diumenge, 24 de novembre de 2013

Alone together


Potser tot va començar aquell dia que vares posar en dubte els teus propis pensaments… Ara que ho dius, potser tens tota la raó, amic meu. Però no pensava en la seua possible agudesa intel·lectual o filosòfica, bé, en la meua agudesa, bé, la dels pensaments. No, de veres; creu-me, amic meu. No. Pensava, només, en si calia fer-ho, saps? En si pagava la pena pensar… D'alguna forma, però, no podem deixar de fer-ho… Sí, clar, què seriem sense els pensats i els fets. El sobrevalorat pensat i fet. O millor, sense el fet de pensar… Només la mort ens evita tal inevitabilitat… No ho tinc tan clar com tu, la veritat… Ah, no? Que els morts pensen?... És clar... En què cosa?... En les seues passions… Pel que dius deus ser un admirador de l'Allan Poe… I tant. Que tu no?... Anem a pams… Què vols dir?... Una cosa és la literatura, i una altra i ben distinta la vida… És cert, la vida és molt més irreal, i alhora prou més previsible… Se'm fa difícil seguir-te, amic meu, posa'm un exemple. No, millor no!, ara que ho pense, deixa-ho córrer, que acabarem parlant de bicicletes… Veus com és de previsible la vida… Tu ets més que previsible, no la vida, fins i tot avorrit, sempre amb la mateixa dèria… No calia arribar a l'ofensa… Perdona'm, excusez-moi, darrerament estic nerviós, pensatiu, com una passió incerta que no només no sé com expressar, sinó molt pitjor com sentir-la… ¿No saps viure les teues passions? Això sí que és força curiós… Per què?... Perquè les passions es viuen malgrat nosaltres. Tot i estar morts… Tornem-hi. ¿On vols arribar a parar?… Ni ho sé ni m'interessa. Les converses més avorrides són aquelles que arriben a concloure o lluiten per concloure alguna cosa, com les pedalades d'una bicicleta que coneixen el seu darrer destí, o ben bé les paraules que donen circulars voltes de roda a una temàtica precisa… Parlem de dones, doncs. ¿També és avorrit?... Parlar de dones no és una conversa, és una confessió. L'amor no sap de converses ni conclusions, només de promeses… Incomplides… Jo no he dit això… Però ho penses… Per què, perquè estic mort?... Potser ets ben mort. Ja que no vols pensar sinó amb les teues passions. Heus ací la teua exemplar dificultat… Potser tot va començar aquell dia que vaig posar en dubte els teus propis sentiments… ¿S'ha acabat la conversa?... S'acabarà el dia que reconeixes que cap flor pot resumir la passió i el pensament alhora, cosa que sí fa el nostre plexe solar… Ara m'he perdut… D'on creus que pot sortir la força d'aquells que estan més que morts, tots sols amb la seua dèria?...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada