dimarts, 1 d’octubre del 2013

Carlos Soprano y el miedo ambiente


(The coach, el príncep Albert i el metge -ans cuiner- de palau, per ordre d'intervenció) Què li passa a sa majestat?... No nada (sic), que me ahogo… Com que s'ofega, excel·lència?... Sí, collons (sic), no sabes qué es ahogarse?... Depèn… Cómo que depende?... Home, de si és a un got d'aigua o a la mar oceana… Ya veo por dónde vas. Pues creo que esto es más bien un mar océano dentro de lo que sólo parece un vaso de agua. Y no me hables del mar, que la tierra se mueve bajo mis pies Doncs la cosa pinta mal, benvolgut príncep, si parlem d'oceans dins d'un got… Gracias por los ánimos… Vol parlar-ne?... ¿Puedo confiar en ti?... Of course… Ya veo que no… No em mal interprete, príncep, li sóc més fidel que el Silvio al Soprano… A esa familia, ni la nombres, ¿me oyes?, ni la nombres… Ja veig per on va la cosa… Qué quieres decir?... No res, no res… Habla! Habla ahora o caaaa... arggg! Me ahogo. Agua, un vaso de agua!... ¿De segur que vol un got d'aigua, i si porta la mar endins i el terratrèmol?... Déjate de sarcasmos, me muero!… Prenga, sa majestat. Heus ací el got i l'aigua… Menos mal. (Beu) Pero sigue la opresión al pecho. Me cuesta respirar, como si fuese un ciclista sin EPO, ¿sabes?… Sa excel·lència pensa el mateix que jo, no n'és cert?... ¿Y qué es lo que tú  piensas?… Doncs que quan un es creu que ja era fora, però ben fora, de sobte és troba que és dins, i ben endins… Con todo lo que me ha costado y está costando el dichoso abrazo… Què diuen els del clan genovès?...  Eso mismo. Nada. No dicen nada. Callan como pu… Jo crec que sí, que alguna cosa sí que n'han dit, majestat… ¿Hablas del Pon's?... "No hase falta desir nada más"… ¿Tan seguro estás?... I tant, com què si cridem al metge de palau -el que era cuiner abans de metge- ens dirà que no troba causa alguna dels seus ofecs, salvo alguna cosaPues no es mala idea. Que venga el médico de palacio!… (Entra el metge -ans cuiner-) ¿Majestad, qué serán, unas judías pintas, o un "ya tal" con pinta de judía?... Me ahogo, imbécil!... Podemos recetar unos buñuelitos al nitrógeno… Oxígeno, necesito oxígeno, no nitrógeno!!… Pues los haremos con oxígeno líquido, lo que su majestad ordene… Pero yo no quiero buñuelos. Yo quiero respirar… Eso lo veo más difícil. ¿Y si probamos con unos buñuelos de viento?... Y dale con els bunyols dels collons (sic). En este palacio se airea todo menos mis pulmones... (The coach al príncep) Però el don -per cert, als benedictins assenyats els hi diuen dom, quina gràcia, no?- li haurà promès alguna cosa, no? Deixarà d'airejar el que tots sabem, no? ¿Controlarà, oi?... Esperemos que sí... Com a mínim, millor que els controladors del seu aeroport… Qué gracia!... El nostre enemic encara no s'ha presentat!!… ¿Quieres matarme?... (The coach al metge-cuiner) ¿I si li prengués el pols i li fera una exploració pectoral, dic jo? Els metges, de tant en tant, ho fan… Ah, pues vale. A ver, la muñeca. (Li pren el canell) Huy, huy, huyyyy, qué deprisa va esto. Yo es que no soy de ciencias, me descuento… Taquicàrdia, excel·lència… (Li obren la camisa i el cuiner li posa l'estetoscopi al pit) A ver, diga Castellano

2 comentaris: