Acaba Març.
(Quelcom diria que florit)
Acaba Març.
I l'aire duu l'anunciat
flaire d'una mort.
La repetida mort
de la tarongina borda.
Que el taronger és bord.
Que n'és fruital.
Al Març, les voreres
estenen catifes vençudes
dels oblidats pètals
d'una flor anònima.
Què pocs en són conscients!
Què pocs dels seus fills l'anomenen!
Potser cap n'és advertit
d'aital negligència congènita.
Acaba Març.
(Qualsevol diria que fou ahir)
I mai ningú no recull
el malbarat munt
de la tarongina marcida,
arrossegada per les hores
de tots aquells que són
irats per la imatge
que l'espill en fa de tu, d'ella, de mi.
I ignorem la mort,
per repetida i anunciada,
en lloc de guardar-la
ben a prop aquesta
olor del paradís perdut.
Aquest perfum menut
de la dolça paraula
de mort repetida.
