Li van dir
'Bon dia'.
I també:
'Bona nit'.
Algun despistat:
'Bona vesprada'.
I va alçar
uns ulls ferotges.
Fins i tot
va haver qui
gosà dir-li:
'Bon Nadal'.
O ben bé:
'Bones Festes'.
I un cap de suro
arribà a etzibar-li:
'Bon cap d'any'.
'Bon cap d'any', dius?
-va pensar.
Perquè parlar
ja no podia.
¿Plorar?
Tant de bo.
¿Cridar?
Li trencava el cor.
Només la sordesa
dels ulls tancats.
Només la foscor
de la oïda rebel·lada.
El gust esmorteït.
El tacte adormit
o encoixinat.
Li revelaven el flaire
persistent i fangós
de la filla i
l'home perduts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada