, és clar, els lapapypins, lapapypinos, lapapypons, lapapypotes o lapapypicos -tal era la riquesa dialectal d'aquestes terres- en assabentar-se d'aquella idea de la cursa, convocaren conclave ciclista. Varen cridar als seus biciferits locals i els varen fer cinc cèntims de la situació: veïns de Lapapyp del Riu, com a batlle vostre que sóc, us hi dec una explicació, i aquest explicació que us hi dec, la vaig a pagar, etc… Per tant, els lapapypicos o lapapypins o… bé, deixem-ho córrer, no estaven disposats a que els lapaons o lapaotes se'ls hi avançaren. Ells farien, una setmana per endavant, La volta ciclista a Lapapyp. Vet aquí, però, que els biciferits locals no n'eren una multitudine, sinó uns pocs per la banda de d'alt i uns altres pocs per la del baix est. I varen parlamentar. Parlant s'entenen els homes, diu la dita, perquè tot i que el lapao i el lapapyp són llengües diferents, tenen arrels comuns, essències compartides, la Lapa. No com els de la banda oest que són més bé d'arrel Lapo. Són els clàssics tercers en discòrdia, i dels que ara parlarem. Però tornem per un instant a la conversa lapao-lapapyna. Al capdavall, varen arribar a una entesa. La volta seria compartida i s'anomenaria Volta ciclista als Països Lapaopapypicos. Si uns varen acceptar "Països", els lapapypins, els altres, els lapaons, varen admetre el sufix "ico" tan característic d'aquelles contrades. I amb el temps potser arribaria a ser coneguda com La Lapaopypica, fent memòria, així, d'un reconegut restaurant valencià de platja, La Pepica. Bé, continuem. Fixades dates i itineraris, tot era la mar bonic o bonico. Els afrangesats -aquesta era la denominació d'entesa- tindrien al capdavall un lloc al món. Però… ah, sempre els peròs. Els de la franja oest, dels que parlàvem no fa res, també s'assabentaren. Ells eren de Lapolla, eren els lapollans, lapollanos o lapollicos, i estaven ben ofesos. Varen trucar al telèfon roig de Lapaopapyp o afrangesatsland -aquesta estranya i nova confederació ciclista- i els varen dir que no els semblava gens oportú aquesta celebració ciclista. El representant dels lapaopapypins o lapaopapypicos va dir-les que no s'indignaren per tan poca cosa, que ells, els lapollans, també podien participar i fer una mena de tripartit ciclista el nom del qual podia ser lapaopapypolla, fins i tot li podien donar un toc internacional: lapaopapypolla's. Però del que no s'adonava el representant de la confederació d'afrangetats era de que pels lapollans o lapollanos "indignat" era un dels pitjors insults que podies rebre. Sinònim de "fascista, paria, farsante" i fins i tot una mena de "híbrido de hiena y rata". El lapollà va penjar el telèfon. I ara què?, va pensar. Ben senzill, els lapollanos farien la seua pròpia competició ciclista. L'únic dubte era la denominació d'origen. ¿Com li dirien: Vuelta a Lapolla, Giro de Lapolla o ben bé Tour de Polla, sense el La, com els francesos? That is the question. Ah!, al capdavall, què rudimentari era tot.

4 comentaris:

  1. Rient-me de la primera a la darrera paraula, ets la... monda.

    ResponElimina
  2. Doncs, m'alegre molt, que el riure és molt bo.

    ResponElimina
  3. això és allò del riure per no plorar, oi?

    ResponElimina
  4. Diríem que sí, Clidice:

    :) per no :(

    ResponElimina