dimarts, 24 d’abril de 2012

Pensament lliure

La bici del GP, molt pareguda a la que em varen furtar a mi mateix

Sembla ser que el pensament lliure, al igual que l'estat del presumpte benestar, són insostenibles. I, és clar, algú ha decidit fer-los desaparèixer amb nocturnitat i traïdoria. Sanitat i educació públiques, que no n'eren un model d'excel·lència -com ara tant els hi agrada dir- però que són les úniques que teníem, les nostres: Todos eran mis hijos. I a mi em sap molt greu que me les furten, que eren meues. Velles, ignorades, desprestigiades, fins i tot maltractades, però meues. Digueu-me sentimental. Ara la cosa va de teles autonòmiques. ¿Els preocupa Canal 9? Jo diria que no. Però TV3, sí. I tant. Per cert, ningú no en parla d'Euskal Telebista. Que n'és un negoci rentable digne del Sheldon Adelson?. Els serveis públics són deficitaris per definició. Mireu, si no, la classe política espanyola. És molt deficitària, no només des del punt de vista democràtic, sinó també des de l'econòmic, però es suposa que compleixen un servei públic, que n'ha portat, com a classe deficitària que és, la ruïna a varies autonomies, i, per extensió, a l'estat central: privatitzem-la, si és que ja no ho està prou. I què dir de la casa reial, força deficitària en capacitat de representació. Perquè parlem d'una monarquia representativa, no?. Ei, privatitzem-la. El que vulga ser rei per un dia o una setmana o el temps que li vinga de gust, que s'ho pague: això ho pague jo! I la TVE, què? Ah!, que ara faran el que faça falta per a reconvertir-la en La voz de su amo, un gosset, com varen fer amb Canal 9? Bé, ja van aclarint-se les intencions. I és que el passat té una força encisadora. Aquells temps de La calle es mía, què bonic... Las teles son mías, y las que no me gustan u obedecen las cierro. Visca la llibertat d'expressió i el pensament lliure. Què collons els hi passa als gallecs d'un temps ençà -sense generalitzar, of course? Parlem clar. Perquè el Franco, el Fraga i el Rajoy són d'aquesta terra que dóna percebes dignes del 13, Rua del Percebe. Què passa amb allò de Santiago y cierra España, l'esquena casposa del Sant homònim, a la que tothom besa o s'abraça, i el Finisterre? Ei, que la terra és rodona, que no hi ha cap cap Finisterre. Que l'ampli oceà que teniu al davant només és una escopinada d'un déu gargallós si el comparem amb la Via làctia, que, tot siga dit, no la va descobrir un gallec. Com tampoc serà un gallec ni un madrileny, lleonès o andalús... qui trobe la beneita bici del beneït GP, que diu era molt velleta, pobre, però que era la seua, com la meua sanitat, l'educació pública i la TV3 que ja no vegem els valencians. I està trist. Sí, l'home de la camisa blanca està trist. Què tindrà l'home de la camisa blanca? Per cert, ja ningú no parla del Còdex Calixtinus, tan gelosament custodiat a la Catedral de Santiago y cierra España, que també el varen furtar -jo apuntaria a una mena de simonia actualitzada- i que era patrimoni de la Humanitat, quasi com la bici del GP.

12 comentaris:

  1. Molt bona entrada. Diuen que la crisi és producte de l'enveja que tenen els rics dels pobres, pensen que viuen massa bé. Igual com la revolució russa va ser producte de l'enveja dels pobres respecte els rics.

    ResponElimina
  2. Del primer que dius, Helena, estic convençut; de la segona afirmació n'estic més dubtós. Simplement els pobres eren esclaus, no ho oblidem, a Rússia, abans de la revolució, hi havia una classe, els serfs, que només eren lliures si pagaven un bon preu per la seua alliberació.

    ResponElimina
  3. Tens raó, però el resultat de la revolució russa ha estat el que ha estat, i ha acabat com ha acabat.

    ResponElimina
  4. És ben cert, Helena. Les revolucions les fan els visionaris, potser els somniadors, fins i tot els poetes, per què no; però les administren, en la major part dels casos, els miserables, aquells mateixos que, al capdavall, les varen fer necessàries. Bé, és la meua opinió, és clar.

    ResponElimina
  5. molt bo el post, em temo que sempre hi haurà rics i pobres a pesar nostre i de les revolucions, que naturalment poden ser de moltes classes ... esperem que surti una DIFERENT beset i enhorabona!!!

    ResponElimina
  6. Una cosa, però, caldrà reconèixer-los: que no enganyen. D'avantmà ja sabíem el que farien, en canvi, d'altres jacobins, vestits amb robes vermelles, són els que han posat alguns dels puntals que ara ens abasseguen :(

    ResponElimina
  7. Tant de bo tinguérem una revolució que posés les bases d'un temps nou. Què poc que costa somniar, eh, Concha? Un bes.

    Clidice, sí que han enganyat. Varen dir que no apujarien els impostos, ni tocarien les pensions ni... i ho estan fent. El que dius és ben cert, bona part de la classe política és ben deficitària des del punt de vista ideològic, i en aquesta cosa passada de moda que es diu mantindre la paraula :(

    ResponElimina
  8. I com s'ho farà el xiquet ara per a superar les enormes pujades i costeres en les que ens han fotut (uns i altres)?

    Si és que la vida és molt injusta...

    ResponElimina
  9. M'ha vingut a la ment aquella parida de Unamuno: "en Francia no se puede pensar libremente: hay que ser librepensador".

    Ens esperen temps durs; al patiment social si afegirà el patiment intel·lectual; aquesta gent no s'estan d'orgues. La maniobra desvergonyida amb TVE, que convertiran en Telemadrid o Canal9 a nivell estatal, no deixa marge pel dubte.

    ResponElimina
  10. A mi, porquet, el que li coste al GP m'importa que el tu mateix podràs imaginar. El que em sembla vomitiu és aquesta sensibleria barata quan ell mateixa i la seua colla d'amics -polítics i financers- són directament responsables de lladronici a gran escala.

    Brian, és que la dreta del PP actual confon majoria absoluta amb Erase una vez el señorito en su cortijo, remake carpetovetónico de Erase una vez América

    ResponElimina
  11. Visca la llibertat! tens tanta raó....jo continuo tossuda pensant que tot plegat s'ha d'acabar, que hem de ser conscients de la nostra força i usar-la

    ResponElimina
  12. Ser conscients de la nostra força, heus ací la cosa, ja ho va dir el Brossa: una setmana sense treballar tots plegats i ja se li baixarien els fums a la Merkel i al que toque. Una abraçada.

    ResponElimina