divendres, 13 de setembre de 2013

La faldilla

D'ací

Ui, què fred que fa, eh, amor meu?... Tí… La mamà et posarà el jersei que tant t'agrada de color rosa i el guardapits de pana gruixudeta i ben calenteta, oi que sí?... Tí... Pa' que la meua xica no passe gens de fred de camí a l'escola. Què et sembla, reina meua? Muuua!… No fa joc… Què no fa joc? Si el rosa combina molt bé amb el blau cel, carinyo! Que estaràs la mar de guapa… ¿I la faldilla?... Com que faldilla? No, mira, avui toca escola, i has d'anar vestideta amb pantalonets de pana calenteta i el jersei rosa que tant t'agrada. Muuua!… No fa joc, ¿i la faldilla?… Però mai no vas amb faldilla a l'escola… Però avui fa fred… Sí, però en el guardapits i el jersei tindràs prou… ¿És mentida? ¿No fa fred?... No, sí, vull dir, és clar que fa fred, la mare no diu de mentides… Doncs posa'm la faldilla… Però és que la faldilla no fa falta, amor meu. Muuu… Al conte, la faldilla llarga de la princesa era pel fred i la neu… Com que llarga? Dóna'm el braç. Quin conte?... El d'anit. El de la princesa. La faldilla de princesa… Mira, saps què farem? En lloc del guardapits blau, la mare et posarà el pantalonet polar rosa. No diràs que no fa joc, oi? Tot un conjunt rosa. Què xulo, eh! Passa la cama. Ara el porte… I la faldilla… Mira, mitjonets rosa pa' la meua xica. Posa el peu. Molt bé. Ara els pantalonets polars. Ui!, què fred que fa, i què escalfadeta anirà la meua nena, eh? Muuua! Muuua! I ara el jersei rosa de l'avia. Fica el cap. Mare de déu, què guapa. No es pot anar més guapa. Muuuuuuua! Au!, dóna'm la mà, ara et pentinaré com més t'agrada, amb meleneta i serrellet… I faldilla… Que et pentine amb faldilla?... Tí, amb faldilla de princesa… Però la faldilla no es duu al cap. ¿Vols que la mamà et pose uns llacets rosa als cabells? Muuu... I faldilla… Però no tenim faldilla de princesa, que no ho saps?... Tí tinc! Tí tinc!… "¿Tí tinc, tí tinc?", això què és, el timbre de la bici?… No és la bici. Tinc faldilla de princesa!!… Però està guardada dalt de l'armari i farem tard a l'escola, em sents? Au, deixa estar ja la faldilleta. Vinga, la caçadoreta blava, i toquem el dos que ja és tard… I la faldilla de princesa!!… Altre dia et posaré la faldilla, val? Ara, anem amb presses, carinyo… Altre dia no farà fred… Sí, dona, i tant que farà fred. Tant o més que avui, princesa… ¿Sóc una princesa?... I tant, amor meu… ¿I la faldilla?…

5 comentaris:

  1. O "La gota malaya". Una de les virtuts que més admiro en els bons escriptors es el saber aturar-se i escoltar les coses que a tots ens criden la atenció.

    ResponElimina
  2. "La gota malaya", ben cert, José Luis, què poder de convicció que tenen els "nanos"!! És que veus la foto i dius la cosa no ha estat gens fàcil aquest matí. :)

    Elfree, és que la mare no volia enterar-se, caram, en la il·lusió que li feia a la princesa. :)

    ResponElimina
  3. Molt i molt bonic,em recorda les meves filles quan les vestia per anar a l'escola...enhorabona i beset

    ResponElimina
  4. I tant, Concha. Jo només feia que pensar en el "Capota" de qui tu saps per a inspirar-me. Un bes.

    ResponElimina