dilluns, 11 d’abril de 2016

Top Ten


Segon diumenge d'abril. Darrer diumenge d'octubre. Caram, caram. Segon diumenge d'abril és la París-Roubaix, la clàssica de les clàssiques. Darrer diumenge d'octubre és l'aplec dels aplecs. Caram, caram. Desprès de pedalar per l'horta amb els velominati, arribe a casa i li done a la tele. Sí, la fan, la cursa -que hi havia un dubte més que raonable- a teledeporte. Copa freda, cerveseta freda i uns chasquis a la barbacoa -m'agraden més els normals, però com que no n'hi havien a la botiga, què hi farem. Encara falten 132 km. Anem bé. Doncs no han pegat quatre pedalades, que diuen que la lleven -què que és!- que tenen que retransmetre un partit de waterpolo, de la copa de la reina, diuen, de la reina que pel que es veu nunca se peina, un día se peinó y la sillita va caure a la piscina del waterpolo. Més surrealista impossible. És a dir, la primera vegada a la història del món que donen en directe la integral de la París-Roubaix i TVE diu que no, que ells posen el waterpolo, que a mi sempre m'ha fet la impressió de ser un esport les arrels del qual són a l'excusat de la dona del Franco. I, a més, sempre en l'aigua al coll, per favor. Quin agobio. Els parladors -que a locutors no hi arriben- afegeixen: que si el que volem és seguir la cursa ciclista que ho podem fer a la web de teledeporte. Au, trau l'ordinador, Vicicle, i busca la pàgina web. Què és el que hi estan fent: l'excusat de la Polo, m'ho temia, i pels comentaris al marge esquerre de la pàgina ningú no sap com coll… podem seguir la París-Roubaix. Al capdavall, trobe la cosa. Inspiració del moment. I viag fent. La cursa passa, com la vida, davant el plat del meu dinar. Avui toca el que ens va sobrar ahir, i que està ben bo. I pel que veig, que quasi que cadascuna de les meues cullerades coincideix amb caiguda ciclista al pavé. No sé com interpretar-ho. Diumenge de caigudes, sens dubte. Acabe el dinar i l'ordinador em segueix. Encara no m'he acomodat a la butaca, que els dos destacats de l'Sky van a terra. I no he acabat d'estirar les cames, que el pobre -i dic pobre perquè era la seua darrera París-Roubaix- de Cancellara va a terra i perd les seues opcions. És el que té la competició, que pots perdre. Però als parladors el que més els interessa és el que fa no fa el navarrès Imanol Erviti, que va al grup davanter i que segons ells pot fer història si aconsegueix entrar al Top Ten de la cursa. Caram, caram. Aprofiten la història per a traure del barret de copa al Valverde, el murcià, el gran clasicómano, diuen. I un rere l'altre van passant els pavés. Els tenen classificats, segons la seua llargària, de 1 a 5 estrelles. Poc encertat, pense, deuria ser de 1 a 5 llambordes. Llenguatge global, deu ser. Només falten al voltant de 4 km, i l'Erviti que diuen que farà història pel Top Ten, perquè al davant del grup el Hayman ha pegat quatre pedalades de les bones i ha trencat el Ten. Només el segueix el Tom Boonen. Arriben al velòdrom. Com que es comencen a vigilar, se'ls afegeix el Vanmarcke, mala companyia. Toc de campana. Darrera volta. Visió panoràmica del velòdrom. Sobre l'esplendor de l'herba central algú ha escrit: I love Roubaix, en lloc de Je aime Roubaix. Desencís. Deu ser la cosa global. Guanya l'australià. I fa massa teatre de no creure-se'l. No m'agrada. Massa global, tot plegat. Erviti, novè. Ha fet història, diuen. I me n'adone que a Madrid deuen de tindre ben assumit el procés, perquè, pel que sembla, ni Poblet amb el seu segon lloc de 1958, ni el segon de Flecha al 2007 -a més de 3, 4, 6, 8, 9- són ja de la mateixa història. I tampoc ningú dels parladors els va assenyalar coma a clasicómanos. Caram, caram. Deixe l'ordinador i pose la tele. Estan fent en diferit (Telecospedal?) el final de la cursa ciclista aprofitant el descans d'un partit d'Handbol -més globalitat. Vaig passant canals com si foren llambordes. A un d'ells tornen a fer Alien. I s'encén la bombeta. Només és una idea, per això de la globalitat. Algú no ha pensat de fer-ne un remake més global? Jo crec que o la Jennifer López o la Beyoncé podrien fer una boníssima Ripley, la tinent de la Nostromo. O fins i tot donar-li una oportunitat dramàtica a la Kim. Per què no? Ei, la Kardashian és molt global. Bé, jo ho deixe damunt l'herba.

2 comentaris:

  1. "...sempre en l'aigua al coll, per favor" Gran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si xiulen falta és que algú ha intentat ofegar el contrari per immersió... Algú ho havi de dir :)

      Elimina